CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimecres, 25 de setembre de 2013

Llibre recomanat: Bird Sense




Un dels llibres d'ornitologia més interessants que he llegit en els últims anys ha estat Bird Sense, de Tim Birkhead. El llibre tracta sobre els sentits dels ocells, dividint-los en vista, oïda, tacte, olfacte, magnetisme i un sentit especial que l'autor anomena "emoció" en el que concentra tota una sèrie de comportaments relacionats amb la intel·ligència, l'instint i les possibles emocions (plaer, ira, tendresa...) que poden tenir les aus.


Bird Sense és un molt bon llibre per aquells que vulguin tenir una visió global i autoritzada de les capacitats sensorials dels ocells més enllà de la simple descripció. Birkhead utilitza un llenguatge amè, en ocasions fins i tot humorístic, per explicar els sentits dels ocells i sovint fa comparacions amb els nostres propis sentits equivalents, on es demostra que els humans som una espècie realment poc dotada en els aspectes sensorials, no només en els sentits que no tenim -com p.ex. la capacitat de sentir el camp magnètic terrestre- sinó també en els que creiem que tenim ben desenvolupats, com la vista i l'oïda.


El subtítol "What it's like to be a Bird" (Com és això de ser un ocell) descriu bé aquesta visió comparativa entre els sentits dels ocells i els nostres que impregna tot el llibre.


Birkhead ens explica coses com que la nostra capacitat de visió és molt pobra comparada amb la d'un rapinyaire diürn, que disposa de dues fòvees (àrea de màxima resolució en el camp de visió: el centre en el nostre cas), de les quals una és lateral i li permet veure objectes a dreta o esquerra del camp de visió amb tanta precisió com els que està mirant de front. Costa d'imaginar? Sí, molt. Però és així.


La sensibilitat a la llum de l'espectre ultraviolat, el sistema d'ecolocació d'alguns ocells en plena foscor, la sensibilitat tàctil de les vibrises d'enganyapastors, la capacitat olfactiva de molts ocells (demostrada després de molts anys en què es negava que les aus tinguessin olfacte) i la prodigiosa orientació de les aus marines gràcies a la sensibilitat del camp magnètic terrestre són només alguns dels temes tractats en el llibre que ens sorprenen per la diferència amb les nostres pròpies capacitats (com diantre deu "sentir" un ocell el camp magnètic terrestre?).


Birkhead fa referències constantment a una cosa que, personalment, em té realment intrigat. Em refereixo al processament cerebral de la informació subministrada pels sentits. Està molt bé tenir bona vista però, com és que un ocell volant a gran velocitat es llença amb precisió mil·limètrica a una branqueta i no s'estavella? Què té el cervell d'un ocell que el fa reaccionar tan ràpid? Les aus tenen una excel·lent capacitat auditiva, d'acord, però com un cargolet pot distingir individualment els cargolets veïns? El processament cerebral que hi ha darrera d'aquests i molts altres comportaments és molt més intrigant que la pròpia anàlisi del funcionament dels sentits, per prodigiosos que siguin. L'autor no dissimula que això el porta de cap i que, malauradament, hi ha pocs treballs que aporten llum a aquestes qüestions neuro-sensorials.


Només hi ha una cosa que he trobat realment empipadora en Bird Sense. Les referències bibliogràfiques es donen en el text principal amb un número d'ordre però el número no et porta directament a la referència completa sinó a una referència en format clàssic (autor i any), que després et porta al llistat final de referències bibliogràfiques. Total, que vas navegant entre diferents pàgines pel final del llibre cada vegada que vols saber quin treball està citant (en el meu cas, acostumo a mirar pràcticament totes les referències d'un llibre mentre el vaig llegint, així que aquí he tingut feina).


A part d'això, Bird Sense és un excel·lent treball, de fàcil lectura pel gran públic (fuig de tecnicismes innecessaris), amb entretingudes històries personals de l'autor (que ja té una certa edat i moltes experiències a les espatlles) i que qualsevol aficionat a les aus trobarà més que interessant.


El llibre de Tim Birkhead ha estat una lectura fascinant que m'ha tingut absort durant moltes hores. No puc fer més que recomanar-lo emfàticament.



Bona lectura!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada