CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 13 de juny de 2016

Nius d'orenetes

A Catalunya tenim 5 espècies d'orenetes: vulgar, cuablanca, cua rogenca, de ribera i roquerol. Les quatre primeres són espècies estivals que passen l'hivern al continent africà i retornen a Europa a la primavera mentre que el roquerol és un campeón que té els nassos de passar també l'hivern entre nosaltres capturant els pocs insectes aeris que queden a les nostres latituds. Sempre he pensat que aquest ocell té molt de mèrit. Quants mosquits, mosquitets i mosques veus a l'hivern? Doncs ells els troben i sobreviuen. Bravo pels roquerols!

A la família de les orenetes, els hirundínids, hi ha una cosa interessant d'estudiar; em refereixo al tipus, material i forma com construeixen el niu. En aquest grup d'ocells: diga'm com fas el niu i et diré qui ets perquè cada espècie el fa amb unes característiques determinades que tenen a veure amb el seu origen evolutiu.

L'oreneta de ribera, com molts altres hirundínids del món però sent l'única que ho fa així a Europa, excava una galeria en un talús de sorra on al final hi fa una ampliació per fer-hi la pròpia cambra del niu; talment com l'abellerol o el blauet, espècies amb les que no hi està gens emparentada, òbviament. Els estudiosos de l'evolució del comportament diuen que en els hirundínids aquest és el primer comportament de nidificació que hi va haver. L'oreneta de ribera, per tant, és la nostra oreneta més primitiva.

Curiosament, es pot acostumar l'oreneta de ribera a utilitzar caixes niu. Bé, més aviat colònies niu, com fan a molts llocs del Regne Unit. És impressionant veure els "hotels" per orenetes de ribera que han arribat a fer en moltes reserves britàniques. Autèntiques obres d'enginyeria per orenetes de ribera! I ja que les fan, posem-ho fàcil per poder anellar els pollets! Teniu aquí un parell d'imatges i en podeu trobar moltes googlejant però en aquest enllaç hi teniu un interessant article de la BTO.

No sé com es deu dir "hotel de luxe" en llenguatge hirundínid, però segur que la descripció es correspon amb aquesta colònia artificial del Regne Unit.
 
Una delícia per als anelladors! L'interior de la colònia amb els nius fàcilment accessibles per anellar els pollets en massa. Un somni!
El roquerol i l'oreneta vulgar, en canvi, fan niu de fang amb forma de tassa. El del roquerol és una mica més petit i simple, mentre que el de l'oreneta vulgar és una mica més profund i robust. Un cop feta la tassa del niu, encoixinen el lloc on pondran els ous amb algunes herbes o plomissol. Una característica també curiosa del niu d'oreneta vulgar és que sempre el fa en llocs coberts com poden ser graners, coberts, porxos, trasters, garatges i altres llocs humanitzats que reprodueixen les condicions d'una cova natural. 

Si teniu la sort que les orenetes triïn el vostre porxo o traster per criar aprofiteu per mirar com els peixen, com els polls es donen cops de colze (d'acord, d'ala...) per ser el primer a menjar i les anades i vingudes constants dels dos adults. O tres adults... perquè a vegades formen trios o parelles alternatives diverses... En ser un niu molt obert, l'observació de l'activitat és molt més fàcil que en les altres orenetes. I si el niu és al garatge o traster recordeu deixar sempre una finestra oberta!
Impecable foto de l'amic Jordi Bas que, com sempre, és capaç de captar alguna cosa més que un bon retrat. Els pollets d'oreneta, aliniats com a bons minyons, reclamen ansiosos el berenar... (Foto: Jordi Bas).

L'oreneta cuablanca és la que el gran públic ha vist més sovint però curiosament no sembla que en siguin conscients. Aquesta és l'oreneta que fa el niu als carrers, sota balconades, lleixes, sortints d'edificis i que ens anima les tardes de primavera i estiu amb les seves constants anades i vingudes mentre reclama "prrrr.... prrr..." sense parar. El niu és de fang com el de l'oreneta vulgar però tancat, amb una obertura d'entrada i sortida com si fos una caixa niu; això fa que el contingut no sigui visible però també és molt distret veure com els polls treuen el cap pidolant menjar als pares estressats en les seves anades i vingudes.


Oreneta cuablanca en niu artificial. Sembla que els agraden tant com els seus propis.
Suposo que molts sabeu de l'existència del Projecte Orenetes (www.orenetes.cat) en el que uns quants centenars de voluntaris censem cada any al voltant de 20.000 nius d'oreneta cuablanca a Catalunya i més recentment també a Balears i País Valencià. Òbviament, si vols saber més sobre aquesta oreneta, el Projecte Orenetes és el teu lloc. Hi  tens informació, dibuixos, pòsters i estadístiques dels resultats anuals que ajuden a comprendre com evolucionen les poblacions d'aquest ocell que, per cert, aquí encara estan saludables, al contrari d'Anglaterra, per exemple, on la BTO reporta una alarmant disminució de l'espècie.
Clatellada monumental de les poblacions d'oreneta cuablanca a Gran Bretanya durant els anys 80 i que sembla que en els últims deu anys està patint una segona estocada de mort. Terrible!

I l'última oreneta de la nostra fauna és l'oreneta cuar-ogenca, una autèntica joia que no em cansaré mai d'observar. És la menys freqüent de les nostres orenetes i cada vegada que en veig una em fa il·lusió tremenda però, a més, la bona notícia és que està en expansió, de forma que podem gaudir in crescendo de la seva observació. En força punts del nostre país és fàcil de veure regularment en aquesta època, des de localitats del Maresme, Alt Empordà, Baix Camp, Tarragonès, Priorat, Montsià... Feu un filtre de dades a www.ornitho.cat per saber on n'hi ha si voleu observar-la.

El niu de l'oreneta cua-rogenca és un niu de fang, com el de les orenetes vulgar i cuablanca però té una entrada tubular més treballada que l'ajuda a mantenir el contingut del niu menys accessible a predadors i altres bestioles amb males intencions. Realment, se'l treballa perquè aquesta galeria d'entrada, a més, està enganxada al sostre, de forma que el predador ho té difícil per colar-s'hi. Si no és un ocell, només ho podrà fer si arriba caminant de cap per avall per la pared... Té la mania de fer-lo sota ponts, en carreteres, autopistes i fins i tot grans infraestructures, sempre enganxat al sostre.

Els nius d'orenetes d'Europa (més els falciots) segons aclaridora il·lustració que podeu trobar al Projecte Orenetes (www.orenetes.cat).
I a tot això que hem explicat, que l'ornitòleg expert ja coneix, ens podem preguntar: PER QUÈ? Per què els nius d'oreneta són diferents segons les espècies? Hi ha alguna relació entre les tipologies de nius? Els nius reflexen algun parentiu filogenètic?

A la natura tot ha tingut lloc per un procés de pressió de la selecció natural, que ha jugat amb la variabilitat genètica de les espècies tant com ha volgut. I sí, efectivament, també ha tingut un paper important en la configuració dels nius d'oreneta per anar-les "obligant" a fer nius cada vegada més sofisticats per respondre millor a les pressions de la predació i altres causes de mortalitat.

Fa milions d'anys, les orenetes excavaven forats en talussos (com l'oreneta de ribera), i d'allí va eixir una branca que va començar a fer nius de fang en penyassegats (com el roquerol) o coves (com l'oreneta vulgar) però algunes van evolucionar tancant els nius per fer-los més segurs (oreneta cua-blanca) i altres ja van rematar-ho fent una galeria per dificultar encara més l'accés (oreneta cua-rogenca). Si esperem uns milions d'anys més potser en trobarem alguna que hi posarà alarma....

Bon birding!

Nota: si voleu profunditzar, vegeu també aquest article clàssic sobre l'evolució dels nius d'hirundínids "Evolution of nest construction in swallows (Hirundinidae): A molecular phylogenetic perspective" de Winkler i Sheldon.


5 comentaris:

  1. Bon escrit, com sempre Abel. Precisament aquests dies he estat fent fotos a orenetes i roquerols recollint fang al Pallars, al meu blog d'ocells tens les fotos.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Molt xules, les acabo de veure i me n'he adonat que no he vist mai un roquerol recollint fang. Gràcies per l'apunt.

    ResponElimina
  3. Bon dia, i trobat nius d'oreneta cua-rogenca a Mataró/Llavaneres. El camí de les cinc cenies té un pas per sota l'autopista a prop del camp de golf de Llavaneres, i a les viges i vist varis nius. Ja faré algunes fotos i per la propera vinguda miraré d'observarles i fotografiar·les.
    -Josep Teixidó M- jteixim@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,

      Doncs interessaria molt que quan arribi la primavera i tornin les orenetes posis la informació al projecte nius (nius.cat). L'oreneta cua-rogenca està en expansió en diversos llocs (el Maresme un dels més destacats) i interessa tenir el màxim de dades.
      Gràcies!

      Elimina
    2. Bona tarda, d'acord, de moment faré una cerca per si puc veure quelcom mes.
      Gracies per respondre.
      -Josep Teixidó-

      Elimina