CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 16 de maig de 2016

Pifiar-la en la identificació d'un ocell passa a les millors famílies

Després de donar molts cursos d'ornitologia (i passar-m'ho fantàsticament fent-ho!) hi ha una sèrie de problemes, temors, inseguretats i vergonyes que he detectat sovint en l'ornitòleg principiant. Un servidor ha intentat pal·liar tant com ha pogut aquestes pors, no fos cas que algú acabés amb un trauma psicològic per culpa de no poder identificar un ocell. Ok, exagero, però us confesso que en alguna ocasió he tingut aquesta impressió.

En primer lloc, identificar un ocell malament passa en les millors famílies. L'última vegada que a mi em va passar en públic de forma francament notòria va ser al secà de Bellmunt amb una tropa d'un curs amb els qui anàvem a pardalejar. Poc després d'arribar se'ns acosta un vehicle del qual baixa un tio amb el cabell recollit en una cua que em va permetre identificar-lo -aquest sí- perfectament. Era en Roger Sanmartí en la seva salsa, on havia repartit una colla d'ornitòlegs estrangers en els seus aguaits. Òbviament, vam parlar ràpidament de què havíem observat cada un de nosaltres i si hi havia alguna cosa destacable. En Roger em va comentar que allí mateix el dia abans hi havia 10 o 15 falcons cama-rojos, en plena migració. Vam quedar que si els veiem per la zona els posaríem a Ornitho (cosa que igualment hauríem fet) per tal que ell pogués saber si els havíem vist.

Amb els falcons cama-rojos en ment, tot el grup vam continuar la nostra ruta. Al cap d'una estona, en un arbre sec a la llunyania es distingeix un ocell en una branca, posem el cata i, malgrat que el posem a 70 augmentsl'ocell està tan lluny que només podem veure que és un xoriguer o... potser un falcó cama-roig. Mirant, mirant, en un moment dic: és un falcó cama-roig femella! i distingeixo el cap de color ocre vermellós, sense llistes i les parts inferiors també amb un bany ocre-vermellós, que si patatatin, patatán... Tots els del grup, mirant la guia (una bona part d'ells acaben de sentir parlar del falcó cama-roig per primera vegada a la vida) i veuen exactament això que els estic dient.

Finalment, el falcó cama-roig -molestat per una cornella emprenyadora que no el deixa en pau- emprèn el vol i... ooops... com per art de màgia es converteix en una femella de xoriguer! Se'm glaça la sang a les venes i després, com a persona honesta que sóc, faig acte de constricció i confesso als meus alumnes que l'he pifiat. La suggestió d'haver de trobar la dotzeneta de falcons cama-rojos del dia anterior m'ha jugat una mala passada que m'ha fet flipar massa.

Falcó camaroig, el mascle a l'esquerra i la femella a la dreta (Foto: Martin Mecnarowvski, wikimedia commons) 
Xoriguer femella; de lluny, amb sol vermellós contrallum i una mica de suggestió pots arribar a veure el cap rogenc com el d'una femella de falcó camaroig. Us dono la meva paraula.


Com deia al principi, aquestes pífies passen a les millors famílies. La qüestió és asserenar-se i en el moment que estàs veient l'ocell preguntar-te "realment és aquest ocell?" "estic segur que veig tots els caràcters que em permeten identificar-lo amb seguretat?", és a dir, intentar deixar la suggestió i les ganes de veure aquella espècie de banda per interpretar només el que es veu.

Una altra cosa que també detecto en principiants és que els sembla que hi ha l'obligació d'identificar-ho tot. Eh, nois! Hi ha ocells que passen a tota pastilla darrere un arbre, desapareixen darrere una carena, estan contrallum, no es dignen a emetre el reclam etc., etc. i, senzillament, són ocells que no-es-poden-identificar. La identificació correcta en aquests casos és, precisament, no identificar-los! Per tant, take it easy, i no espereu que tot el que passa volant és identificable. Sovint, anant amb pros de l'alçada d'un campanar, algú comenta "Què c****ns és allò que ha passat per allà darrere??" i els altres comenten "Ni p**a idea...", "No l'he vist...", "Era un ocell?" Òbviament, quan vas amb gent molt potent identificant ocells això passa menys que quan vas amb una colla de principiants però el que cal que quedi clar és que també passa, no s'ensorra el món i, especialment, ningú no es preocupa.

També cal dir una cosa: una no-identificació és molt menys problemàtica (científicament) que una mala identificació. Si en una llista completa a Ornitho d'una sortida ornitològica manquen algunes espècies de les que no et coneixes el cant o no saps identificar senzillament és una llista de menor qualitat que la d'una persona amb un índex de detectabilitat més alt però molt important: no conté cap error. En canvi, una llista en la que reportes ocells que suposes haver vist però que són erronis estàs introduint "soroll" en les dades que després s'utilitzaran per calcular l'estat de les poblacions d'ocells a Catalunya. Pot ser més o menys greu. Si has confós un reclam de la mallerenga carbonera (molt creativa ella) amb un de mallerenga blava, probablement no sigui dramàtic ja que totes dues són espècies molt abundants que es troben a gran part del país (tot i que localment l'error pot tenir importància). Si reportes un xoriguer petit quan, en canvi, l'ocell era un xoriguer comú, l'error ja és més substancial.

Total, nois, que s'aconsella prudència, calma, gaudiu de la sortida de camp i si no identifiqueu alguna cosa NO-PASSA-RES! L'ornitologia és un hobby i ens hi dediquem perquè ens ho passem bé, així que no agafeu una actitud que us faci tornar frustrats a casa.

Bon birding!   



1 comentari: