CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 13 de març de 2017

D'on vénen les cotorres?

Els ocells exòtics proliferen cada vegada més al nostre país, especialment a les zones urbanes i encara més a la ciutat de Barcelona, que ha estat el punt de partida de colonització del territori per part de moltes espècies d'ocells, sobre tot de psitàcids (cotorres i lloros).

Actualment tenim un bon grapat d'ocells amb aquestes característiques, des de les sorolloses cotorretes de pit gris al rossinyol del Japó, passant per una varietat llarga de lloros (aratingues mitrada, de cara roja i cap blau, lloro del senegal, agapornis i altres) i els becs de corall senegalès i cuanegre. De forma recurrent, va apareixent noves i sorprenents espècies a la llista d'ocells escapats. La majoria, afortunadament, no passen d'alguna observació aïllada però està clar que les espècies que ja han aconseguit establir nuclis poblacionals estables estan aquí per quedar-se.

Els efectes que puguin tenir els ocells exòtics sobre la fauna nativa existent són molt difícils de precisar, excepte en alguns pocs casos en els que es vegi que usurpen llocs de nidificació a altres ocells o si depreden sobre ells però no sol ser el cas que hi hagi evidències clares. Tanmateix, les xarxes ecològiques són molt subtils i el mal que puguin estar causant als ocells autòctons ens pot passar completament desaperecebut si no hi ha algun estudi concret que ho investigui. Sobre els mecanismes colonització de les espècies exòtiques hi ha un excel·lent article de Miquel Vall-llosera a la Revista Catana d'Ornitologia (2015, vol. 31) titulat "Avian invasions: from basic to applied research" que val la pena llegir. És llarg i una mica dur si no estàs acostumat a llegir articles científics però explica coses realment interessants.


Òbviament aquest ocells són escapats de captivitat però d'on vénen? Doncs bé, anava a recollir comentaris i informació de col·legues, més amb la finalitat de documentar les llegendes urbanes existents que no pas dilucidar quina és la realitat. I, pam!, resulta que em trobo amb un article treballadíssim de Xavier Ferrer a la revista del Zoo de Barcelona (n. 3/2016) que resulta que analitza amb molt detall l'origen de les cotorretes de pit gris a Barcelona. Amb permís de l'autor faig aquí un extens extracte de l'article que, per mi, no té desperdici:

"La primera publicació sobre la cotorra de pit gris a Barcelona [...]  indica l'observació de dos exemplars atalaiats a unes palmeres datileres veïnes a l'aviari del Zoològic el 1975. El 1976 o 1977 dos tècnics del Zoo [...], baixaren d'una palmera del cementiri el primer niu silvestre conegut a la ciutat (S. Filella com. pers.) i el 1981 ja hi havia diversos nius i una vintena d'exemplars silvestres prop del Zoo [...]. Com es veurà més endavant
[...] els lloros lliures a Barcelona hi són almenys des de la dècada dels seixanta del S. XX.

A l'inici l'increment de la població silvestre de la cotorra de pit gris fou suau durant els anys setanta i vuitanta, pujant sobtadament als inicis dels anys noranta, moment en què la  seva existència en llibertat comença a ser percebuda per la ciutadania [...].

Està més o menys estesa entre la ciutadania la llegenda urbana que l'origen de les cotorres silvestres a Barcelona, s'originaren en voluntaris o involuntaris escapaments del Zoo de Barcelona. Possiblement part de l'origen d'aquesta llegenda rau en una notícia de premsa que atribuïa a escapaments o alliberaments fets pel Zoo de Barcelona, la colonització de la ciutat de Sabadell per part de cotorres de pit gris silvestres. [...] una cosa és segura, i és que el Zoo de Barcelona no fou la font dels lloros assilvestrats. En efecte, a la història de la col·lecció del Zoo solament hi va haver dos exemplars de cotorres de pit gris que mai arribaren a reproduir-se, a més de no haver-hi hagut mai cap interès tècnic per augmentar la col·lecció (L. Colom com. pers.). Per altra banda aquesta cotorra no estava en perill d'extinció ni inclosa en el conveni CITES [...], signat el 1973. Per tant, en els anys seixanta i vuitanta aquesta cotorra era un lloro barat i sense restriccions d'importació per la qual cosa s'importava massivament. Amb gran diferència era l'espècie de lloro més habitual a les botigues. Com que no calien permisos especials d'importació tampoc es produïren decomisos a la Duana i en conseqüència tampoc l'origen rau en escapaments de gàbies de decomisos duaners.

Molt probablement la població urbana prové d'exemplars engabiats per particulars i alliberats involuntàriament o voluntària. [...] Al ser un lloro molt habitual a les llars, els escapaments segur que foren múltiples. Per exemple a Sant Just Desvern, entre 1977 i 1979 vaig trobar una cotorra de pit gris silvestre que vaig capturar simplement posant a la terrassa una gàbia de lloros amb menjar dins i la porta oberta. La cotorra va entrar ràpidament a la gàbia per menjar, demostrant amb aquest comportament que era un exemplar que coneixia bé les gàbies. 

Niu de cotorretes de pit gris en una torre elèctrica essent retirat per operaris. Font: ENDESA.
En una revisió d'anuncis de particulars sobre escapaments de lloros a la premsa barcelonina des del 1960 a 1975 en una primera ràpida aproximació vaig trobar 17 casos presents als barris de Sarrià, Sant Gervasi, la dreta i l'esquerra de l'Eixample, Gràcia, El Raval, El Gòtic i Sants. La major part dels anuncis eren descripcions genèriques tal com "cotorra o cotorrita verde" (anys 1961, 1963, 1966, 1972), "lorito verde" (1963, 1968) o un altre del 21 d'agost de 1969, on deia: "Perdida cotorra extraviada el día 19, solo chilla". Altres anuncis precisaven més [...] "Perdido lorito de color verde con vientre gris en alrededores de Vía Augusta con plaza Molina el 25 de mayo de 1968" [...]. Els anuncis ens indiquen que els escapaments de gàbies de particulars eren presents a molts barris i anuncis i observacions confirmen que a la ciutat ja les cotorres silvestres s'havien establert des d'almenys mitjans dels anys seixanta. [...]

Finalment podem concloure que la presència de cotorres a la ciutat de Barcelona no està relacionada amb el Zoo però sí que a la Ciutadella s'acumula una gran varietat i abundància de lloros. Aquesta agregació s'explicaria en part per l'antiguitat de l'arbrat i l'aliment de les instal·lacions però principalment per l'efecte crida ja que la cridòria de lloros i altres ocells de la col·lecció zoològica és una potent atracció per a ocells socials com les cotorres silvestres."

Xavier Ferrer pertany al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i l'Institut per a la Recerca de la Biodiversitat de la UB. Ha investigat i documentat cites històriques d'ocells a les nostres contrades que podeu veure en diferents publicacions, entre ells la Revista Catalana d'Ornitologia de l'ICO.

En definitiva, aquí teniu reproduït un article curradíssim que aclara bastant (per mi, completament) l'origen de les cotorres barcelonines, que després han colonitzat tot el país.

Bon birding! 

3 comentaris:

  1. Bon dia Abel. Fa uns fies vaig llegir que les cotorres de Kramer a Sevilla si que constitueixen un problema comprovat sobre fauna autòctona. Concretament mencionava que al parc de Maria Luisa ocupaven forats dels arbres on hi havia nòctuls (un ratpenat) als que atacaven i mataven per usurpar-los el cau. Segons l'article la població de ratpenats s'havia reduït fins quasi l'extinció a la ciutat per aquesta causa. No recordo ara la referència. Si la trobo te la passo.

    ResponElimina
  2. http://m.diariodesevilla.es/sevilla/caza-cotorras_0_1114688893.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé! Moltes gràcies. He mirat l'article i realment veig que s'han ventilat la població de nòctuls de forma brutal. No sé si se'n sortiran per eliminar-les o reduir-les. Dependrà molt de com ho facin.

      Elimina