Col·lisions d'ocells: el problema (1)

Milers de milions d'aus moren cada any per col·lisions amb estructures humanes de tot tipus, principalment edificis però també antenes de comunicacions, cables elèctrics, ponts penjants i fins i tot plataformes petrolíferes.
Fins a fa relativament poc, els ornitòlegs i conservacionistes no eren plenament conscients de la dimensió del problema però els estudis en anys recents a EUA i a Europa llancen dades i xifres esborronadores. Només la ciutat de Nova York provoca la mort de més de 90.000 aus a l'any per col·lisions. El problema s'agreuja quan es constata que moltes d'aquestes aus són espècies catalogades com a vulnerables o en perill i que, amb certesa, les col·lisions estan contribuint al seu declivi.

Els estudis més precisos de la magnitud de la tragèdia s'han dut a terme en els EUA i Canadà. Per al primer país, l'estimació més exhaustiva presenta la xifra d'entre 365 i 1.000 milions d'aus mortes a l'any (mitjana 599). Per posar això en perspectiva, el major desastre ecològic de tot el continent americà, l'abocament de petroli del Exxon Valdez a Alaska, va provocar només entre 100.000 i 300.000 morts. És a dir, l'estimació més alta de l'abocament és 100 vegades inferior a l'estimació més conservadora de les baixes per col·lisions. A més, aquestes són morts anuals pel que el megadesastre es repeteix any rere any: més de 100 Exxon Valdezos cada any! Per descomptat, a nivell mundial estem parlant de milers de milions d'aus.


Algunes xifres de la magnitud de la tragèdia
* Mitjana de 599 milions d'aus mortes per col·lisions amb edificis a USA i Canadà. A manca d'estudis detallats, hi ha la sospita que a Europa serà de la mateixa magnitud.
* Les cases de 3 plantes o menys (tipus casa aïllada o unifamiliar), causen 2,1 morts per habitatge per any.
* Els edificis alts o gratacels (més de 10 plantes) causen 24 morts per edifici per any; tanmateix, en xifres absolutes representen moltes menys morts ja que proporcionalment n'hi ha molt pocs.
* S'han registrat 789 espècies diferents d'ocells en col·lisions en els estudis publicats en tot el món, un 8% del total d'espècies existents en el món.
* Alguns ocells tenen taxes de col·lisions desproporcionadament altes, entre elles algunes espècies en perill.

Aquesta informació és pot veure en els dos treballs de referència més importants que hi ha sobre aquest tema:
* Klem, D. JR. "Avian Mortality at Windows: The Second Largest Human Source of Bird Mortality on Earth". Proceedings of the Fourth International Partners in Flight Conference: Tundra to Tropics (págs. 244–251). 2009


* Loss, S. R., Will T., Loss S. and Marra P. "Birdbuilding collisions in the United States: Estimates of annual mortality and species vulnerability". The Condor, 116(1):8-23. 2014

El segon article és especialment interessant perquè és una recopilació de 23 estudis i està molt ben treballat. Es poden trobar fàcilment googlejant.

A Catalunya podeu trobar dades al blog de Ricardo Ramos http://aves-del-parc-de-diagonal-mar.blogspot.com.es/, que ha anat reportant els ocells que aquest ornitòleg i col·laboradors troben per la zona de Diagonal Mar. El nombre d'ocells morts que troben a cada temporada de migració és notable, tot i que segurament només representa la punta de l'iceberg d'una massacre a molta més gran escala. A Tarragona, membres de l'Institut Català d'Ornitologia també està recollint cadàvers a la plaça Imperial Tarraco en un edifici-trampa que ha arribat a provocar fins a 7 morts d'ocells en una nit.

Ahir mateix, El Periódico es va fer ressò del problema Los edificios de vidrio, trampa mortal para miles de aves. Encara que conté algun error, està força bé.


Per tal de conscienciar la població, ornitòlegs de Toronto recullen els cossos dels ocells morts.
 
Per què col·lisionen?

Els ocells no solen col·lisionar contra un edifici de ciment encara que aquest s'interposi de ple en la seva trajectòria de vol ja que, en estat natural, existeixen accidents geogràfics que podem considerar comparables i estan preparats per evitar-los. No obstant això, hi ha tres possibles característiques d'un edifici que no existeixen en estat natural i que són poc menys que fenòmens paranormales dignes d'Expedient-X per a un au, a saber: transparència, reflexió i il·luminació.

Transparència
Els cristalls són transparents i ni les aus ni nosaltres els veiem; no obstant això, les persones no solem encastar-nos contra els cristalls (i quan així ho fem, és motiu d'honorable aparició en programes de vídeos humorístics). La raó és molt simple: els humans coneixem una sèrie de claus que ens indiquen la presència del temible cristall, com quarterons, marcs de portes i finestres o la pròpia estructura de l'edifici; així que, sense veure el cristall, som capaços de deduir la seva presència inconscientment. Desgraciadament per a ells, els ocells no tenen aquestes claus culturals que els indiquen la presència de cristall i volen cap a on creuen convenient, col·lisionant sense remei contra la dura superfície.

Reflexió
Sol ser encara més perillós que la transparència. L'au observa un hàbitat adequat i vola decidit cap a ell. Com més atractiu sigui el que està reflectit, més probable serà la col·lisió. Quan un edifici envidrat reflecteix arbres, jardins, espai aeri lliure o qualsevol hàbitat atractiu, es transforma en un parany mortal. Les aus residents arriben a aprendre que no poden accedir a aquest hàbitat (almenys les que no van morir quan ho van intentar per primera vegada) però qualsevol noi nou en el veïnat tindrà una alta probabilitat de col·lisionar i morir. Les aus migradoras, cansades i desorientades, són excel·lents candidates per a això.

L'infame edifici reflectant de la plaça Imperial Tarraco (Foto: Raül Aymí).
 Il·luminació
Molts ocells petits són migrants nocturns; s'orienten per una combinació de claus, principalment la posició dels estels i el camp magnètic terrestre. La primera d'aquestes claus és la seva preferida perquè els ofereix major precisió per orientar la seva direcció de vol. No obstant això, quan el cel està tapat o especialment quan hi ha boira, la visió dels estels és nul·la i poden seguir navegant utilitzant el camp magnètic. Malgrat això, sempre preferiran utilitzar la posició dels astres així que qualsevol font de llum els sembla que els aportarà una clau interessant i es dirigeixen cap a ella. Els focus ornamentals que il·luminen edificis, làsers de discoteques i fins i tot fanals potents que il·luminen en direcció vertical atreuen, com si d'un imant es tractés, els migrants nocturns. Les aus llavors moren en la col·lisió amb l'objecte font de la llum o cauen esgotats després de donar voltes durant hores al voltant de la llum.

Doncs aquest és el problema. En un proper post del blog parlarem de solucions que totes es basen en el mateix: obstruir la transparència i la reflexió. Des d'un punt de vista tècnic només és això el què cal fer però allò que és difícil és implementar algun sistema d'obstrucció quan un edifici ja està construït.

Si algun dels lectors d'aquest blog heu descobert algun altre punt negre, no cal dir que ens interessarà conèixe'l, així que agrairia que m'ho comuniqueu.

Bon birding!


Comentaris

  1. Hola Abel,
    on treballava abans, a l'edifici de Barcelona Activa de Nou Barris, estavem davant un parc i les finestres feien efecte mirall. Els coloms (i només els coloms) pensaven que el parc continuava i s'estampaven contra el vidre, morint en més d'una ocasió. Aquesta foto il·lustra el merder causat per un colom que es va reventar el pap en xocar: https://www.dropbox.com/s/mvzirqz5kypmd0b/ExColom.jpg

    Ho vam solucionar colocant unes enganxines amb un topu vermell gegant als vidres. Tot i això, algun xocava, però al veure el topo reduïen velocitat i només quedaven una mica estabornits.

    ResponElimina
  2. Ostres! Quina castanya...
    Molts d'ells senzillament rebenten quan s'estavellen contra el vidre. No conec l'edifici però me l'anoto a la llista de llocs a revisar per quan fem un treball de mostreig complet.
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Hi havia un estudi sobre una colònia d'orenetes que niuava sota un pont, i que tenia una taxa de col·lisió molt elevada contra els cotxes que passaven per la carretera de sobre. L'estudi de tipus prospectiu va demostrar que la colònia, any rera any, es va anar adaptant en la forma de vol per evitar les col·lisions i aquestes van anar esdevenint més rares de forma significativa generació rera generació. Sembla que era una mena de coneixement que es transmetia de forma consistent, ja que segons tinc entès poques són les orenetes que tornen dos o tres anys seguits de la migració. Seria interessant veure d'altres exemples de "selecció" o evolució o adaptació en aquest sentit.

    ResponElimina
  4. No ho sabia. Ho he mirat i he trobat una notícia sobre l'estudi al que fas referència (no l'estudi original). Veig que és de Cliff Swallow, una oreneta americana. Diu que el nombre de col·lisions amb cotxes ha baixat al llarg de 30 anys però també que els individus actuals tenen l'ala més curta i, per tant, pot ser que la selecció natural hagi deixat els individus més maniobrables. Però també diu que hi ha indicis de canvi de comportament. Intentaré trobar l'original.
    Moltes gràcies per l'apunt!

    ResponElimina
  5. Si, em referia a aquest estudi però no recordava la referència exacta i si, si, parlava sobre el canvi de mida de l'ala que les feia més maniobrables...suposo que com que hi ha un turnover de població tant elevat entre les orenetes, deu permetre aquests canvis adaptatius a certa velocitat, com passa amb d'altres colònies d'organismes nombrosos i que es reprodueixen molt fàcilment (un paral·lisme, salvant les distàncies, és el que passa amb les bactèries i els antibiòtics). Però el tema comportamental és el que em semblaria més intrigant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pressió de la selecció natural és molt més ràpida del què ens pensem. Això em recorda que volia escriure sobre el canvi de comportament migratori de poblacions de tallarol de casquet alemanyes que, de cop, van passar a hivernar a Anglaterra (direcció W en lloc de S) en pocs anys. Faré un post sobre això un aviat. És també un cas extraordinari!

      Elimina
  6. Hola a tothom, soc Maria arquitecta i amant dels ocells. Estem ocupats amb un petit edifici que te molt de vidre i em preocupa que els ocells puguen col.licionar. S'ha escrit alguna cosa en aquest blog de possibles sol.lucions? No ho he pogut trobar. Ja se de les enganxines, però em preguntava si hi haurien altres mètodes... si en sabeu de links o d'altres fonts d'informacio, per favor, feu-m'ho saber! Moltes gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria,

      El següent post que vaig posar en el blog parlava de les solucions. El tens aquí http://abeljulien.blogspot.com.es/2014/11/collisions-contra-edificis-les.html

      De tota manera, la solució interessant és la del disseny previ tenint en compte unes quantes normes. Com a arquitecta et pot interessar això:
      http://www.abcbirds.org/newsandreports/BirdFriendlyBuildingDesign.pdf
      http://www.nycaudubon.org/pdf/BirdSafeBuildingGuidelines.pdf
      http://www.windowcollisions.info/e/merkblatt.html

      En aquesta última referència tens molta bibliografia i enllaços a altres llocs. D'altra banda, ara des de l'ICO estem treballant en el tema. Si et vols posar en contacte amb mi per si tens alguna idea adreçada a arquitectes estarem encantats de col·laborar-hi.

      Salutacions

      Elimina
  7. Hola Abel, ara m'acabo de trobar dos tallarols de casquet estampats als jardinets de Gràcia, l'any passat un mastegatatxes al mateix lloc. Hi ha algú que estigui recollint dades del tema a Barcelona, per dir-li?

    ResponElimina
  8. Hola Abel, ara m'acabo de trobar dos tallarols de casquet estampats als jardinets de Gràcia, l'any passat un mastegatatxes al mateix lloc. Hi ha algú que estigui recollint dades del tema a Barcelona, per dir-li?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Digue-li a Raül Aymí de l'ICO. No sé si el coneixes. Ell porta aquest tema. Diga-li espècie, edat, sexe, (si es poden determinar), lloc i data. Si poguessis adjuntar alguna foto de l'edifici on creus que han xocat també aniria bé.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars