Els ratpenats són, literalment, la bomba



No sé si és perquè també volen, com els ocells, però els ratpenats són un grup animal que em sembla fascinant. Suposo que, en realitat, em fascinen perquè ells generen l'equivalent al nostre món visual per ecolocació a partir d'ultrasons i quan estudies com és la seva vida, et costa molt imaginar-te com deu ser el seu món. Encara fascina més quan veus que és tan o més ric que el nostre món visual.

Els animals que utilitzen l'ecolocació (com si diguessim, localització o orientació per eco) emeten sons que quan reboten contra altres superfícies i retornen a l'animal (efecte eco), aquest és capaç de saber la distància i característiques d'aquesta superfície sòlida sobre la que ha rebotat el so. Tots coneixem què és l'eco perquè l'hem experimentat en muntanyes o davant de parets i hem cridat "Eco!", tot obtenint la resposta "Eco... eco... eco..." però en el nostre cas, no tenim ni idea de si el lloc on ha rebotat el so estava a prop, lluny, era rugós, pla o estava mullat si no ho podem determinar amb claus visuals.

Doncs bé, els ratpenats emeten ultrasons. El terme "ultrasò" senzillament vol dir que és un so d'una freqüència tan aguda que l'oïda humana no pot percebre, generalment per sobre dels 20Khz. És a dir, que no és un soroll sofisticat que només es pot produir amb aparells d'alta tecnologia. La Castafiore del Tintin fent un gorgorito que trenca tota la cristalleria pràcticament produeix un ultrasò (els més joves no sabeu de què dimonis parlo).

Els ultrasons els emeten per la gola o pel nas, a vegades amb un joc de la llengua que fa "clic... clic..." i quan aquest so rebota contra els objectes, el reben per les orelles i fan aquest càlcul de situació del seu entorn. Allò que impressiona, en realitat, és la precisió que poden definir aquest mapa acústic equivalent al nostre mapa visual. Poden saber la distància a una pared mentre van volant a tota pastilla i, per tant, recalculant les distàncies segons el propi moviment del ratpenat, detectar una arna o un mosquit a mig camí, fer un gir i engolir-lo. S'ha demostrat que detecten elements de la mida d'un cabell humà. A més, el seu cervell processa la diferència de temps en la que ha retornat l'eco entre l'orella dreta i l'esquerra, de forma que poden ubicar l'objecte a l'espai encara amb més precisió.

Font: www.scienceabc.com

Mentre estan volant a velocitat de creuer, emeten uns 2-10 critets per segon, i en el moment que detecten una presa o un obstacle que cal identificar, incrementen la freqüència de crits. Això els dona més precisió en l'apreciació de les distàncies perquè reben les respostes d'eco molt més seguides i afinen més. Uns cracs.

Però, a més, són, literalment, la bomba. L'ecolocació en ratpenats la va demostrar l'any 1944, en plena II Guerra Mundial, un zoòleg americà anomenat Donald Griffin (https://en.m.wikipedia.org/wiki/Donald_Griffin). Va treballar a les universitats de Harvard, Cornell i Rockefeller, estudiant com eren capaços d'orientar-se els ratpenats en la més absoluta foscor. Després d'uns elegants experiments, va demostrar que els ratpenats emetien ultrasons i s'orientaven per ecolocació. Com sempre passa en aquests casos, la conservadora comunitat científica va reaccionar dient que això eren ximpleries. Sembla ser que en un congrés gairebé arriben a les mans amb un altre científic per una discussió sobre aquest tema. "Ecolocació? A que no m'ho dius al carrer?" "Que no? Ara veuràs tu...!".

Una mica cara de xalat sí que la tenia, el Sr. Donald Griffin (Font: wikipedia)

Griffin va treballar durant la guerra per al Comitè Nacional de Recerca per a la Defensa dels EEUU i va oferir la seva experiència sobre ratpenats en el desenvolupament de la Bomba de Ratpenats (la Bat Bomb), una idea estrafolària que va tenir, Lytle S. Adams, un dentista de Pennsylvania que va rebre ple suport de la primera dama, Eleanor Roosevelt.

La Bat Bomb consistia en una gran caixa en forma de bomba, amb més de 1.000 mini-gàbies, en cada una de les quals hi havia un rat penat hibernant de l'espècie Tadarida brasiliensis equipat amb una motxilla amb una bomba incendiària programada per esclatar a una hora determinada. Tela.

Bat Bomb (Font: wikipedia)

La idea era llençar la bomba de nit amb una mena de paracaigudes, les caixetes s'obririen totes al mateix temps, els ratpenats sortirien disparats, es distribuirien en un radi de diversos quilòmetres i, a l'hora programada, bum! tots els ratpenats explotarien i causarien incendis allà on fossin. Per tant, apareixerien milers d'incendis dispersos en la zona enemiga. Que els ratpenats acabessin rostits era irrellevant. Segons Adams, els ratpenats eren "la forma més baixa de vida animal" i que "les raons per les quals Déu els havia creat eren inexplicables". I aquest senyor pensava això l'any 1944, no a l'Edat Mitjana.

El Tadarida brasiliensis, una d'aquests formes baixes de vida que no importa rostir... (Font: wikipedia)

Es van esmerçar esforços considerables en el desenvolupament de la idea i es van fer moltes proves abans de pensar si es podia utilitzar en una situació real. Una d'elles va consistir a reproduir una vila japonesa amb exactament els mateixos materials (bambú, paper, etc.) que els habitatges del Japó en un racó al desert de Utah. Construir la vila japonesa va costar una pasta, només per rostir-la en pocs minuts. Quin dispendi.

En una altra prova, els habitacles dels ratpenats es van obrir accidentalment abans de sortir (és a dir, a la mateixa base militar) i endivineu on van decidir anar els simpàtics animalons? Doncs al pitjor lloc: sota el tanc de combustible de la base! Les minibombes van explotar i... la base a prendre pel sac! L'Almirall de l'Armada Ernest J. King va cancel·lar el projecte després que l'exèrcit s'havia gastat més de 2 milions de dòlars (uns 18m d'ara) en el projecte.

El que jo dic, el món dels ratpenats és la bomba (https://en.m.wikipedia.org/wiki/Bat_bomb).

Bon birding!

Comentaris

  1. És curiós aquest article que has publicat, no havia llegit mai res sobre ratpenats, el poc que sé es per reportatges televisius, m'ha agradat conèixer el que ens comentes i m'entristeix saber que hi ha científics que utilitzen els seus coneixements només per investigar sobre la destrucció i a més sense tenir cap mena de respecte pels animals que utilitza... no es mereixen ser anomenats científics. El ratpenat aquest gran desconegut i tant interessant que el trobo, llàstima que sigui gairebé impossible de fotografiar amb els mitjans que jo disposo. Potser un dia sona la flauta...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això era als anys 40. Els científics (i tota la societat) tenien molt menys respecte per als animals, o sigui que tampoc cal que li tinguem massa en compte, pobre home... :-)
      Els ratpenats són interessantíssims. Jo he llegit una mica sobre la seva biologia i és molt interessant però tinc pendent aprendre sobre les espècies que tenim a Catalunya.
      Espero que algun dia els puguis fotografiar!
      Salutacions
      Abel Julien
      www.aulainatura.cat

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars