CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dissabte, 27 de febrer de 2016

15 dies sense pardalejar

Per qüestions familiars en les que sembla que els astres negatius s'haguessin aliniat un rere l'altre i m'haguessin enviat els problemes encadenats, resulta que he estat 15 dies sense pardalejar. Oh my God! No em puc imaginar un càstig major (bé, sí, més dies sense pardalejar...). No sé si us passa però quan estic privat de poder sortir al camp, fins i tot si estic fent alguna cosa agradable i divertida com un dinar amb bons amics, tinc la sensació que m'estic perdent alguna cosa allà fora.

Potser jo estic assegut a taula amb el típic amic de mitjana edat emprenyat amb el món dient lo malament que està tot, els polítics, la corrupció, l'economia, les guerres i tot un munt de coses que no solucionarem mai a taula i resulta que al costat hi ha un pas de tords espectacular, o potser ja ha arribat algun primer ocell estival, o potser el fred ha dut estols de fringíl·lids en quantitats industrials, etc., etc.

Quan em passa això em costa molt concentrar-me en les converses. Talment com els ocells migratoris, que tenen la Zugunruhe o intranquil·litat migratòria i comencen a fer saltets incontrolats cap on han de migrar encara que estiguin en una gàbia, jo no paro de mirar per la finestra, m'aixeco a estirar les cames amb l'esperança de veure algun bitxo mentre trec el nas a l'exterior i començo a sentir-me intranquil.

Sort que avui en dia els smartphones ens ajuden a mitigar situacions de desesperació com aquestes. Com que avui en dia és normal que qualsevol individu a taula, en una conferència, en un enterrament o literalment a tot arreu, agafi el mòbil i es posi a xatejar pel Whatsapp, mirar el Facebook o a retuitejar xorrades, pots agafar el teu smartphone i ahhh... mirar què s'està veient a Ornitho! Està clar que això és una arma de doble tall, com hi hagi alguna cosa que t'interessi i tu estiguis presoner del dinar a casa de la sogra et pot agafar un patatús però la veritat és que és molt útil per matar el cuquet, al menys temporalment, somiar que tu també ho podries anar a veure o planificar la propera sortida sortint corrents a veure allò que t'interessa. Com que a més ens acabem coneixent tots, o al menys veus els noms recurrentment a Ornitho, penses "mira el ca***n de fulanet, que bé s'ho ha passat aquí". Enveja sana...

El telèfon també et pot servir per llegir alguna cosa interessant, connectar-te alguna web, veure algun video o cercar informació. Moltes vegades cerco articles o vídeos però en aquest últim cas és millor posar el dispositiu en silenci per tal que la gent del voltant no se n'adoni de què estàs fent. Està socialment acceptat que miris xorrades pel mòbil encara que estiguis passant olímpicament de la gent que t'envolta (com, per exemple, el que t'ha convidat al dinar) però les xorrades han de ser de l'ampli espectre que veu tothom (un nen que cau, un gos que es mossega la cua, un cotxe que xoca amb un fanal, etc., etc.) si et veuen mirant la web de la Cornell o un tutorial d'identificació d'espècies conflictives ràpidament t'assenyalaran amb el dit i et diran que ets un freaky (com si els que es disfressen de personatges de Star Wars o els fanàtics dels videojocs no siguin uns frekies de nassos!).

Una altra estratègia és estar sempre disponible per portar els nens a casa de no sé qui que fa una festa, la iaia a casa seva, anar a la farmàcia a comprar un medicament que necessita la tieta o qualsevol cosa que et permeti sortir a l'exterior. De camí sempre podràs veure algun ocell i introduir-lo a Ornitho des de l'app. Malauradament, els meus fills ja són grans i condueixen ells o els seus amics, així que l'escapatòria més habitual que havia tingut fins ara se m'ha acabat. Haig de dir que realment no recordo haver vist mai res interessant durant aquestes escapades però el sol fet que hi hagi la possibilitat que puguis veure alguna cosa deu fer-te segregar una hormona d'aquelles que t'anima i excita.

Ara que ja he passat aquests dies nefastos d'enclaustrament forçós, ja puc tornar a respirar i sortir a pardalejar, plogui o nevi. Ahhh.... com ho necessitava!

Bon birding!

7 comentaris:

  1. Doncs felicitats perquè ja ha passat a temps perquè vegis arribar els estivals. Si et serveix de consol jo encara no he vist cap oreneta, i sembla que ja se'n veuen.
    Espero que el primer dia que surtis et trobis una esmerla o un mussol emigrant ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he sortit avui! Uf, quin descans. Res especial però m'ha sortit sit negre en un lloc on hiverna a la platja i ha estat bé veure que hi són. A veure si afino a trobar quan marxen.
      Ara miraré a Ornitho que hi ha pels volts de cas i demà més!

      Elimina
  2. Et comprenc, la grip a casa esta fent molt mal 😥

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo em vacuno, així aquest pas ja me'l salto :-)

      Elimina
    2. Ànims!! Totalment comprensible. Després de passar-me dos mesos sense pardalejar ara mateix puc estar-me mitja hora mirant un simple gafarró o un parell de perdius prenent el sol. Lu bó de la nostra afició és que mirant per la finestra sempre veus algun ocellet! Ànims i a disfrutar de la primavera!

      Elimina
    3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    4. Sí, Marta, ja he anat seguint pel FB que has estat fora d'òrbita una bona temporada. Realment també deus agafar amb ganes poder tornar a pardalejar!

      Elimina