CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimarts, 20 de gener de 2015

Migrants nocturns: com s'orienten? (i 2)

En primer lloc si no has llegit l'article anterior, no continuïs llegint aquest perquè és la continuació i t'hauràs perdut el plantejament del què comento aquí. Si ja l'has llegit, procedeix per tal que dilucidem el misteri que plantejàvem al final.

Ens hem quedat dient que els migrants nocturns s'orienten principalment per les estrelles i hem vist uns estudis que ho demostren molt netament. Però com saben interpretar les estrelles? Com reconeixen la seva posició? Tenen un mapa? A més tot això és innat perquè ocells joves saben volar sols cap a la seva destinació.

M'hi jugo el què vulgueu que els ocells no saben que això és Orion!

No tenen cap mapa. No saben on està la constel·lació de Casiopea, Sagitari o Andrómeda. Senzillament, tenen l'extraordinària capacitat de fixar-se al voltant de quina estrella gira tot el firmament. Com sabeu, hi ha un estel, l'estrella polar, que ens indica el nord. Aquesta estrella està fixa al cel perquè és la que cau, des del nostre camp de visió, just a sobre del pol nord (a l'hemisferi nord) i com que la terra gira sobre el seu eix des de la nostra posició subjectiva veiem aquesta estrella fixa i la resta girant al voltant d'ella. Això és així perquè ho sabem però som tan pallussos i estem tan desconnectats de la natura que quan nosaltres voltem de nit sobre un cel estrellat ni ens n'adonem, a menys que ens hi vulguem fixar expressament o vulguem fer una foto xula deixant la càmera en exposició sobre un trípode durant unes hores. Els ocells migradors en canvi, tenen aquesta capacitat i són capaços de percebre aquest moviment des del mateix moment que neixen.

Deixant la càmera en exposició per la nit, podem veure com els estels giren al voltant de l'estrella polar des del nostre punt de vista subjectiu.
Però, llavors cada dia han d'esperar al voltant de quina estrella giren totes les altres? Si és així haurien d'esperar una bona estona abans de poder orientar-se. La resposta és no. Només ho necessiten al principi, les primeres nits en les que veuen el cel perquè també tenen la capacitat, llavors sí, de fixar en la memòria les constel·lacions i identificar instantàniament quina era aquella estrella tan curiosa al voltant de la qual ahir es movien totes les altres. Una capacitat realment magistral si la comparem amb la pràcticament nul·la capacitat humana si no fem mapes, dibuixos, prenem notes i mil coses més.

En altres experiments, se'ls va fer desenvolupar aquesta habilitat sota mapes estel·lars ficticis en els quals s'esborraven moltes estrelles, deixant un mapa més simple, i fent rotar les estrelles en el planetari al voltant d'una altra. Per exemple això és va provar un altre cop amb Indigo Buntings que els van criar des del naixement en un cel artificial que rotava sobre l'estrella Betelgeuse a la constel·lació d'Orion. Els ocells seguien prenien Betelgeuse com l'estrella que els indicava el nord, talment com si fos la mateixa estrella polar.

I com sempre que sabem més, apareixen noves preguntes. La ruta migratòria dels ocells no sol ser recta, és a dir, no deixen senzillament l'estrella polar a l'esquena i tiren directe cap al sud sinó que fan girs segons on es volen dirigir. A més, el cel va canviant conforme baixen cap al sud, amb algunes constel·lacions desapareixent per la línia de l'horitzó que deixen enrere i apareixent-ne unes de noves al seu front. A més l'estrella polar cada vegada està més baixa i, de fet, si arriben prop de l'equador desapareix.

En la seva migració pel Mediterrani oriental, els mastegatatxes i les cotxes cuaroges d'Escandinàvia primer migren uns quants milers de kms en direcció sud-est fins arribar a l'orient mitjà i llavors fan un gir cap al sud-oest i migren uns quants altres milers de kms en aquesta direcció. Per tant:
  1. Saben que han de deixar l'estrella polar no exactament darrere sinó una mica de cantó per migrar cap al sud-est.
  2. Al cap d'un cert nombre de dies, han de deixar de volar en aquesta direcció.
  3. Llavors han de fer un gir deixant l'estrella polar just a l'altre costat i continuar així durant uns dies determinats.
Això es va provar en uns altres experiments en què se'ls mostrava el cel d'Escandinàvia i prenien la primera direcció però quan se'ls mostrava un cel corresponent a l'orient mitjà agafaven la segona direcció. És dir, saben reconèixer el firmament en el que estan! No tinc prou espai aquí per ampliar això però tots els experiments indiquen també grans diferències entre ocells joves i adults. Aquests últims dominen molt més totes aquestes fineses, demostrant tenir una capacitat de memòria visual francament prodigiosa.

Diferents vies migratòries de les poblacions paleàrtiques de mastegatatxes. Els girs que hagi de fer un individu en cada moment determinat els porta programats en els seus gens.

Malgrat que aquests experiments demostren la importància de les estrelles en l'orientació de la migració, molts d'ells destaquen també la importància del moment de la posta del sol per tenir la primera referència en la seva brúixola interna. En cas que estigui núvol i no es vegin les estrelles, el lloc de la posta del sol l'hauran pogut determinar molt bé perquè els ocells veuen la llum polaritzada, així que en un dia totalment núvol en el qual nosaltres no tenim ni idea de per on és el sol, els ocells l'estan percebent perfectament. La visualització del sol ponent els permetrà saber cap on anar encara que no es vegin les estrelles i quan estiguin volant podran intentar enlairar-se més amunt dels núvols per arribar a veure el firmament.

En aquest moment de ceguera visual en l'orientació podran utilitzar també altres claus com la percepció del camp magnètic terrestre per mantenir la direcció. Val a dir que moltes vegades, les claus fallen i molts ocells migrants acaben morint exhausts al mig del mar, sorpresos per tempestes o altres inclemències del temps. En la natura els errors d'apreciació, per petits que siguin, se solen pagar amb la vida.


Bon birding!










9 comentaris:

  1. Vaja, ara ja podré tornar a dormir!
    Molt instructiu, ho utilitzaré en les meves xerrades a les escoles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, val la pena explicar-ho. És una cosa que sembla feta per art de màgia.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies, Joan! Per cert, acabo de veure a ornitho que has fotografiat el xarxet americà, grrrr... quina enveja... (sana, eh? :-)

      Elimina
    2. Jeje! Allà està, a veure si s'hi queda un temps! Jo he vist que les grives cerdanes i les oques també hi eren dissabte... És ben bé que mai ens conformem! ;)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Sí, és com cosa de màgia. I cada any tenim la joia de veure aquest fenomen dos cops, amunt i avall. Un luxe!

      Elimina
  4. Bons articles! Gràcies Abel!
    Realment, la migració dels ocells és fascinant, entre elles la del cucut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Jan. El cucut és un clar exemple d'instint pur en plena acció. Efectivament és fascinant!

      Elimina