CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dijous, 24 d’abril de 2014

Els primers de l'any

L'altre dia vaig veure el primer oriol de l'any, el primer capsigrany, el primer tallarol de garriga i el primer balquer, en qüestió de poques hores. I haig de dir que és una cosa que realment em fa il·lusió. Ocells que tinc força vistos em fan saltar de content quan els veig per primer cop a l'any. No sé per què em fa tanta il·lusió però penso que probablement és com retrobar-te amb un bon amic que fa més de mig any que no veus.

Home feliç després d'observar un primer migrant de l'any
A més, hi ha un factor subconscient que estic segur que influeix. Crec que en el fons del meu cervell hi ha com una veueta que va dient "¿i si aquest any no tornen? ¿no és una mica tard? l'any passat ja n'havia vist algun...", així que quan veig el primer aquesta veueta interior diu "uf, sí que han tornat!" i això es tradueix en un bot: "oriol mascle a les 10 en punt!" Alguna vegada he tingut la sensació que algun company ornitòleg té el mateix sentiment quan en alguna conversa em diu que està estranyat que aquest any encara no ha vist tal o qual ocell. Tranquil, arribaran!

Hi ha una altra cosa que probablement també influeix en el sentiment positiu que provoca la visualització d'un ocell estival. Tots nosaltres estem condicionats, associant estímuls concrets (so, visió, olor) a situacions o sentiments familiars. L'estímul, encara que sigui percebut de forma simple o breu, automàticament dispara el sentiment associat. L'estímul, a més, no necessita ser directament la cosa que ens produeix el sentiment sinó una tercera cosa que associem a allò.

En una ocasió vaig fer un curs per parlar en públic en el que es donaven indicacions per superar la típica por escènica, que és òbviament el gran escull de l'orador principiant. Una tècnica interessant consistia a fer alguna acció repetidament mentre pensaves en una cosa molt bona que realment t'hagués passat, repetint acció i pensament tantes vegades com calgués. Per exemple, fer petar els dits dues vegades mentre pensaves en el moment en què vas experimentar una situació positiva o fins i tot de triomf (aprovar un examen, cobrar uns diners, rebre un premi). Amb una mica de pràctica, senzillament fas petar els dits i et puja la moral. Ho pots reforçar més si ho fas davant del mirall i et lies a fotre crits d'eufòria. Ridícul? Ok, però quan puges a la tarima o l'escenari, fas petar els dits dissimuladament i, oh, màgia, funciona!

Doncs bé, estic segur que això és el que passa quan, per exemple, escolto el primer rossinyol de l'any. El meu subconscient associa el cant melòdic del rossinyol amb un dia assolellat, càlid, tranquil, en un lloc agradable... El condicionament al que estic sotmès fa que el sol fet d'escoltar aquell cant de cop em vinguin tota una sèrie de sensacions agradables encara que en aquell moment realment no hi siguin: potser és un dia tapat, fred i estic al costat d'una carretera sorollosa però l'associació amb la sensació principal preval sobre les altres.

Total, que aquests dies estic rebent estímuls a punta pala que tenen el meu comportament completament condicionat. Tenint en compte que les sensacions són més que agradables, benvingudes siguin.

I, ara que ho penso, encara haig de veure bosqueta vulgar, tallarol emmascarat, hortolà, aligot vesper i falcó mostatxut entre d'altres. Espero no veure-ho tot de cop el mateix dia sinó potser descobriré què és un ornitorgasme...

Bon birding!

10 comentaris:

  1. Des de la meva ignorància ornitologica ho puc entendre perfectament. A mi em passa cada vegada que veig una espècie nova, cosa que no costa gaire....quasi totes son noves. Diumenge passat vaig veure el meu primer trencalòs, vaig anar tot el dia flipada de contenta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uau! Molt bé, Maria. Crec que tots recordem el nostre primer trencalòs!

      Elimina
  2. Completament d'acord!

    Fa un parell de setmanes estava patint per si no tornaven els falciots....jeje.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil·la, ja ho deia el poeta: "volverán las oscuras golondrinas"
      i pots substituir golondrinas per vencejos i serveix igual...

      Elimina
  3. Perfecte, són les sensacions que tinc dins del meu petit espai donant-lis la benvinguda amb visió i oïda
    M'agrada el teu blog!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que alguns feelings que explico per aquí són més universals que no em pensava. Ja m'està bé, em sento molt més acompanyat!
      Una abraçada

      Elimina
  4. Com sempre, molt d'acord, he recomanat el teu apunt:
    http://www.naciodigital.cat/delcamp/noticia/35822/primeres/arribades/aus/migratories
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Màrius. I per cert, molt ben explicat en el teu article com els ocells fan servir fotoperíode de rellotge anual.
      Salut!

      Elimina
  5. Aquest any s'han retardat molt les orenetes i els falciots, tinc anotades les dades que els veig des de fa uns anys i aquest any al Pla de Santa Maria i aquest any tard , tard.
    Molt bona feina!
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi també m'ha semblat que les orenetes han arribat una mica més tard aquest any. He fet una mirada ràpida a l'ornitho i sembla que efectivament es va trigar una mica més a veure el gruix de l'arribada.
      Però finalment van arribar! :-)
      Salut

      Elimina