CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Observant ocells cada dia, al mateix lloc durant 50 anys

Llegeixo el número d'aquest estiu de la revista de la BTO (British Trust for Ornithology) i, com sempre, hi trobo força material interessant. Però hi ha un article força peculiar que em fa reflexionar.

L'article parla de Moss Taylor, un ornitòleg aficionat que té, com és habitual entre tots nosaltres, el seu local patch i em crida l'atenció que aquest home afirma que ha anat a controlar els ocells d'aquest lloc gairebé cada dia... des de fa 50 anys!

Moss Taylor en la revista BTO News d'aquest estiu.

Realment els britànics m'impressionen. M'impressiona la seva constància, la seva mania d'anotar-ho tot, llistar-ho tot, fer dibuixets dels ocells, anotar l'estat meteorològic... Jo intento fer-ho i promoure-ho en els cursos però francament, no els arribo a la sola de la sabata. Sens dubte, estar cinc dècades controlant el mateix lloc dia rere dia, et permet afinar molt en la quantificació de l'estat de les poblacions locals i percebre molt bé els canvis poblacionals de les espècies que estan experimentant davallades o increments en àmbits més extensos. La constància, per tant, es veu recompensada en forma de viure com a experiència pròpia allò que per altres només serà un gràfic en un llibre.

A més, Moss no ha estat 50 anys només observant ocells sinó que ha participat en tots els projectes de monitoratge haguts i per haver del Regne Unit, per exemple el BBS i el Birdtrack, els equivalents als nostres SOCC i Ornitho. Per tant, Moss pot fer molt més que explicar als seus néts que abans no hi havia tórtora turca i ara n'està ple sinó que els pot detallar quines quantitats es van començar a veure exactament en quins anys i quina ha estat la progressió durant tot aquest temps (esperem que als néts els agradi l'ornitologia!).

Com sabeu jo crec molt en participar en els projectes de ciència ciutadana però, impressionat per la constància d'aquest home, m'he preguntat quantes vegades dec haver visitat jo el meu local patch de l'Hostal del Fum aquest any, així que he anat a Ornitho i he fet una consulta. A 3 d'octubre resulta que he anat 7 vegades en tot l'any. Oh my God! no em mereixo anomenar-ho el meu local patch, al menys si em comparo amb en Moss Taylor, així que m'he proposat anar-hi amb una freqüència superior a un cop al mes. Suposo, això sí, que he anat a veure ocells en molts més llocs que aquest senyor perquè si cada dia ha pajareat pel seu local patch, no deu haver tingut temps material d'anar gaire lluny.

Malgrat aquesta evident diferència d'esforç constant, prendre notes, fer llistes i guardar dades m'ha recompensat molt. Per tal d'impressionar-vos sobre què poden fer dues dècades d'observacions regulars, us enganxo aquí unes gràfiques que vaig fer en 2009 sobre les espècies que han colonitzat els voltants de Palau-solità i Plegamans, en base a les meves notes de camp des de 1988, quan vaig començar a venir per la zona. En molts casos es pot parlar molt més relacionant-ho amb qualitat de l'aigua de la riera, presència de peixos, etc. però això ho deixo per una altra ocasió.

Aquí ho teniu (amb el fons fosc del blog, les llegendes queden una mica apagades; ho sento):

Increment de l'aparició d'esplugabous a les meves llistes de forma notable a partir dels 2000.

Aparició de martinet blanc al riu, coincidint amb l'aparició de peixos a la riera.

El bernat pescaire també ha pujat. Les primeres són observacions quasi exclusivament a camps de conreu.

La colonització per part de la tórtora turca.

Com que la tórtora turca apareix on faig el SOCC, tinc dades quantitatives: cap amunt!

Apareix el bec de corall senegalès
Cool, eh? Això va significar revisar tots els meus blocs de notes; ara, amb Ornitho, encara ho teniu més fàcil. Així que, ja ho sabeu, agafeu un local patch i aneu observat. Qui sap quins ocells encara han d'arribar i quins desaparèixer?

I per cert, en la foto, el Sr. Moss Taylor fa una cara de salut envejable per l'edat que deu tenir, de fet, sembla que encara li queden unes quantes dècades més per continuar controlant el seu local patch. Conclusió: participar en projectes de ciència ciutadana és molt bo per la salut!

Bon birding!


4 comentaris:

  1. Jo a la meva manera també controlo el meu local patch, fa gairebé 2 anys que hi vaig regularment.
    Passejo dos/tres cops al dia amb la gossa i mínim un dels passejos és al meu local patch...Imagina quines gràfiques podré fer d'aquí a 2 anyets més!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ojo, però fas llista completa? Anotant només les coses destacables es perd moltíssima informació. No podràs mai fer una gràfica d'un ocell comú que davalla o desapareix.

      Elimina