CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dijous, 24 d’octubre de 2013

Fraus ornitològics!




Quan els ornitòlegs parlem amb profans en la matèria (especialment si esmentem maratons, big years o concursos diversos) sempre ens pregunten com es verifica que l'ornitòleg estigui dient la veritat sobre allò que ha vist. Fora del sector, costa d'entendre que l'ètica de l'observador jugui un paper molt important i que, excepte per rareses que necessitin l'avaluació d'un comitè, hi ha la confiança en què l'ornitòleg serà honest amb els altres (i ell mateix) a l'hora d'afirmar que ha fet determinades observacions. Els casos en què algú "flipa" o, encara pitjor, enganya, s'acaben detectant entre la gent del ram i les observacions del personatge en qüestió comencen a ser vistes en recel (com a mínim) per la resta.


En els últims anys diversos països han fet algunes revisions de les cites de rareses i s'ha trobat que hi ha un cert percentatge de cites que són errònies o falses. En aquest sentit, hi va haver un article (no exempt de polèmica) en un British Birds de l'any passat que fa aquesta revisió de forma exhaustiva amb resultats significatius sobre el nivell de gent "flipant" (Harrop et al., 2012). Lee Evans, un personatge peculiaríssim (i molt controvertit) de l'escena ornitològica britànica però rigorós pel que fa a identificació d'ocells afirma en una entrevista a la BBC que ha calculat que el 13% de les rareses reportades a Gran Bretanya són falses o errònies.


Però en aquest article no parlo de gent amb excés d'imaginació o amb cert afany de protagonisme. Vull parlar de fraus flagrants i mentides descomunals i en aquest camp the winner is:


Richard Meinertzhagen!


Aquest individu (RM en endavant) va ser un ex-empleat de banca, reconvertit a militar, espia i ornitòleg que va viure una vida de mentides i manipulacions de 1878 a 1967. RM va entrar a l'exèrcit britànic i va ser promocionat a coronel, participant en campanyes militars principalment per Àsia i Àfrica. En el camp de batalla va destacar per ser especialment brutal, assassinant i exterminant els enemics sense compassió. Dotat d'una personalitat autoritària i molt ben connectat amb les elits del poder britànic, els seus subordinats (i també superiors) no s'atrevien a qüestionar cap de les seves actuacions. Expliquen que l'any 1916 a Tanganika (actual Tanzània), va entrar a la tenda d'un oficial alemany mentre aquest sopava, el va matar d'un tret i es va asseure tranquil·lament a menjar-se el seu sopar ("Per què malbaratar un bon àpat?", va dir).


A l'Índia va matar el seu assistent i va fer declarar la zona en estat de quarantena per amenaça de còlera per tal que no poguessin recollir proves... i així una llarga llista de fets esgarrifosos.


RM era un entusiasta ornitòleg que, en la versió de l'època, volia dir que col·lectava ocells per museus i feia extenses observacions en dietaris on registrava tots els detalls d'allò que observava. La col·lecció d'ocells que va arribar a reunir era impressionant i les seves notes omplien milers de pàgines amb descripcions, dibuixos, esquemes i notes diverses, cosa que li va valer un gran reconeixement entre la comunitat ornitològica de l'època, que el considerava com "un dels pares" de l'ornitologia a Gran Bretanya.


Pràcticament tot era fals. Molts exemplars que afirmava haver recol·lectat ell, van ser robats a altres naturalistes i moltes de les notes no eren seves sinó d'altres a qui havia silenciat amb estratègies diverses, no sempre pacífiques. Les dates i localitats dels exemplars col·lectats moltes vegades eren falses, atribuint-les a llocs que eren a centenars o milers de kms de l'àrea de distribució coneguda per tal de posar-se la medalla d'haver trobat l'espècie en un lloc nou. El 1919 va robar ocells naturalitzats del Museu Britànic i li van prohibir tornar-hi però 3 anys més tard el van readmetre gràcies als seus contactes a altíssim nivell entre les altes esferes britàniques. No cal dir que va continuar robant espècimens del museu!


Va escriure un llibre sobre els ocells d'Egipte que va resultar ser un plagi quasi literal d'un llibre d'un altre ornitòleg. Es jactava que de petit havia conegut Darwin i Henry Seebohm quan aquest últim acabava de descobrir on criava el pigre gris (Pluvialis squatarola); el problema és que Seebohm havia fet la descoberta 3 anys abans del naixement de RM i Darwin va morir quan ell tenia 4 anys, després d'una malaltia degenerativa que difícilment hauria permès a Darwin explicar res a cap infant.


RM va robar ocells naturalitzats d'altres col·leccions i els va "redissecar" perquè no s'assemblessin a l'exemplar original. P. Rasmussen i N.J. Collar (1999) demostren, amb tècniques de raig X i anàlisi de la pell, com va desmuntar un exemplar naturalitzat d'una rara estrigiforme de l'Índia (Forest Owlet Athene blewitti) perquè l'exemplar semblés preparat per ell i assignar-lo a un altre lloc que es podia atribuir. De tota manera, es va equivocar i en la data que li va assignar a l'ocell ell estava en un altre lloc del món! Tela...

Richard Meinertzhagen. Qui diria que aquest home d'aspecte intel·lectual era un megafrau?


Però la combinació entre un militar sanguinari i un mentider compulsiu pot ser molt perillós pels qui estiguin prop d'ell. RM es va casar amb Annie Jackson, ornitòloga que treballava per prestigiosos museus. Inevitablement, Annie es va adonar que tota l'activitat científica de Meinertzhagen era un pur frau i se li va enfrontar, amenaçant de revelar-ho tot. Poc després de l'incident, RM se l'enduia de cacera per les muntanyes d'Escòcia i apareixia morta d'un tret a la nuca per un desafortunat accident en el que ella mateixa es va disparar amb la seva arma (a la nuca?!). L'informe de la policia evidencia, fins i tot irònicament, la poca credibilitat de l'incident però les relacions de RM amb les altes esferes el feien intocable...


No tinc aquí prou espai per relatar totes les troles d'aquest mentider compulsiu, tant en l'aspecte ornitològic com militar o en la seva activitat d'espionatge sobre la que, per exemple, afirmava que es va entrevistar amb Hitler i que va tenir l'oportunitat de matar-lo (en una data en la que la història explica que Hitler estava en un altre lloc del món!).

Si us heu quedat amb ganes d'investigar més, The Meinertzhagen mystery: The Life and Legend of a Colossal Fraud, de Brian Garfield, dedica les seves 353 pàgines a relatar els fraus de Richard Meinertzhagen. Potser si sabés el que no s'ha descobert encara necessitaria més pàgines...



Bon birding!



Referències

Harrop, A. H. J., Collinson, J. M., & Melling, T. 2012. What the eye doesn’t see: the prevalence of fraud in ornithology. Brit. Birds 105: 236–257.


Rasmussen, P. & Collar, N. J. 1999. Major Specimen Fraud in the Forest Owlet Heteroglaux (Athene auct.) blewitti. Ibis 141: 11-21.


Garfield, B. 2007. The Meinertzhagen Mystery: The Life and Legend of a Colossal Fraud. Potomac Books Inc., Washington

5 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sí, sí, va morir el 1967, feliç i content el punyeteru...

      Elimina
  2. Quin fill de puta!
    Impressionat per l'història.
    Pels que ens agrada la història negra i l'ornitologia, aquest escrit és una perla.

    Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un personatge realment negre i sinistre. I el punyetero havia aconseguit guanyar-se un nom molt important en el panorama ornitològic britànic.
      La història dels fraus en ciències naturals sembla que ha estat més extesa del que pensem.
      Una abraçada!

      Elimina