CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 14 de desembre de 2015

On col·locar una menjadora

Ara que ja ha entrat una mica de fred tenim l'oportunitat d'atraure els ocells molt més a prop nostre subministrant-los menjar i, de pas, els donem un cop de mà per suportar les dures condiciones hivernals que han d'afrontar. També haig de dir que no crec que amb les menjadores ajudem gaire a nivell global perquè una menjadora només té impacte en la població molt local però ens ho passem bomba veient els ocells amunt i avall, deixant-se fotografiar i alegrant-nos la vida... així que... a posar menjadores!

D'entrada cal dir que tots els qui hem alimentat ocells d'aquesta manera sabem que pot ser molt frustrant que el primer any que poses les menjadores no t'hi vagi absolutament cap ocell. Fa 9 anys em vaig canviar de casa i en la nova casa van trigar dos hiverns a començar a venir. Ara, en canvi, m'arruïnaria si hagués de posar tot el gra, cacauets, mantega i pa que poden menjar els visitants del meu petit jardí. Així que, si comences ara a interessar-te en aquesta faceta de l'ornitologia, no desesperis si els resultats inicials són pobres.

Malgrat tot, hi ha algunes normes bàsiques que poden ajudar a que els ocells descobreixin la nova font de menjar que els has proporcionat. En diferents llibres podeu trobar informació sobre com fer-les i quin menjar posar i només entraré breument en això:

  1. Menjadores-taula. Plataforma de fusta amb o sense sostre, a sobre un pal o penjades d'un arbre. Ideals per ocells que necessiten "tocar de peus a terra" (no en una branca) i que mengen coses que puguis empastifar sobre la taula.
  2. Menjadores tubulars. Tub amb una obertura de la mida del gra que hi posis, que es va buidant conforme els ocells van menjant-se el contingut. Ideal per granívors i ocells que mengin llavors molt petites i volàtils. Fàcils d'omplir i relativament polides.
  3. Cistelles de reixa. Estructures amb malla de filferro en la que s'hi pengen els ocells per picar l'interior. Ideal per cacauets i diferents barreges semi-sòlides greixoses....
Mallerenga blava, visitant habitual a les menjadores. (Foto: Matilde Londner)

Autèntic self-service per fringíl·lids! (Foto: Matilde Londner)

Ok, no tothom aconseguirà tenir menjadores tan concorregudes i amb espècies tan variades com la meva amiga Matilde però val la pena intentar-ho (Foto: Matilde Londner)

 Ara bé, el què vull tocar en aquest article és una altra cosa: on col·loquem la menjadora?

El criteri principalíssim té a veure amb un factor importantíssim en la vida dels ocells que vam tocar en l'article anterior d'aquest blog. Em refereixo a la predació. Recordeu que els ocells tenen veritable terror a ser menjats, per ells aquest és un risc real i es prenen molt seriosament la seva seguretat; així que un factor que serà molt determinant de si els ocells del teu veïnat els agrada la teva menjadora tindrà a veure més amb el risc de predació que percebin que no pas amb la qualitat del menú que els ofereixis.

La norma és, doncs, ubicar la menjadora en un lloc prou segur davant l'atac de predadors, de forma que els ocells tinguin la possibilitat d'amagar-se ràpidament en cas d'atac o tinguin bona visibilitat de la presència d'un predador.

En el cas d'un predador aeri, el què més confiança els dóna és que la menjadora estigui ubicada prop de cobertura vegetal. Davant l'atac ràpid d'un esparver, la millor escapatòria és ficar-se dintre d'un matoll, més que intentar guanyar-li una cursa al vol, així que serà de molt ajut col·locar la menjadora a tocar mateix d'un arbust, sota un arbre baix, prop d'una heura o similar. Com més a camp obert estiguem, més difícil serà que els ocells se sentin segurs (imaginem-nos un cas extrem d'una menjadora-taula al mig d'un camp de fútbol: perillosíssima! impossible escapar de l'atac de l'esparver!). Per tant, si teniu una extensió gran de gespa, ja sé que queda molt bonic posar una menjadora en forma de "caseta" allà al mig però probablement no tindrà èxit.
 
Aquest simpàtic esparver va estar una temporadeta visitant les menjadores de les fotos que teniu aquí i va aconseguir cruspir-se alguns ocellets. Com acostuma a passar, al cap d'unes setmanes va deixar de rondar per allí. (Foto: Matilde Londner)
Francament, mola que et vingui un pica-soques blau! (Foto: Matilde Londner)
En el cas d'un predador terrestre, generalment gats, les normes són les mateixes però s'hi pot aplicar també la col·locació de proteccions físiques en el pal de la menjadora-taula que impedeixin que l'animal trepi per allí. Deixar un espai clar al terra per on no s'hi pugui acostar el gat sense ser vist i posar les menjadores relativament altes (de l'alçada del pit cap amunt), ajudarà a fer-li més difícil la caça al predador. Això sí, per anar bé caldrà igualment tenir cobertura vegetal a prop.

El lloc de la menjadora també haurà de ser tranquil pel què fa al trànsit humà. Encara que no tinguem intenció de depredar cap ocell, ells no ho tenen tan clar i prefereixen una certa tranquil·litat. Un altre problema poden ser les col·lisions amb finestres. Segons el què reflexin els vidres de la casa, pot ser que els ocells hi volin directes pensant que són un arbre o altre hàbitat apropiat, col·lisionant mortalment contra el vidre. En aquests casos, el millor és posar la menjadora prop del vidre; continuaran donant-s'hi cops fins que s'ho aprenguin però no es faran mal. Es considera que la taxa de mortalitat comença a pujar a partir de 1,5m de distància recorreguda al vol per l'ocell i és ja mortal en la gran majoria dels casos a partir de 5 m. Per tant, si tenim aquest problema col·loquem la menjadora tan a prop del 1,5 m com sigui possible (o posem algun tipus de protecció als vidres, com Birdtape i similars).

Amb aquestes idees, espero que les vostres menjadores siguin el màxim d'eficients. I recordeu que a www.ocellsdelsjardins.cat teniu el projecte de ciència ciutadana que us permetrà col·laborar amb el coneixement i estudi d'aquests ocells més propers.

Bon birding!








9 comentaris:

  1. A la nostra menjadora del Pla també aquests dies hi ha un esparver que s'ha fet resident, els té a tots esparverats, mai més ben dit, i segur que algun fringíl·lid i sit ha servit al seu torn de menjar.
    De tota manera, el balanç és positiu, fins i tot hi hem pogut veure un Pinsà carminat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pinsà carminat? Ostres... això són paraules majors!
      Ara que ho penso, si un esparver els té esparverats, un astor els deu deixar astorats...

      Elimina
  2. Efectivament, però t'he de dir que contradient el que expliques, cada cop que l'esparver fa una passada per damunt o pel mig del lloc on hi ha el menjar, els moixonets, enlloc de fugir cap a l'arbre que hi ha justament a menys d'un metre, fugen volant en direcció totalment oposada, cap a l'aigua oberta de la llacuneta.
    No em facis dir per què, no en tinc ni idea.

    ResponElimina
  3. Pot ser que les mallerengues que em vénen a la menjadora de cacauets de la finestra de casa no em vegin a través del vidre? O em vegin distorsionat? O interpretin que hi ha el vidre entremig i no podré fer-los res? Puc estar perfectament a un parell de pams de la menjadora i les mallerengues menjant, i entremig d'elles i jo el vidre, i com si jo no hi fos. Fins i tot ens hem fet algunes selfies de ben a prop, a través del vidre de la finestra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf! Això és un autèntic luxe! Fer-se selfies amb els ocells que tens a la menjadora no ho pot fer tothom.
      Possiblement no et vegin en absolut. El vidre deu reflectir l'exterior i no vegin a dintre perquè no és normal que permetin tanta aproximació, encara que teòricament sàpiguen que no pots fer-los mal si hi ha el vidre entre mig.
      Realment, estàs de sort!

      Elimina
    2. A mi també em passa, però he comprovat que s'hi han anat acostumant de mica en mica. Primer marxaven al mínim moviment ara ja toleren més estona. Les emplomallades i les blaves son les més refiades, les carboneres marxen més depressa.

      Elimina
    3. És curiós perquè molt gent diu que l'emplomallada és més tímida. En cada lloc hi ha diferències i els ocells individualment també són diferents.

      Elimina
  4. Hola Abel, acabo de recuperar l'últim capítol del Tocats de l'ala, hi surts molt afavorit! :)
    Que tinguis una bona entrada d'any! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marina! Dir mentides piatoses és una qualitat humana molt lloable (afavorit...) jajaja!
      Que tinguis una bona i molt ornitològica entrada d'any. Una abraçada!

      Elimina