Babysitters per ocells

Un ornitòleg americà, Alexander Skutch, va decidir durant la dècada dels 1930 anar-se a viure a Costa Rica. Skutch en realitat era botànic però mentre estudiava bananes per la seva tesi doctoral va quedar fascinat per un colibrí construint el seu niu i, zas! es va passar a l'ornitologia. Així, de cop i per sempre. A part de la pròpia biografia de Skutch -una mena de hippy que vivia a Costa Rica sense llum ni aigua corrent, que tenia una curiosa filosofia d'integració amb la natura i que va ser autor de les guies d'ocells de Costa Rica més conegudes-, aquest entranyable personatge és conegut per haver estat el primer ornitòleg que va estudiar el comportament de cria cooperativa en ocells.

El treball pioner de Skutch sobre la cria cooperativa de les aus
Cal dir que Darwin -gran Darwin- ja havia parlat de la cria cooperativa però els primers ocells en què es descriu en detall aquest comportament són els gaigs bruns (Brown Jay, Psilorhinus morio) de la finca de bananes d'Alexander Skutch, on aquest agut observador que arribava a distingir individualment els gaigs bruns per les tonalitats diferents del seu bec, es va adonar que en un mateix niu hi havia més individus peixant els polls que el mascle i la femella propietaris del niu. Aquests altres ocells ajudaven a alimentar els polls conjuntament amb els pares biològics i més endavant es va constatar que majoritàriament eren ocells joves. En aquells anys es van descriure dues espècies més que també feien cria cooperativa, comportament que semblava circumscrit als ocells tropicals.

Després, però, s'ha observat la cria cooperativa en moltes altres espècies de les quals l'exemple més proper que tenim és la mallerenga cuallarga, espècie en la que a més dels dos membres de la parella hi podem sovint ocells joves ajudant a tirar endavant una niuada. Aquests individus s'anomenen helpers, és a dir ajudants.

Una ajudeta no deu anar malament per alimentar aquestes 10 boques! (Font: www.carnivoraforum.com)
Com ja sabeu els lectors habituals d'aquest blog, persones inquietes sempre a la recerca de respostes, després que en ciència descobrim alguna cosa encara emergeixen més preguntes i en el cas de la cria cooperativa n'hi ha moltes, però n'hi ha una que és clau: per què la cria cooperativa ha quedat seleccionada positivament en algunes espècies? Com ha actuat la selecció natural per afavorir un comportament que aparentment no té cap avantatge per l'ajudant? La majoria de científics han ressaltat el caràcter egoista de la selecció natural, que només afavoreix comportaments que beneficiïn l'individu que els practica sempre que aquests comportaments puguin ser transmesos genèticament. Un ajudant no transmet els seus gens i, a més, està afavorint descendència que en el futur competirà per recursos amb la seva pròpia quan en tingui. No hi ha gaires exemples de comportament altruista en la natura salvatge.

Després, durant els 1960s, alguns autors com W.D. Hamilton van demostrar (encara amb algunes incògnites irresoltes) que aquest comportament altruista (repeteixo, l'altruisme és molt escàs en la natura) tenia una raó fonamental que afavoria la selecció d'aquest tret comportamental. El primer punt -i molt important- és que es va descobrir qui eren els joves ajudants: fills, nebots o altres parents propers de la parella ajudada. Això va portar (saltant-me alguns passos importants en l'explicació) a l'aparició del concepte de "kin selection", és a dir, selecció d'iguals, en el qual la selecció natural afavoreix la perpetuació de gens que no són de l'individu en concret però que són iguals encara que estiguin transmesos per un altre individu. Això s'ha estudiat molt en abelles, formigues i altres insectes socials per explicar per quina raó evolutiva hi ha una gran quantitat d'individus que no es reprodueixen però col·laboren intensament en la supervivència del grup. En aquests animals, només es reprodueixen la reina i uns mascles escollits, mentre que la resta dels milers d'individus del rusc o formiguer, a treballar, defensar, buscar aliment i moltes altres tasques entre les que no hi entra la reproducció (vaja, una avorrida vida pencant i sense sexe...).

La reproducció d'abelles i formigues presenta també força incògnites evolutives (Font: Survival of the hive)
És curiós que va passar més d'una dècada per tal que la comunitat científica tingués en compte les tesis de Hamilton i quan ho va fer va ser amb una certa polèmica, que fins i tot semblava provocada perquè d'alguna manera es desmuntava la tesi dels més "romàntics" que pensaven que els ocells senzillament ajudaven perquè eren bons (com el mateix Alexander Skutch, que com hem dit, era bastant hippy i es va empipar molt amb les explicacions evolucionistes dels altres investigadors). 

Per demostrar que la cria cooperativa quadrava amb la hipòtesi de la kin selection s'havia de demostrar primer una cosa molt bàsica: els ajudants ajuden? és a dir, el fet de tenir ajudants dóna com a resultat un major èxit reproductor?

Jerry Brown va investigar-ho amb uns babblers australians, Pomatostomus temporalis, un ocell d'Austràlia que cria cooperativament. Brown va determinar l'èxit de cria en grups en els que no hi va intervenir en front de grups en els que va extreure experimentalment els ajudants, obtenint un resultat completament nítid: treure els ajudants disminuïa l'èxit de la nidificació; per tant, la cria cooperativa dóna avantatges en aquest sentit. Però... per què no marxaven els joves i es posaven a criar pel seu compte? Amb la suma de pollets dels seus pares (encara que menor que si haguessin estat ajudats) i els seus propis, probablement el rendiment de nidificació global hauria estat superior, així que va sortir una altra teoria: les constriccions ecològiques. Potser l'hàbitat estava ple, no hi havia espai físic per establir nous territoris i l'individu, per tal de sobreviure ell mateix, es queda al territori dels pares i ajuda a transmetre els gens de la família.

Els estudis experimentals posteriors van donar suport a la idea de les constriccions ecològiques o saturació de l'hàbitat. De fet, hi va haver un cas molt definitiu. Una espècie que practica la cria cooperativa, la boscarla de les Seychelles (Acrocephalus sechellensis), és un ocell en perill d'extinció que només es troba en algunes illes de l'arxipèlag de les Seychelles. A finals dels anys 1980s es van dur a terme uns projectes per reintroduir-lo en algunes de les illes en les que s'havia extingit, així que es van translocar algunes parelles de les illes on hi havia poblacions saludables a les noves illes i, oh sorpresa, aquestes parelles i la seva descendència van anar criant de forma monògama, no cooperativa, durant diverses generacions fins que van colonitzar l'illa sencera i l'hàbitat es va saturar. Només llavors va retornar el comportament de cria cooperativa.

Això, juntament amb altres experiments, afinava força en les raons de la selecció positiva i, de fet, alguns autors van plantejar que el problema no era explicar per què existia la cria cooperativa sinó que allò realment complicat era explicar la seva absència! Totes les espècies amb poblacions saludables experimenten constriccions ecològiques i els hàbitats que poden ocupar estan totalment saturats, una de les raons per les que la mortalitat és tan alta en els ocellets petits.

Si trobeu un niu de mallerenga cuallarga -que és un niu globular la mar de xulo que sembla fet de cotó- mireu a veure quantes mallerengues entren allí a alimentar els pollets. Potser n'hi ha unes quantes diferents i estareu veient la cria cooperativa en directe!

Bon birding!


Comentaris

  1. Molt interessant! No ho sabia aixo de la cria cooperativa i com imaginava al principi d'altruisme a la natura res. Tot te un perque i una compensacio al final.
    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Bona entrada!
    Fa uns anys, davant del pis de Barcelona, tenia una colònia d'unes quinze parelles de colom roquer (abans que xapessin els forats, deixant els polls a dins...) i durant uns dos anys hi havia una femella que alimentava gairebé tots els polls volanders de la colònia! El més curiós, és que aquesta femella no s'aparellava ni tenia descendència pròpia (era un ocell amb plomatge força desgastat, que semblava vell). Havia arribat a alimentar sis polls a la vegada, evidentment amb la ajuda dels progenitors reals. Tot un cas.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els coloms són una cosa especial dintre dels comportaments de nidificació i això que dius hi quadra bé. Tenen les temporades de cria més llargues de tots els ocells. A les nostres latituds estan criant tot l'any excepte durant el més cru de l'hivern, de mitjans de desembre a mitjans de febrer, la resta... al ataque!
      Gràcies per l'aportació.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars