On observar ocells a Catalunya: punts del Moianès

Des de fa anys que vaig a fer alguna volta per determinats itineraris pel Moianès, bàsicament per tres o quatre llocs habituals per Castellterçol, Castellcir i Moià. En aquesta entrada vull recomanar-vos aquestes rutes, no fer un article sobre on observar ocells al Moianès perquè realment no he explorat sistemàticament aquesta comarca nova de trinca. Per cert, que a Ornitho el Moianès encara no està donat d'alta i estem a l'espera que els desenvolupadors de Biolovision ho implementin però, ja sabeu, aquestes coses poden tenir més dificultats tècniques que no ens pensem.

En fi, que vull revelar-vos uns quants llocs que són gairebé com local patches secundaris per mi, després dels meus estimats Hostal del Fum i Torre Marimon, el lloc on vaig més sovint està molt a prop de Castellterçol.

Sí, ho has endevinat: al Moianès fot un fred que pela a l'hivern!
Quan sortiu del poble en direcció Moià trobeu una benzinera (on per cert una vegada vaig rentar el cotxe i el xorro de la mànega era tan potent que vaig pensar que m'arrencaria la planxa), molt poc després hi ha un petit polígon industrial, entreu-hi i resseguint el carrer principal (a uns 100 m) hi ha un camí de carro a mà esquerra. Aparqueu una mica més endavant i aquí comença l'itinerari.
L'itinerari és aquest de la imatge però podeu veure'l millor, fer zooms i situar-vos si aneu a aquest enllaç de My Maps:
https://drive.google.com/open?id=1JUDytImWL3WYnDajBNSftTCq-YfbuvDj&usp=sharing



Jo sóc una mica anàrquic quan vaig a mirar ocells i no faig com la gent normal que espera fer un itinerari circular, de tal manera que generalment vaig movent-me pels llocs on hi ha més ocells, tornant enrere pel mateix camí i seguint una lògica que només jo entenc. Doncs bé, aquí m'encanta l'itinerari que teniu en blau. Comença al torrent de Fontscalents, on al principi tens ocells de bosc al teu voltant i llavors puja per un camí que transcorre entre un mosaic de bosquines, marges vegetals i prats on tindrem ocells com oriols, tórtores eurasiàtiques (sí, queden tórtores aquí!), escorxador, kilos de gratapalles en totes les èpoques de l'any i pardal roquer, localitzat com sol passar en un punt concret (ja el descobrireu si hi aneu). El falcó mostatxut se sol deixar veure però tinc la sensació que cada vegada menys.

Quan escrivia aquest post també he recordat botxí meridional en aquest itinerari, però no recordava si és molt o poc freqüent, així que he mirat les meves observacions a Ornitho i... Oh My God, l'última cita que tinc és de 2006! Quin desastre! Aquest ocell se'ns en va.

A les zones de bosc, principalment pinedes i rouredes, hi trobareu mosquiter pàl·lid en gran quantitat, així com mallerengues, pica-soques blau i picot garser petit, aquests dos en expansió en anys recents tal i com ha passat en tants altres llocs de Catalunya. Al punt d'intersecció de les tres branques de l'itinerari hi ha un espai amb bestiar pasturant, abans hi havia vaques però ara normalment són cavalls. Mireu aquí què surt volant del terra, majoritàriament hi haurà estornells però el tord ala-roig i la griva cerdana també s'hi deixen caure.

La part groga de l'itinerari transcorre per una zona més agrícola on hi trobareu més ocells de camp obert però sobretot val la pena fer-lo de nit perquè escoltareu bastant fàcilment el mussol banyut. A partir de finals de maig i principis de juny, en podreu escoltar els polls recent envolats i gairebé incapaços de volar pidolant aliment als seus pares, un comportament típic de l'espècie.

L'itinerari marcat en vermell ressegueix el torrent de Fontscalents. És un recorregut també força productiu en ocells de bosc que acaba en una zona més oberta on hi ha el Mas d'Esplugues, una masia amb 1.000 anys d'història que aprofita una bauma troglodítica per estalviar-se una pared (fa mil anys ja hi havia gent garrepa!). Val la pena veure-la, és força curiosa. I mireu bé els pardals que fan niu a les cavitats de la masia.

Mas d'Esplugues, construïda sota la roca. (Font: Totmoianès)
Aquest itinerari de tres branques és el que faig més habitualment al Moianès però m'agraden també els conreus que hi ha a la dreta de la recta que va de Castellterçol a Moià, ja prop de la capital de la flamant comarca. A Ornitho hi trobareu un punt que es diu Quintana de la Gònima que està força bé per ocells de zones agrícoles obertes. A l'hivern s'hi deixa caure el pinsà mec i la verderola. Està a petar de gratapalles, així que assegureu-vos que els podeu distingir bé de les verderoles. A mi, el que més em funciona en aquesta època és el contrast del carpó vermellós en la verderola.

Sense haver-hi res massa especial, a la primavera aquesta zona és un festival d'ocellets amunt i avall del que val la pena gaudir.

Ubicació de la Quintana de la Gònima. Principal atracció: verderoles a l'hivern.
També està bé el Club de Golf Montbrú de Moià, un golf bastant rústic que no és com el típic golf amb la gespa super-ben-retallada sinó que sembla més una successió de prats. Només hi he anat un parell de vegades i va estar bé però vaig intuir que segurament estaria millor si encertava algun dia bo. Cercant a Ornitho veig que s'hi ha observat pinsà borroner, sit negre, corb i migrants com àguila marcenca, arpella, oreneta de ribera, mastegatatxes, etc., així que tornaré a provar un dia d'aquests.

No fa gaire vaig descobrir un itinerari al que no hi havia anat mai que realment em va agradar. Es troba a l'oest de la urbanització Montví de Baix, un cop passat Moià en direcció a l'Estany. En no massa estona em va sortir lluer, picot garser petit, pica-soques blau i tallarol de garriga, juntament amb un bon nombre d'altres espècies. Hauré de tornar-hi però la zona realment pinta bé. L'itinerari s'inicia en zona de conreus i aviat baixa cap a una torrentera amb un bosc de ribera francament productiu, per continuar per zona de conreus i tornar-se després a internar en un bosc que tenia molt bona pinta. Ja dic que amb una sortida no n'hi ha prou per parlar amb autoritat però l'indret era francament xulo.
Aquí teniu el mapa:
https://drive.google.com/open?id=1qYvK8OmmoIHItc20mu9SI4UGPBw6KRHz&usp=sharing

També m'agrada la plana que hi ha abans d'arribar a l'Estany. Hi ha força ocells. Aquí podeu veure trencapinyes, tórtora (sí, també n'hi ha!), alguns rapis en migració i ocasionalment algun bitxo aquàtic, com el rascló, que deu recordar que això abans era un Estany.

Doncs bé, aquí heu tingut alguns punts del Moianès als que m'agrada anar. Probablement no són els més estàndard que us recomanaria una guia de la comarca i hi ha una tendència a que transcorrin entre zones agrícoles més que no pas boscanes (el bosc uniforme m'avorreix bastant encara que de sobte pugui proporcionar-te algun bitxo interessant) però pot ser que us interessi anar a pardalejar per aquí, observar algun dels ocells interessants que he esmentat i sobretot, sobretot, gaudir del Moianès, que té un encant especial per als qui tenim l'honor de visitar-lo sovint.

Bon birding!





Comentaris

Entrades populars