CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimecres, 15 de gener de 2014

Destacables de la Revista Catalana d'Ornitologia


Acaba de sortir la Revista Catalana d'Ornitologia, que és la publicació científica de l'ICO amb intenció de contribuir a la recerca ornitològica. La RCO acostuma a portar clàssics articles de dades biomètriques amb metodologies d'anellament o sobre distribució d'ocells al nostre país que, lògicament, són d'interès variable.

Tanmateix, en aquest últim número hi ha dos articles que indubtablement són de lectura, si em permeteu, imprescindible. La llista vermella dels ocells nidificants a Catalunya i Canvis en l'estatus de conservació dels ocells nidificants a Catalunya, són molt interessants des de diversos punts de vista. En primer lloc, com a birders catalans, ens aporten informació interessant sobre l'estatus de les espècies que anem a observar al camp. En Canvis..., destacaria els esments (tot i que curts) que es fa en el text sobre la població embornal (sink o sumidero) de l'àguila cuabarrada a Catalunya, la colonització per part l'agró blanc, el descens del pardal comú i l'interessant Apèndix que llista totes les espècies amb els canvis detectats (preneu-vos-ho amb temps si voleu mirar bé la llista).

Crec molt interessant la metodologia i els factors de correcció que fan servir els autors per comparar les avaluacions poblacionals fetes amb anterioritat al llançament del SOCC per espècies comunes. Curiosament, per aquests períodes tenim molta més informació i de més qualitat per espècies escasses (i grosses) que dels petits ocells comuns, cosa que comporta problemes importants per comparar les dades dels diferents períodes.

És interessant veure que l'única espècie que s'ha extingit a Catalunya és l'alosa becuda (que ja tenia una població molt reduïda) i que la situació global de l'índex d'amenaça ha millorat en un 4%, esbiaixat possiblement cap a espècies d'aiguamoll i determinats ocells emblemàtics en detriment d'espècies antigament comunes en zones agrícoles.

Com que a Catalunya vam arribar tard en projectes de monitoratge -en el context europeu-, el "any zero" dels treballs d'anàlisi de tendències poblacionals és el 2002 (inici del SOCC), amb dades de qualitat des de finals dels 90, quan van començar els treballs de l'Atlas. Però els qui anem a pajarear des d'una mica abans, veiem que la davallada d'algunes espècies que els 70, 80 i principi dels 90 eren abundants no queda reflectida en aquests índexs poblacionals. Molts de nosaltres vam néixer fent llistes completes, que estaria bé entrar a l'Ornitho (un servidor ho està fent: vaig per l'any 1997 i quina feinada!) i que posteriorment s'analitzessin en una perspectiva (pre)històrica. Molts dels ocells que ara presenten una tendència estable o fins i tot positiva des de 2002 segur que mostrarien una clatellada espectacular en les dues dècades anteriors.

Els articles són en anglès amb un resum i peus de figures en català però crec que cal reconèixer que la part traduïda és clarament insuficient per tal que un lector sense cap coneixement d'anglès entengui l'article. És evident que un treball com aquest s'ha de publicar en anglès: la feina metodològica dels autors és destacable i val la pena que la informació estigui a l'abast de la comunitat científica internacional, cega a qualsevol cosa que no sigui en anglès. De tota manera, aquests dos treballs es poden consultar en català, en unes versions que no són la traducció literal de l'article sinó com a Report de l'ICO (per tant més extenses) a http://www.ornitologia.org/ca/quefem/conservacio/index.html.

Això sí, una suggerència: potser valdria la pena que tots els articles publicats en anglès a la RCO tinguessin una traducció completa al català disponible online, sense floritures de composició i sense formar part de la revista pròpiament. Aquesta seria una forma barata de disposar dels articles en versió "comprensible" pel gran públic.

Donat com sóc a l'optimisme i a la positivitat en totes les coses de la vida, crec que tots els participants del SOCC i l'Ornitho ens hem de felicitar per haver contribuït amb les nostres dades a la generació de treballs com aquest. La nostra afició a l'ornitologia té molt més sentit si serveix per finalitats aplicables a recerca i conservació.

I per últim, un reconeixement als autors Sergi Herrando, Joan Estrada i Marc Anton per la bona feina.

Bona lectura!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada