CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

diumenge, 19 de juny de 2016

Bosqueta vulgar per a principiants

En els cursos m'adono que hi ha una sèrie d'ocells que passen desapercebuts pel principiant. Per alguna raó hi ha algunes espècies en les que el que comença a mirar ocells no hi cau que els pot trobar. Normalment, són ocells que no s'esmenten mai en els entorns d'ornitologia diguem-ne populars, com pot passar amb les mallerengues, merles i pit-rojos, malgrat que precisament algun d'aquests ocells desconeguts poden ser abundantíssims.

Per mi, un cas paradigmàtic en aquest sentit és la bosqueta vulgar; hi ha llocs que està a petar d'aquest ocell i en canvi, molts principiants no l'han vist mai o el comencen a descobrir quan ja s'està acabant la temporada (gairebé com ara, hauria d'haver escrit aquest article fa un mes!). És cert que aquest ocell té un problema: és un dels nostres migrants més tardans i quan mosquiters pàl·lids, tallarols de garriga, rossinyols i altres ocells estivals ja fa temps que han arribat i estan on fire cantant, aparellant-se i fent nius, llavors comencen a caure les bosquetes.

Doncs bé, unes quantes notes per tal que no se us passi per alt aquest ocell si no el teniu controlat. Pel que fa a les característiques globals d'identificació, mireu-vos la guia, que ho explicarà molt millor que el que jo pugui dir aquí però us dono unes notes a partir de l'experiència que tinc amb gent que veu la seva primera bosqueta vulgar.

1.- El primer cop que la veus et penses que és un mosquiter, i en menor mesura una boscarla o un tallarol. Llavors navegues una mica per les pàgines on són aquests bitxos i, misteriosament, la bosqueta se't passa per alt. Jo diria que la primera impressió que obté qui no l'ha vist mai és la d'un mosquiter sospitosament pujat de groc. Després ja veuràs que l'estructura del cos es força diferent, molt més semblant a una boscarla (Acrocephalus) però primer et semblarà un mosquiter força groc amb un caparró i un bec que no acaben de quadrar. Això del pujat de groc ja no val tant després de la cria, quan als adults ja se'ls ha desgastat el plomatge i els joves mostren un plomatge més anodí.

El company Raül Aymí m'ha proporcionat aquestes tres bones fotos de bosqueta vulgar. Fixeu-vos que en aquesta primera que l'ocell és de coloració bastant més apagada del que esmento al text: és un ocell adult després de criar amb el plomatge desgastat. Els altres dos són ocells de primavera on el color grogós de les parts inferiors és més patent. Observeu l'estructura del cap i el bec, força diferents d'altres sílvids. (Foto: Raül Aymí)

(Foto: Raül Aymí)

(Foto: Raül Aymí)
2.- El cant no s'assembla en res a cap mosquiter. És de l'estil barbusseig de tallarol capnegre, tallareta cuallarga i similars però se'l distingeix perfectament (bé, quan ho dic al camp amb l'ocell en directe, la gent es fot a riure quan escolta la paraula perfectament). 
Escolteu primer el cant en gravacions oblidant-vos d'intentar memoritzar la lletra, és a dir, la melodia o la successió de notes perquè constantment fa combinacions diferents. Escolteu la veu, l'estil, el to, el "rotllo" interminable que sembla que no s'acabi mai..

Una cosa que us pot servir és una frase que sol emetre en mig del cant que s'assembla al reclam "chrrrt... chrrrt..." del pardal (no el "txirp!" típic), tirant una mica a pardal xarrec a les meves oïdes. Al principi, et pot servir el truc de sentir un cant de barbusseig on de cop s'hi sent un pardal.

Podeu escoltar un bon exemple del cant en una gravació de Jordi Calvet al xeno-canto accessible des del Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya

3.- Li agraden zones amb molta bardissa, seques, assolellades, caloroses o també en bosc de ribera però assolellat i molt, molt, embardissat. Busqueu-la també en llocs degradats, marges de polígons industrials, descampats, terres de ningú... L'alçada i la humitat no li agraden.

4.- Arriba tard i marxa aviat. A finals de juliol ja plega i durant l'agost ja està migrant, per pràcticament desaparèixer amb rapidesa la primera quinzena de setembre.

Així que, un consell-resum per si no teniu apamat aquest ocell:

Pareu l'orella quan escolteu un cant embarbussat que sembla que no para de xerrar, mireu si qui l'està cantant és un "mosquiter" amb el groc pujat de to i fixeu-vos sentiu que el cant sembla que pari un moment i s'hi coli un reclam de pardal. Tot això protegit amb gorra i crema solar perquè segurament us estarà caient una bona solana a sobre...

Bon birding!

4 comentaris:

  1. Com sempre, tota la raó. I això que el cant és realment bonic, també.

    ResponElimina
  2. Bon article, com tots. un ocell que a mi particularment m'agrada força.
    Gràcies i bon birding.
    antonio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i en anellament és un bitxo que sempre fa il·lusió especial, no sé ben bé per què.

      Elimina