Jurassic World: pingüins remixed!


Com totes les pelis d'acció d'avui en dia, la recent Jurassic World està basada en efectes especials trepidants destinats a fer-te saltar de la butaca, dur-te les mans a la cara com a acte reflex quan una bèstia enorme se't tira a sobre o a marejar-te en persecucions a tota velocitat. Per mi, les pelis d'acció pura, que no tenen un argument treballat i el guió el podria haver escrit un mono entrenat, són com pujar a una muntanya russa: té gràcia fer-ho un cop l'any però és un rotllo fer-ho cada setmana.

Doncs bé, Jurassic World és una peli d'acció amb un guió previsible, amb uns personatges bons i uns dolents, també amb dinosaures bons i dinosaures dolents, i com era d'esperar, els dolents moren (persones i dinosaures) i els bons se salven (persones, els dinosaures bons també la palmen). El noi i la noia, que inicialment es tenen mania, acaben fent-se amiguets íntims. No crec que dir això sigui cap spoiler... és tot absolutament previsible!

A aquestes alçades us estareu preguntant: i en un blog ornitològic perquè em parlen d'una peli de dinosaures? Doncs molt senzill: els crits dramàtics i esfereïdors d'aquests monstres del Juràssic són un remix de reclams d'ocells que combinen diferents espècies per sonar més dramàtics. A més, per més degradació dels temibles dinosaures, la majoria de sons procedeixen de pollets de diferents ocells força tranquils.

És molt interessant escoltar els sons dels ocells abans d'anar a veure la peli. Els tècnics de so de la peli van estar un any i mig gravant sons d'ocells, que després van combinar amb gravacions diverses i amb sons de la Macaulay Library del Cornell Lab of Ornithology (la fonoteca de bioacústica més completa del món). Em sembla una autèntica exageració estar un any i mig gravant sons d'ocells per fer-ne servir només uns pocs i a sobre acabar agafant sons d'altres llocs (a menys que fos un excel·lent truc per fer vacances a costa de l'empresa) però la cosa va ser així.

Un dels bitxos que més surten a la peli són els Velociraptors, un dinosaure bípede de mida mitjana que corria a tota pastilla amb les seves dues potes posteriors. Els crits que emeten a la peli aquestes bèsties són, ni més ni menys, que els del pingüí Gentoo barrejats amb els de pingüí emperador. Escolteu això, un pingüí Gentoo:





Terrorífic, eh? En realitat, si tanques els ulls i t'imagines una bèstia grossa i perillosa fent aquest so, pot colar. El sound designer de la peli, Al Nelson, va crear un llenguatge propi dels dinosaures. Per exemplificar els diferents estat d'ànim dels Velociraptors, va fer servir els critets (squak! squak!) dels tucans per representar els moments de comunicació passiva entre ells (una mena de reclam de contacte). Quan els cuidadors del parc interaccionen amb els Velociraptors a la gàbia, va fer servir reclams purs, sense remix, de pingüins i tucans. Dir que va "crear un llenguatge de dinosaures" és molt pretenciós però és interessant veure que va trobar sons adequats en els ocells per crear-lo.





 
En un moment de la peli surten centenars de Pteranodons i Dimorphodons, dinosaures voladors que l'emprenen contra tothom que se'ls posi per davant, fent uns crits terrorífics que són, en aquest cas, reclams de pollets de pelicà bru. També van fer servir els sons d'una pacífica llúdriga per aquests bitxos. Escolteu els adorables pelicans:

Ok, aquest pelicà té una mica cara de dinosaure




 













Els Pteranodons també estan dotats d'uns sons típics de rapinyaire que corresponen a una àguila pescadora defensant el niu que Nelson va gravar en el seu iPhone.

Per cert, l'escena de l'atac dels dinosaures voladors ha estat comparada amb l'escena de Els Ocells de Hitchcock en la que Tippi Hedren i els nens de l'escola baixen cap al poble i són atacats en massa per gavines i cornelles. És un autèntic insult a la sensibilitat cinematografica  humana fer aquesta comparació d'una peli tipus "muntanya russa" amb un dels grans clàssics del cine de suspens però cal reconèixer que no està malament com a estratègia de màrketing per part dels productors de Jurassic World.


Un immens Apatosaurus ferit, que a la peli és "dinosaure bo" destinat a fer-nos sentir llàstima per un grandullón incomprès, emet un so que correspon a un remix basat en uns reclams rasposos d'aligot de Harris. Efectivament, sonen a dinosaure moribund.





 
















A l'inici del film, hi ha una picada d'ullet al fet que els ocells procedeixen evolutivament dels dinosaures. Té una certa gràcia i és una llàstima que no aprofitin per introduir més coses com aquestes per intentar posar una mica d'imaginació en una peli que acaba sent pura acció i efectes especials, amb uns actors que semblen esforçar-se en la mediocritat malgrat l'inqüestionable atractiu físic de la protagonista (s'ha de reconèixer que Bryce Dallas Howard està com un formatget...).

Si heu d'anar a veure la peli, us recomano escoltar abans tots aquests sons i intentar identificar-los en mig de tot l'escàndol en les escenes d'acció (he dit "les escenes d'acció"? a partir d'un punt són absolutament totes les escenes!). Segur que aquesta peli de guió i diàlegs absolutament convencionals, se us farà més interessant si jugueu a aquest joc d'identificació. Jo ho vaig fer i vaig aconseguir no adormir-me...



Bon dinosauring!


Comentaris

  1. Doncs m'has fet agafar ganes de veure la peli.
    Molt curiós, tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aviso que lo més interessant de la peli és identificar els crits dels ocells entremig perquè la peli en sí és més de lo mateix...

      Elimina
    2. Doncs esperaré que la passin pel cable ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars