CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 15 de desembre de 2014

Pelis amb ocells i sobre ocellaires

En algunes pel·lícules es fan referències a ocells, siguin serioses o còmiques (més sovint això últim).

És hilarant el diàleg surrealista sobre la migració de les orenetes que té lloc a la peli "Los caballeros de la mesa cuadrada" de Monty Pithon (Títol original: Monty Python and the Holly Grial). En l'escena el rei Artur i el seu servent arriben a la muralla del castell fent servir cocos per simular el soroll del caminar de cavalls, quan en realitat vénen a peu. Els guardes els pregunten d'on han tret els cocos i es desenvolupa un diàleg de bojos sobre la migració de les orenetes, si una oreneta podria transportar un coco...
Més endavant hi ha una altra escena on el coneixement sobre les orenetes li salva la vida al rei, en un altre diàleg completament absurd (cap al final del tall de YouTube que enganxo). Podríem deduir que entre els Monty Python hi ha algun ornitòleg...?
Evidentment, un rei ha de saber sobre orenetes, segons Monty Python
James Bond té un diàleg picant amb el bombonet de la Halle Berry en aquesta escena de "Muere otro día" (Títol original: Die another day).
El diàleg és gairebé infantil en el seu intent de ser picant però val a dir que les miradetes de la Halle Berry aconsegueixen fer pujar la temperatura de l'escena. Com sabeu per una altra entrada en aquest blog, Ian Fleming, creador de James Bond era molt aficionat a l'ornitologia.

Però en la mesura que l'afició a observar ocells guanya adeptes, el cinema comença a prestar-li atenció i fer pel·lícules on no només hi hagi referències als ocells sinó sobre els propis ornitòlegs això sí fent ús de tots els tòpics possibles de xalats que va a buscar pardals. Voldria esmentar aquí tres pelis en les que l'ornitologia és el tema central:

1.- El Gran Año (The Big Year). Què dir d'aquesta? La majoria de birders ja l'hem vista (jo unes 4 vegades). Interpretada per Steve Martin, Owen Wilson i Jack Black, aquesta és una peli de Hollywood amb tres birders que competeixen en un Big Year.

Sense ser una gran peli, aquest és una comèdia amb bons gags, bons diàlegs, bones interpretacions (de tots tres i els actors secundaris) i un bon guió que decau una mica en els últims 10 minuts finals (llàstima!). Cal destacar interessantíssimes referències a Phoebe Snetsinger (la seva història aquí http://abeljulien.blogspot.com.es/2013/10/diagnosi-cancer.html) i a Debi Shearwater, una autèntica llegenda en viatges pelàgics que interpreta Anjelica Houston. A més la peli és coherent amb tots els aspectes (tècnics i no tècnics) relacionats amb el birding i podem obviar que en algun aspecte s'hi hagi posat una mica de salsa (és una peli de Hollywood!).

M'encanta l'escena on Owen Wilson (guapetón rosset que hem vist a "Los padres de ella", "De boda en boda" i "Midnight in Paris", entre moltes altres) està començant a animar-se en un revolcón amb la dona (que està com un formatget) i a la TV comencen a dir el temps, ell va mirant amb un ull, el presentador va dient que s'acosta una tempesta que portarà vent de mar, ell que obre més l'ull... i surt corrents a veure els migrants que portarà la tempesta! S'ha de ser birder per entendre això.

2.- A Birder's Guide to Everything (no tinc notícia que estigui disponible en espanyol). Tres nens han format un grup ornitològic local una mica curiós i un d'ells, quan ve de tornada de l'escola, creu veure un Ànec de Labrador (Labrador Duck - Camptorhynchus labradorius), espècie extingida des de 1878. Li fa una foto on es veu algun detall que fa pensar que efectivament podria ser aquesta espècie i van a veure un gran ornitòleg expert, interpretat per Ben Kingsley, per tal que els ho confirmi. A partir d'aquí decideixen anar a cercar l'ànec per confirmar-ho i la peli gira en torn aquesta cerca. Doncs bé, aquest tema podria donar molt de sí i, en canvi, l'execució és bastant sosa. A qui li agradi el cinema independent, on les escenes acaben amb una mirada i el desenvolupament de l'acció queda penjat, s'ho passarà bé amb aquest film.

En els aspectes tècnics es va consultar al Cornell Lab for Ornithology, per tal que no hi hagués cap error i realment no hi ha cap pífia. De tota manera, quan surt el suposat ànec de Labrador, ho fa com si fos un ànec domèstic escapat d'una granja sense el més mínim glamour.

3.- El secreto de mi vecino (Rare birds). En la traducció del títol a l'espanyol es van quedar descansats... Primer: prohibit veure-la doblada. La veu que li han posat al prota (William Hurt) és patètica; la veritat, sembla que se n'enfotin. La peli va d'un tipus que regenta un restaurant de mala mort en un lloc perdut a la vora del mar. Un veí seu té la idea d'inventar-se que apareix una raresa per tal que els birders vinguin a veure l'ocell a la zona. La trampeta té èxit i el local s'omple tan que no dóna abast, llavors hi ha una història romàntica entre el propietari i una noia que ha contractat, etc., etc. També cine independent: agradable, curiosa, avorrideta i les qüestions ornitològiques en aquest cas molt poc creïbles, per no dir incorrectes.

Total, que de les tres em quedo amb The Big Year, de llarg. Reconec que el cinema independent normalment no m'agrada però no voldria esbiaixar l'opinió del lector en aquest aspecte. Després de tot, totes tres pelis, valen la pena de ser vistes. I ara, a l'hivern, que els dies són curts i fa massa fred per estar tota la nit buscant nocturnes, no hi ha res millor que acabar la jornada veient una peli de birders...

Bon birding!

* Agraeixo a Gabriel Gargallo diverses referències de les que he esmentat aquí, que apart de ser coordinador de l'IICO és un freaky dels Monty Python i pelis rares. A Gerard Bóta li agraeixo la referència del diàleg picant del James Bond amb Halle Berry, pillín...
* Ah, i un altre dia parlarem de "Els Ocells", de Hichcock.


4 comentaris:

  1. Doncs coincideixo totalment amb el Gabriel, jo també sóc fan dels Monty Python, ara, no cal que hi hagi cap ornitòleg entre ells, que també pot ser, ja que la cultura ornitològics és tan present entre els britànics que el que seria rar és que no hi hagués cap referència als ocells, no?
    I pel que fa al James, demostra que els binocles es poden usar per a veure més coses a banda d'ocells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mhhh... Jo crec que el John Cleese té algo de birder, com a mínim deu ser aficionat casolà. A Big Year ell és el narrador que explica l'origen del birdwatching i els big years al principi de la peli i ha protagonitzat documentals de fauna on ell hi va posant cullerada d'humor.

      Elimina
    2. Et rescato l'entrada per comentar que en un periode curt de temps he vist dos pelis comercials on surtien birders. Una es "El hogar de miss peregrine para niños peculiares", aquesta per partida doble, la miss peregrine te la capacitat de convertir-se en ocell, un rapinyaire no et dire quin, com les seves companyes i a mes el pare del protagonista es ornitoleg de fet comenten que esta acabant un llibre sobre el tema.
      La segona es "Hasta el ultimo hombre" on la novia del protagonista quan es coneixen porta un llibre que diu Rare birds in America". Deu ser que als Usa l'aficio es molt mes extesa que aqui!

      Salutacions.

      Elimina
    3. Gràcies! He vist que la Miss Peregrine és del Tim Burton, això significa que pot estar molt bé o ser una cosa raríssima! Ja et diré.
      En tot el món anglosaxó l'afició té molta més tradició que aquí però jo diria que a Catalunya els estem enxampant per moments. Falta consolidar-ho com una cosa normal de la societat. Tot arribarà!
      I el teu comentari m'ha recordat que n'haig de fer un sobre "The Birds" de Hitchcok però he anat llegint coses i com més profunditzo més anècdotes i coses rares trobo que m'ajornen escriure una entrada al blog. Al final acabaré escrivint-ne un llibre!

      Elimina