CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimecres, 4 de març de 2015

Mobbing a bernats pescaires

Una cosa que molts birders hem tingut oportunitat d'observar és com determinats ocells molesten, empipen o fan mobbing a altres. Vagi per endavant que "mobbing" en anglès vol dir molestar o, possiblement més acuradament, fer la punyeta o tocar els ... (si us plau, no pronuncieu "muving": es pronuncia "mòbing").

Com deia, aquest comportament l'hem vist amb certa freqüència, especialment amb còrvids molestant rapinyaires però també en altres grups. El còrvid que més he vist molestar altres ocells ha estat la garsa, que realment es pren seriosament empipar aligots, falcons pelegrins o xoriguers. També recordo haver vist oreneta vs xoriguer, cuereta blanca vs xoriguer, gaig vs esparver, corb vs àguila cuabarrada, corb vs falcó pelegrí... 

La funció del mobbing ha estat discutida pels investigadors durant anys. Una funció que pot semblar òbvia és que els molestadors volen fer fora el predador del seu territori pel perill que suposa per l'espècie corresponent però per molt obvi que sembli, en ciència les coses cal demostrar-les i sembla ser que ningú no ha aconseguit correlacionar aquest comportament amb l'expulsió del predador de forma eficaç del territori. Alguns estudis apunten quina és la veritable funció del mobbing: els molestadors intenten ensenyar qui és el dolent del barri als joves de la seva espècie.

Molts estudis demostren que, malgrat que molts ocells tenen una capacitat de reconeixement innata de qui són els predadors, és necessari un cert aprenentatge per reconèixe'ls completament i saber que cal cardar el camp a tota canya quan es detecta la presència de l'esparver o el falcó. Els adults, molestant el depredador en un moment que no està agressiu (per exemple, posat en una branca quan ja ha esmorzat), ensenyen als joves que aquell bitxo és perillós i que cal fugir quan el veiem.

Aquesta explicació fa temps que la conec i, dit això, sovint m'he preguntat perquè he vist força vegades garses molestant bernats pescaires. El bernat pescaire el tenim en ment com un ocell que pesca peixos en aiguamolls i llacunes o el veiem, com és freqüent en zones agrícoles, al mig d'un camp intentant "pescar" algun ratolí, insecte gros o sargantana. Aparentment no depreda sobre garses, per tant, no sembla que tingui sentit que les garses el molestin, sigui quina sigui realment la funció del mobbing (ensenyar als joves o fer fora el predador). En canvi, jo he vist aquest comportament com a mínim 4 vegades pels voltants de casa meva, al Vallès. En tots els casos, les garses han estat molestant el bernat insistentment fent passades agressivament sobre el cap de l'animal, cridant i esbroncant-lo tant com han pogut. Val a dir que els bernats mai no han semblat ni immutar-se en totes les ocasions (en canvi, recordo aligots marxar fastiguejats davant la bronca de les garses).

Doncs bé, amb això en ment des de fa temps (jo reflexiono molt sobre el sentit de la vida...) rebo un tuit de la BTO amb el títol "Not surprised that other birds mob herons" (no em sorprèn que els altres ocells molestin els bernats pescaires) en el que es veu un bernat pescaire amb un pobre cabusset que té els minuts comptats (https://twitter.com/_BTO/status/562659806339932160?s=03). La foto és del BTO News, la revista tipus butlletí de contacte pels membres de la BTO. Així que veient això i entent que els altres ocells tenen mania als bernats pescaires perquè els depreden, procedeixo a cercar imatges i vídeos de bernats fent neteja ètnica d'altres ocells. Tela!

Aquí teniu algunes perles de mostra:






També són interessants els vídeos. Aquí n'hi ha un parell:


A més, mal rotllo entre bernats i aligots! 



Llegeixo també que una forma habitual de matar les seves víctimes és enfonsant-les sota l'aigua i ofegant-les, per engolir-les tot seguit d'un sol cop.

Vist això, dues coses:

  1. Els bernats pescaires no són dolents; senzillament són capaços de depredar sobre altres ocells per alimentar-se, tal i com fan espècies que volem protegir com l'àguila cuabarrada. Si no ens escandalitzem quan pesquen un peix, per què ho hem de fer quan s'empassen un aneguet?
  2. Si jo fos una garsa també molestaria els bernats! Probablement no mengen garses de forma habitual però segur que són capaços de caçar algun poll cuacurt recent sortit del niu que encara no sap de què va tot això de la supervivència
Bon birding!








5 comentaris:

  1. Impressionants vídeos, i el que més m'ha impactat és que el pobre aneguet encara es remou dins del coll del bernat.
    Quina mort més horrible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan arriba a l'estòmac, amb els líquids gàstrics d'un pH semblant a l'àcid sulfúric en molts ocells predadors, la història s'acaba sense que l'aneguet ni se n'adoni. Si ho mirem amb ulls humans fa pena però... perquè ens fa més pena l'aneguet que un peix?

      Elimina
    2. No, no em fa més pena, solament m'ha impressionat veure com es remou dins del coll del bernat. Els rapinyaires maten immediatament les preses abans no se les empassen, sembla que així no es deu patir tant.
      Mirant el primer vídeo, el de l'aneguet més grandet, m'he adonat que el problema deu ser que el bernat té una estratègia de matar la presa que sol capturar sempre, els peixos. Sembla que simplement esperi quwe l'aneguet mori asfixiat fora de l'aigua, com ho faria un peix, abans no se l'empassa.
      I òbviament no faig cap judici de valor ni critico els bernats, és la llei de la natura, la supervivència és el primer.

      Elimina
    3. No se m'havia acudit això d'esperar a que el peix s'ofegui. Realment quan he vist bernats matar altres animals triguen molt. Recordo un agró roig (que pel cas és el mateix) que va capturar una serp, ben bé va trigar 15 minuts a aconseguir matar-la i empassar-la. Just l'endemà vaig veure una àguila marcenca caçar una serp bastant gran, li va fotre dos "mandaos" i en 5 segons se l'estava empassant...

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina