CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimecres, 30 de setembre de 2015

Un israelià, un anglès i uns Tocats de l'ala

Aquest any hem vist una segona edició del Delta Birding Festival que ens ha fet pujar un graó respecte a la qualitat i quantitat de l'any passat (a costa de deixar-nos completament exhausts als qui hem estat a l'organització!). Especialment la quantitat ha estat notable: aproximadament hem duplicat el nombre de visitants, superant els 1.600, i posant contra les cordes la capacitat actual del festival que si ha de créixer també haurà de créixer en el propi espai físic i infraestructures. Però no és d'això que volia parlar aquí, excepte per demanar tots els inputs possibles dels qui llegiu aquest blog per saber què canviar, millorar, etc., cosa que agrairíem que es fes a través del Facebook de l'ICO (públicament o en privat, com preferiu).




Però aquí volia parlar d'una cosa de caire més humà i emocional que la valoració del festival. Personalment, crec que el què explicaré ara són les coses que fan gran el DBF, una sèrie d'intangibles que no es poden quantificar com el nombre de visitants, xerrades o activitats.

Una de les ponències estrella del festival va ser la xerrada sobre petrells de Hadoram Shirihai, un versàtil ornitòleg israelià que, per dir-ho planerament, ha tocat moltíssimes tecles (potser totes?) en el món de l'ornitologia. Es va notar que Hadoram va arribar inspirat. A part que ja ens havia demanat fer dues xerrades en lloc d'una, com primer li havíem proposat, va ser idea seva fer un tast de vins amb etiquetes dels "seus" petrells que després es venien i es destinaven 2€ al projecte científic de l'any, que en aquest cas ha estat el Nou Atles dels Ocells nidificants de Catalunya. Hadoram ja portava més de 10 dies rondant per la Península Ibèrica fotografiant alguns dels ocells que li faltaven per les seves publicacions, cosa que va aconseguir amb escreix.

La seva xerrada sobre petrells -que un servidor no va poder veure, per variar- va causar sensació. La majoria de persones amb qui vaig parlar van destacar no només l'interès intrínsec de la xerrada sinó, sobretot, l'energia, entusiasme i entrega de Hadoram per explicar les seves experiències. Tan va ser així que va ser interromput en aplaudiments en el decurs de la xerrada. Moltes persones es van apropar al conferenciant després per felicitar-lo per la seva feina i, fins i tot, per dir-li que era la millor xerrada d'ornitologia que mai havien vist. Aquesta setmana Hadoram ha enviat un correu d'agraïment als organitzadors manifestant que després es va adonar que era la vegada que havia fet la seva millor xerrada en públic, que mai s'havia sentit tan emocional i que l'experiència del DBF va ser absolutament fantàstica per ell.

Un anglès, Dominic Mitchell, editor de la revista Birdwatch va venir a cobrir periodísticament l'event del DBF i també ens ha manifestat que les seves impressions han estat molt positives quan a l'organització, continguts, etc. però que realment ha quedat encisat amb el festival, el Delta i tot l'equip humà. Tan és així que fa propostes futures i s'ofereix a fer feina, diguem-ne, d'ambaixador del DBF en altres contrades. Cool... Llegiu en uns dies les seves impressions a www.birdguides.com i al seu blog personal birdingetc.com.




I per últim, una cosa que em toca el cor directament. El dissabte al vespre es va fer la presentació de Tocats de l'ala (http://www.ccma.cat/tv3/tocats-de-lala/), el programa de TV3 sobre ocells i ocellaires (més aquests últims). D'entrada, la sala principal de xerrades estava a rebentar, cosa que ja demostrava l'expectació de la comunitat ornitològica pel programa. Fúlvia Nicolàs i Joan Pavia, directora i realitzador del programa, van explicar les motivacions de fer aquest programa i van donar detalls sobre com s'estava fent. Quan parlaven vaig tenir una sensació molt curiosa: no estava veient uns representants de la cadena de televisió explicant un programa se'ls havia acudit sinó que, mare meva!, estava veient uns ocellaires que havien fet un programa d'ocells. Això és molt diferent!

Fúlvia i Joan s'han enganxat bé a pardalejar. Volten sovint amb tota una colla de birders de les comarques gironines, pengen les seves observacions a Ornitho i m'envien fotos de bitxos que volen que els ajudi a identificar (com aquest hivern, que em van dir que havien vist llucaretes a Collserola, vaig arrufar una mica el nas, m'envien les fotos, i zas! eren llucaretes!).

Van passar tot el cap de setmana al festival gaudint de les activitats com tots els altres visitants, corrents amunt i avall per aprofitar el temps. O sigui que, benvinguts al club! Em va agradar molt que Fúlvia comentés que havien estat rebuts amb pleníssima disposició per part de tothom per ensenyar-los el què fan, fos portar-los a anellar, a censar ocells, a embarcar-se en vaixell o anar muntanya amunt buscar aus alpines. Si bé això em sembla normal -perquè sempre ho hem vist així- vaig pensar que segurament no és d'aquesta manera en tots els col·lectius. Potser és lògic que sigui així en el col·lectiu de traficants d'armes però no ho sembla tant en el de gent que tingui alguna afició...

Durant la xerrada i el passi del vídeo de promo de Tocats de l'ala era patent que la gent s'ho estava passant bé però en cloure l'acte, els aplaudiments van ser apassionats i insistents, i van durar més del normal, com si el públic demanés un bis. Crec que això és un merescut reconeixement a les persones que han fet el programa i també a TV3, que juga la carta de promoure el coneixement del nostre patrimoni natural entre el gran públic. Òbviament, una cadena pública ha de tenir aquest vessant educatiu i divulgatiu però potser hi ha opcions més fàcils, instal·lades en la zona còmoda, que els complicaria menys la vida, així que és d'agrair que hagin fet aquest pas. Personalment penso que no se'n penediran pas.

I totes aquestes coses, un israelià, un anglès i uns Tocats de l'ala m'han fet sentir feliç, molt feliç.

Bon birding!

6 comentaris:

  1. Doncs la veritat és que el DBF va ser impressionant, malgrat que segueixo sense els prismàtics swarovski, jajaja.
    He de donar les gràcies a tots els que vau fer possible aquest magnífic esdeveniment i de què l'ornitologia vagi obrint-se pas per Catalunya, cada vegada més. Moltes gràcies Abel!!! Ens veiem en el próxim DBF!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis, els prismàtics poden ser teus l'any vinent! jajaja!
      Una abraçada, Jaroa.

      Elimina
  2. Al meu blog també he comentat que el DBF ha estat molt millor que l'any passat i molt probablement pitjor que l'any que ve. Això va a més, i està ben organitzat en un lloc preciós. Ara, que per a mi el més interessant va ser en Forsman, i és que la meva especialitat són els rapinyaires. Ja tinc la seva guia signada, l'edició antiga, és clar.
    Sens dubte de cap mena, si no hi ha un daltabaix impressionant, ens tornarem, a veure al proper.
    Tot i que a mi tampoc em van tocar els binocles :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja he vist la teva entrada al blog. Veig que t'ho vas passar bé! :-)
      Sobre els prismàtics, persevera, que amb lo actiu que ets, tu ets dels que té més possibilitats de pillar-los. L'any vinent segurament hi haurà més dies de treball de camp perquè les dates cauran una mica més tard (avanço 23, 24 i 25 de setembre). Podràs fer més llistes!
      Salut

      Elimina
  3. Jo també em vull afegir a les felicitacions, nosaltres només hi vam ser dissabte, era el nostre primer any, però ens ho vam passar tan bé que segurament l'any que ve repetirem!! També us vull felicitar pel programa Tocats de l'Ala, em sembla una aposta arriscada però absolutament necessària per la tasca divulgativa que feu. El programa és molt variat i atractiu, moltes felicitats!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Virgínia. Aquests comentaris animen. A veure si s'any vinent repetiu i esteu més temps al festival.
      Una abraçada!

      Elimina