CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimarts, 9 de febrer de 2016

El rebost dels ocells per quan vinguin mal temps

Hi ha unes quantes espècies d'ocells que tenen un comportament molt curiós consistent a amagar menjar en esquerdes a l'escorça d'arbres, a forats a les pedres o enterrar-lo al terra. Ho fan quan hi ha abundància de menjar, generalment en moments de bona productivitat d'aglans, pinyons o altres llavors i fruits dels que s'alimenten. És un comportament anomenat "food hoarding" o "food caching" (si no posem l'anglicisme no som res!).

Ho fan bastants còrvids -per alguna cosa són els animals més intel·ligents- i entre els de les nostres latituds, el gaig és el que té aquest costum més desenvolupat. No heu vist algun gaig alguna vegada remenant una esquerda o la base d'un tronc d'un arbre? Molt probablement estava amagant o recuperant algun aglà. També s'ha observat aquest comportament en mallerengues, pica-soques, picots i altres espècies forestals.

És molt curiós que després puguin recordar amb molta precisió on han amagat el menjar després d'amagar dotzenes, centenars o milers de peces de menjar. I no només això, sinó que són capaços de recordar on les han amagat després d'una nevada, quan les referències visuals han canviat completament. Molts observadors expliquen que veuen el gaig o mallerenga de torn anar completament decidit cap un lloc a la neu, escarben una mica i, zas!, surten amb una llavor al bec. Jo penjo quatre o cinc caixes niu al bosc i després no hi ha forma de recordar on dimonis les he fotut! (per no parlar de les claus del cotxe o de casa...).

Al meu poble hi havia -me'n penedeixo no haver-ho fotografiat- un pinet naixent d'un forat d'una mèlia del carrer (arbre caducifoli molt utilitzat en l'arbrat urbà). Era una imatge que cridava l'atenció. Lògicament, era un pinyó que havia amagat algun ocell, especialment tenint en compte que no hi havia cap pi en les proximitats com perquè la llavor hagués caigut accidentalment. Algun jardiner eficient va fer desaparèixer el pinet.

Si bé els ocells europeus tenen aquest comportament desenvolupat, al continent americà hi ha dues espècies on aquest comportament és, senzillament, paranoic. El acorn woodpecker (Melanerpes formicivorus), que batejaré per la cara com picot dels aglans en la nostrada llengua catalana, sembla absolutament xalat en el comportament obsessiu per emmagatzemar aglans en arbres. El picot dels aglans fa centenars de forats en els arbres que farà servir de rebost i en cada forat hi guarda un aglà, apretant-lo cap a l'interior per tal que quedi guardat allí. Però amb el temps els aglans s'encongeixen i llavors es belluguen del forat on son, així que els picots (que viuen en colònies) els transfereixen a un forat més petit on la llavor hi encaixi millor. Els ocells estan tota l'estona movent aglans d'un forat a un altre, fent nous forats adequats per la llavor que hi volen posar i així... tot el dia, com si fos un joc!

Si voleu flipar amb els rebosts d'aquests picots, no us perdeu aquest vídeo de la fotògrafa Marie Reed.


Però aquests ocells no ens impressionen per la qüestió de la memòria de recordar on han guardat el menjar perquè els rebosts massius que fan són visibles fins i tot de lluny. En canvi, hi ha una altra espècie que emmagatzema milers o desenes de milers de peces d'aliment i és capaç de recordar-les amb una precisió ab-so-lu-ta-ment in-cre-ï-ble; es tracta del Clark's Nutcracker (Nucifraga columbiana) o trencanous americà.

El trencanous americà és una espècie de muntanya que es passa el dia fent viatges amunt i avall guardant aglans i altres llavors per tot el seu territori. Tant és així que la forma habitual de veure'l és amagant i recuperant coses (jo em pregunto, no seria millor menjar-se-les directament en lloc d'amagar-les i després menjar-se-les? És que prefereix amagar-les i llavors anar a menjar una que ja tenia amagada!).

Trencanous americà. (foto: Scott A. Haber a www.allaboutbirds.org del Cornell Lab of Ornithology)


En aquest vídeo podeu veure una investigadora americana que col·loca emissors de ràdio en individus de trencanous de Clark per fer un seguiment dels moviments d'aquests ocells en els boscos subalpins no viu.


Com era d'esperar, el trencanous americà és un important dispersador de les llavors de pins dels que s'alimenta. Tan és així, que el pi d'escorça blanca depèn completament de l'acció del trencanous per dispersar-se. Les pinyes d'aquest pi no s'obren de forma natural sinó que depenen del trencanous i, en menor mesura, d'altres animals com esquirols que obren les pinyes per menjar els pinyons i o bé els cauen al terra o bé -com el trencanous- les dispersen per grans distàncies. No tots els pinyons amagats es recuperen, lògicament, perquè els trencanous van morin i el seu rebost queda oblidat, hi ha pinyons que broten abans que se'ls mengin, etc. Així que el trencanous és un gran dispersador de les seves llavors. De fet, al llarg de la seva vida un trencanous americà haurà "plantat" un autèntic bosc de diverses hectàrees de pins d'escorça blanca!

Per la fascinació que provoca aquest comportament hi ha molts investigadors que han estudiat aquest ocell. Qui més ho ha fet -durant prop de 30 anys- ha estat la professora Diana Tomback de la Universitat de Colorado que va demostrar, ja fa anys, que en una sola estació un trencanous podia amagar més de 35.000 pinyons en 9.500 punts diferets i... recordar-los tots! Al menys a curt termini perquè com és lògic, la memòria dels punts d'amagatall es va perdent amb el temps però pot recordar una bona part d'ells fins i tot al cap de 9 mesos. No està malament... Recordaries tu només 10 pinyons que vas amagar al bosc fa 9 mesos? ejem... m'hi jugo els prismàtics a que no...

Bon birding!







4 comentaris:

  1. Fantàstic!
    Al nostre mas de Riudoms hi tenim un únic roure rodejat de moltes hectàrees d'ametllers, avellaners i oliveres. Ben segur que va ser un gaig que el va plantar, a dia d'avui fa uns 12 o 15 metres d'alçada i li hem posat un niu artificial de mussols i un d'insectívors.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, té tota la pinta d'haver estat "plantat" per un gaig o similar.
    Per cert, et volia comentar si saps si les gavines capnegres ja estan anant a riudecanyes aquests dies. Una colla de gent que han vingut a cursos m'ho pregunten perquè volen anar-hi i si puc també hi aniria.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla ser que s'han desplaçat més cap a l'Ametlla, vam estar fent el cens d'hivernals al port de Cambrils i en vam comptar molt poquetes, en canvi, a l'Ametlla seixanta-vuit mil!

      Elimina
  3. Doncs sí, té tota la pinta d'haver estat "plantat" per un gaig o similar.
    Per cert, et volia comentar si saps si les gavines capnegres ja estan anant a riudecanyes aquests dies. Una colla de gent que han vingut a cursos m'ho pregunten perquè volen anar-hi i si puc també hi aniria.
    Salut

    ResponElimina