CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 18 de maig de 2015

Com destruir la biodiversitat (de forma sostenible, això sí)

Estic fins els nassos. Fins els nassos que desbrossin, que netegin, que arreglin els marges, que llaurin i mil coses més per mantenir el nostre entorn més netet i polit.

Fa un parell de setmanes vaig anar a pardalejar a Gallecs, un lloc que, malgrat la fama que té de hot spot, per mi ha perdut molta part del seu atractiu. Continua sent un punt interessant per migrants on en cada pas migratori es pot veure algun bitxo interessant, des dels tradicionals corriols pit-roig que hi fan parada a final d'estiu fins a arpelles diverses però ha perdut l'encant per ocells residents i per migrants amb unes certes exigències d'hàbitat.

Vaig anar-hi des del sector de Parets, en un lloc on solia haver-hi capsigrany, cruixidell, bitxac i altres ocells de zones obertes i marges de conreus. En entrar a l'espai protegit de Gallecs vaig adonar-me de l'escassedat d'aviram que tenia davant: estornells, garses, pardals (en quantitat infinitament inferior a fa anys), un trist trist (ok, acudit facilón...), una cogullada i poca cosa més. Els marges dels camps estaven ben nets. Ni rastre de les fileres d'esbarzers que vorejaven els camps fa anys amb arbrets i altres arbustos que sortien d'entre mig. Petits terraplens que abans tenien males herbes, flors ruderals i rostolls també estaven nets. Ben nets.

Un típic marge net que impedeix la presència de gran quantitat d'espècies.

Des que aquest espai està teòricament protegit, el Consorci de l'Espai Rural de Gallecs, s'encarrega del seu manteniment. Cada primavera i estiu, operaris amb desbrossadores sostenibles, arrasen tots els marges, no sigui que hi creixi cap esbarzer que, ai!, pogués punxar algun caminant. Els arbres i soques mortes -que com tothom sap són un autèntic perill pels vianants, causa d'incendis, desastres mediambientals diversos i caigudes de meteorits- són retirats puntualment no sigui que algun picot se li acudís fer-hi niu i llavors la justificació d'enretirar aquest material tan perillós seria més difícil. Cada any, després de segar, els camps són llaurats amb la major celeritat possible, no fos que en els guarets hi creixessin les maleïdes males herbes que donen una imatge de "deixat" i a sobre hi vinguessin insectes, ocells que es mengessin els insectes i tota una sèrie d'animalons incontrolats... Tot això, òbviament, es fa de forma sostenible.

Aquest política d'enjardinament d'un espai rural, convertint-lo en una mena de jardinet on la gespa és substituïda per camps de cereal està empobrint la biodiversitat de bona part del nostre país i és encara més penós quan això es fa des d'organismes que haurien de preservar aquesta biodiversitat en lloc d'empobrir-la.

En la meva avorrida sortida per Gallecs, vaig sortir dels límits de l'espai protegit, a veure si trobava algun lloc una mica més interessant. Tot va ser deixar enrere el pompós cartell de l'Espai Rural de Gallecs quan, en un camp de males herbes (eeeccsss...) vaig topar-me amb 3 bitxacs rogencs, un mascle i dues femelles. Mare meva! Estaven sobre uns cards plens de punxes i uns branquillons morts, auxili! Tot continuant, em vaig trobar amb un altre camp deixat de la mà de Déu, amb herbes disperses on de cop m'hi trobo un grupet de cueretes grogues de la subespècie escandinava. Terrible: les herbes no estaven degudament tallades, hi havia clapes entre elles i algun matoll sobresortia perillosament. De fons se sentien ben bé 5 cruixidells, una puput va sortir volant d'un femer, anaven sortint cogullades quan passava per uns terribles camps abandonats i una perdiu reclamava pel darrere d'unes pedres on segur que hi criava algun rèptil potencialment perillós, com algun llargandaix verd.

Total, que si no arriba a ser perquè entro en aquest espai de pura deixadesa, m'hagués avorrit com una ostra.

Bon birding!

8 comentaris:

  1. Per acabar de perfeccionar-ho tot plegat ja podrien haver asfaltat la pista,no? Els vehicle es fan malbé amb els clots, les pedres i la pols dels camins!
    Jo. Com sòn!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però sobretot amb asfalt sostenible, és clar...

      Elimina
  2. Totalment d'acord. Ens hem tornat tots tan polits.....
    En aquesta línia has llegit a l'Ornitho d'ahir el comentari d'un observador sobre la neteja d'un bosc de Calders? En plena nidificació han entrat al bosc en "plan destroyer" i s'ho han carregat tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho acabo de mirar. Penós, s'han carregat 30ha i un niu de picot garser gros (que sàpiga l'observador, evidentment en tant de tros s'han carregat molt més).
      Realment, aconseguir acabar amb els incendis... tallaran tots els boscos, arbustos i tot el què pugui cremar!

      Elimina
  3. Em va passar fara uns mesos, em vaig quedar entre trist i al.lucinat, una cosa es "netejar" i un altre fer un cami on hi cap un cotxe i mig. Els arbustos on trobaven refugi els petits moixons ja no hi eren, pit-rojos, mallerengues, mosquiters, tallarols... ja no els vaig trobar la última vegada, tot per "millorar els camins rurals del municipi". En fin, molt trist...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es pensen, a més, que han de millorar els camins per poder arribar a qualsevol racó. Efectivament, molt trist...

      Elimina
  4. Molt d'acord! A Gallecs i a tot el país. Hauria de ser un delicte "netejar" els boscos i els marges, es carreguen el biòtop natural i a sobre aconsegueixen fer pensar a gran la major part de la població que ho fan de forma sostenible.
    Farà uns mesos vaig veure com tallaven una filera de roures centenaris, sense motiu aparent, on criava el picot garser petit i el colltort... Més trist és la destrucció del bosc "contra-incendis"; reduint a menys de la meitat la diversitat d'espècies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A sobre, moltes de les coses que cal fer en favor de la biodiversitat no tenen cost: amb no fer res n'hi ha prou! però no ho entenen.

      Elimina