CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dilluns, 3 d’abril de 2017

Prepara't per als ocells estivals

La tècnica d'identificació dels ocells no s'aprèn per ciència infusa. Cal treballar, dedicar-hi hores, aguditzar les nostres capacitats d'observació i tenir l'oïda a punt, entre d'altres coses. Sempre he pensat que si forcéssim l'aprenentatge de la identificació d'ocells de la mateixa manera que es fa en una assignatura universitària o, simplement, com el carnet de conduir, n'aprendríem tots molt més. Fer tests i més tests, hores de pràctica al volant (bé als prismàtics en aquest cas), consultes amb profes, etc., etc. serien de gran utilitat per aprendre a identificar ocells amb més eficàcia.

Aiii... però som gandulots, preferim estar al camp pardalejant que a casa estudiant i moltes vegades també no sabríem ni per on començar a organitzar-nos si volguéssim seguir una metodologia clara. Una cosa que m'agrada que fan els anglosaxons és preparar-se per l'arribada dels migrants, fent un repàs de les característiques visuals i sobretot auditives dels ocells que estan arribant aquells dies. En aquest article us proposo fer això mateix per unes poques espècies.

En primer lloc, els qui sou seguidors d'aquest blog sabeu que teniu la web noruega  www.birdid.no en la que podeu fer tests seleccionant diferents nivells i zona geogràfica per practicar els vostres coneixements. Us recomano anar practicant, especialment quan hàgiu tingut dies de no poder sortir al camp per tal que no perdeu les vostres habilitats, tant durament adquirides.

Aquests dies, com dèiem, arriben algunes espècies que ens poden enganxar despistats i de les que valdria la pena repassar els seus cants o reclams. En posaré aquí alguns en la versió, diguem-ne fàcil i us recomanaria que us els treballéssiu una mica més (escoltant altres reclams, complicant-ho una mica, etc.).

Aquests dies ja han arribat els mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus), força semblants al mosquiter comú (Phylloscopus collybita), que és l'únic mosquiter que hem tingut durant tot l'hivern (quin xollo, eh?). També ja han arribat els mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli). No entro en espècies més escasses o accidentals, incloent-hi el mosquiter ibèric.

El cant del mosquiter de passa està xupat: http://www.xeno-canto.org/347413 
és un xiulet en cascada melòdica i, a més, tenim la sort que aquest ocell sol cantar en migració (diferència de molts altres ocells que no ho fan). Completament diferent del sib-sab-sib-sab del mosquiter comú.
El reclam és també relativament fàcil de distingir, tot i que requereix una mica més de pràctica: http://www.xeno-canto.org/334308. Un uuiit! que fa una pujada al fina distintiva, diferent del xiulet més homogeni del mosquiter comú.

El passat dijous 30 de març vam anellar (i escoltar cantant) els primers mosquiters de passa. La mà i el rellotge vermell llampant corresponen a Oriol Baltà, màster de l'anellament que ha format carretades d'anelladors catalans (Foto: Abel Julien)
El mosquiter pàl·lid ha començat a arribar també fa pocs dies. El seu cant és completament inconfusible respecte als altres mosquiters que tenim al nostre país: http://www.xeno-canto.org/312590
No el podem confondre amb cap altre mosquiter, tot i que atenció que el cant del gratapalles pot a vegades induir a confusió si no l'escoltem bé o l'ocell el fa més sec que de costum (té un tintineig característic): http://www.xeno-canto.org/315841

El reclam del mosquiter pàl·lid és també un xiulet com els altres mosquiters, però més disil·làbic i molt fàcil de distingir: http://www.xeno-canto.org/270106. Practica a escoltar-los una estona comparant els reclams dels diferents mosquiters i fliparàs de lo fàcil que els distingeixes amb només una mica de pràctica.

Mosquiter pàl·lid amb les parts inferiors pràcticament blanques i un característic to groguenc a les ales. (Foto: Wikimedia commons).
Ara que ja has repassat els mosquiters habituals per les nostres contrades, mirem un parell de tallarols.

Durant tot l'any haurem tingut l'abundantíssim tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), del qual durant l'hivern haurem escoltat un reclam que és com una matraca: http://www.xeno-canto.org/350631 però no haurà cantat en cap moment. Ara, els mascles ja estan cantant fent una cosa bastant embarbussada que pot sonar estrany a qui no s'hi hagués fixat abans: http://www.xeno-canto.org/245731.

Doncs bé, aquests dies ens arriba el tallarol de garriga (Sylvia cantillans), que també serà un ocell abundant en molts llocs d'hàbitat mediterrani. El seu cant és aquest: http://www.xeno-canto.org/319916 o http://www.xeno-canto.org/319913. Oooopsss... aquests ja s'assemblen més...

Fixeu-vos que el cant del tallarol de garriga és un pèl més agut que el del capnegre i que en mig de les estrofes hi posa algun component més melòdic, menys aspre que el del tallarol capnegre.

Tallarol de garriga mascle. (Foto: Gary L. Clark - Wikimedia Commons)
Preparem-nos també per l'arribada dels rossinyols, amb un cant fàcilment distingible per ser tan melòdic i potent: http://www.xeno-canto.org/353698. Un bon mnemònic per si encara et lies és fixar-s'hi que hi ha un fragment, quan sembla que vulgui arrencar un cant més fort, que recorda el so angoixant de les ganivetades a la dutxa de Psicosis de Hitchcok! Ok, li posem una mica d'imaginació però si serveix per recordar el so ja va bé. En l'àudio que he posat aquí és l'inici del tercer fragment del cant.

Reconeixes el so de les ganivetades de Psicosis en el cant del rossinyol? Admeto que cal una certa imaginació però no està malament com a mnemònic...
En els cursos, a vegades algun alumne es lia amb els cants melòdics del rossinyol, la merla, la griva o fins i tot el tallarol de casquet o el pit roig. Fixeu-vos en la complexitat del cant del rossinyol, que és molt variat, emetent una gran gamma de sons (cosa que ajuda a la seva identificació) i, encara que té variacions, no en té tantes com els cants d'altres ocells.

En falten molts més (altres tallarols, com l'emmascarat, la bosqueta vulgar, l'oriol i tota la colla de boscarles, entre d'altres). En parlarem en altres entrades, per no saturar-vos ara. Però feu-me cas: practiqueu, practiqueu, practiqueu, practiqueu, practiqueu, practiqueu...

Bon birding!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada