CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

diumenge, 14 de setembre de 2014

Per què els ocells remenen la cua?

Hi ha molts ocells que remenen la cua de diferents maneres. Si hi pensem en quins tenen aquest comportament, ràpidament ens ve al cap exemples com la cotxa fumada, la cuereta blanca, també mosquiters (especialment el comú) quan es mouen entre el brancam, etc.

Sabem que tot el què passa en el món dels nostres amics ocells té una motivació, especialment si gasta energia, encara que sigui molt poca, com és el moure la cua. Si pensem en un equivalent humà, nosaltres agitem les mans sense motiu? ajupim el cos per res? caminem més de pressa sense cap raó? Òbviament no, agitem les mans per saludar, ajupim el cos per recollir alguna cosa o passar per un lloc angost i accelerem el pas si volem arribar abans.

El moviment de remenar la cua dels ocells no és una excepció. Es coneixen molts moviments conspicus de la cua que tenen com a finalitat fer-se veure, per exemple, el moviment de la cua de la garsa inclinant-la cap a munt, gairebé en vertical i desplegant-la lleugerament o també el moviment nerviós de la cua de la polla d'aigua que sembla talment un senyal d'avís: mireu estic aquí! I això pot ser útil per marcar territori, assenyalar alarma de predador i determinats aspectes socials.

És interessant, però, el moviment que fan determinats ocells remenant la cua per espantar preses. Això s'ha estudiat en una bona colla d'espècies americanes i probablement és així també en les cotxes europees i alguns mosquiters.

Aquests ocells, mentre s'alimenten, mouen la cua amb algun moviment brusc, fan moviments d'obrir les ales només una mica però de forma ràpida i sobtada o, també, exposen parts vistoses del seu cos molt bruscament. Aquests moviments bruscos espanten els insectes, que immediatament intenten escapar, fent-se de cop molt més visibles. Això fa, efectivament, que l'ocell els vegi i els capturi, generalment al vol.

Els "warblers" europeus són els mosquiters, tallarols i altres ocells generalment discrets. Els "warblers" americans, com aquest Hooded Warbler (Setophaga citrina), són espectaculars.
 
En la prestigiosa revista americana The Auk, s'acaba de publicar un interessant article sobre aquest comportament en el Hooded Warbler (Setophaga citrina), un ocellet absolutament espectacular per la seva coloraina. Ronald L. Mumme, professor del Allegheny College, Pennsylvania, demostra d'una forma molt intel·ligent com el moviment de la cua d'aquest ocells és un arma fonamental en la seva estratègia de caça però que, a més, hi juguen un paper fonamental les taques blanques de la cua d'aquests ocells (per fer-nos una idea, donen una pauta blanc-negre estil còlit gris).

Mumme va capturar i ennegrir les taques blanques d'individus adults amb un rotulador i després observava com s'alimentaven. A més, amb càmeres de video d'alta definició situades en els nius dels ocells, identificava les preses que els adults portaven al niu, comptava la freqüència de peixades, etc. La tinta durava uns 5-7 dies i la manipulació del plomatge no malmetia les plomes quan l'ocell se les assecava i posava bé després de l'aplicació del "cosmètic".

Els resultats ho deixen clar: els individus sense les seves apreciades taques mengen molts menys insectes aeris, porten menys insectes alats al niu i, en canvi, moltes més larves, demostrant que les taques blanques serveixen, precisament, per allò que dèiem abans: espantar els insectes voladors i capturar-los en el moment en què s'aixequen. Curiosament, aquestes diferències abans-després eren molt més marcades en les femelles que en els mascles (en ciència, quan més en saps, més veus que encara et falta per saber), que porten el mateix tipus de preses al niu tan si tenen taques blanques com si no.

Les plomes blanques de la part externa de la cua de Setophaga citrina que s'utilitzen per espantar preses
Les plomes blanques pintades fosques, per emmascarar l'efecte cridaner del blanc
Així que la propera vegada que veieu un ocell remenant la cua, movent-la bruscament amb o sense moviment de flash de les ales, intenteu descobrir si s'està alimentant. Si veieu que salta sobre algun insecte després del moviment, probablement estareu observant en directe això que acabeu de llegir en aquest article. Ja ho sabeu, l'ornitologia no s'acaba amb la identificació de l'espècie. Quan comences a investigar el per què d'allò que observes, entres en una nova dimensió.

Bon birding!

Mumme, R. L. 2014. White tail spots and tail-flicking behavior enhance foraging performance in the Hooded Warbler. The Auk: Ornithological Advances 131:141-149


4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies pel comentari.
      Per cert, has vist que al Delta Birding Festival el Toni Llobet farà una demostració de dibuix d'ocells en tauleta digital? No sé si penses baixar. Potser et pot interessar.

      Elimina
  2. Moooolt interessant ;)

    Ja estava desitjant que tornés la cotxa fumada del meu parc, ara amb això encara en tinc més ganes! Pararé molta atenció als moments en que faci la seva característica genuflexió i la possible utilitat que té.

    Una abraçada,
    Mireia :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, a observar la cotxa en detall a veure què fa. O filmar-la càmera lenta, p.ex. Estaria bé.

      Elimina