Es pot ser més freaky?

Ja sabem que la gent "normal" ens veu als ornitòlegs com bastant freakies. Crec que és injust, sobretot si tenim en compte que la nostra societat està plena de tocats de l'ala (ai... quins bons records em porta aquesta expressió...) que persegueixen Pokemons, es disfressen de trekkies o s'obsessionen amb videojocs. És cert que els birders estem una mica ofuscats amb la nostra afició/passió/obsessió i que sovint sembla que l'única cosa que compta en aquesta vida és si has vist tal ocell, on aniràs a pardalejar el cap de setmana, on aniràs de vacances a mirar ocells o si t'enduràs les menjadores de casa quan la teva parella et demani el divorci (i aquesta última frase està basada en fets reals, per cert).

Però sempre he pensat que se'n feia un gra massa. En general, els birders també estem interessats en altres coses com, per exemple, la política, el futbol o el cinema (sí, és molt interessant identificar els ocells que s'escolten de fons!). Vull dir que en general tenim conversa de moltes altres coses

Ara bé, reconec que tenim alguns col·legues que s'esforcen a potenciar aquesta imatge de sonats que només saben mirar ocells. He trobat un grup de Facebook que, per mi, es guanya merescudament el premi a Ornitofreaky de l'Any. Es diu Google Street View Birding i, com el seu nom indica, és un grup els membres del qual es dediquen a buscar ocells a les imatges de Google Street View. Es pot ser més freaky?!

Sembla ser que recorren insistentment els carrers, places, llogarets i camins mirant amunt i avall, al terra, entre els arbres, sobre les teulades, cables d'electricitat i qualsevol racó, a la cerca de l'ocell amagat. Quan el troben, pengen la foto al grup i diuen l'espècie i lloc de la troballa o demanen ajuda per la seva identificació. Com podeu suposar, els srs. de Google es dediquen a fotografiar els carrers, no el que hi ha al voltant, així que les fotos dels ocells solen ser francament pèssimes. En algunes fotos, es veu un píxel marró amb el text del tio que l'ha penjat demanant ajuda en la identificació. Al·lucino.

Quin interès té saber què és aquesta acumulació de píxels negres i blancs? Crec que no en té cap. A més, és trampa perquè és una imatge del camí que va al llac Nakuru, Kenya, que està plagat d'ocells. Així qualsevol!

 

Un cabussó americà amb una cria o una fotja, segons diu l'autor. Si em diuen que és el monstre del Llac Ness potser em cola més (i seria més interessant!).

Algunes de les fotos, en canvi, són espectaculars. Quan he vist aquesta d'un aligot cua-roig americà he pensat "El tio del cotxe de Google havia fumat alguna cosa rara, que fotografiava el cel?". Realment és un primer plànol de nassos.

He clicat a l'enllaç a Google Street View i em porta a la imatge que veieu aquí abaix. El gran angular de la càmera fa que agafi molta part dels costats i també de la part de dalt, per la qual cosa l'ocell entra dintre del camp de la foto. Tot i així, aquest aligot devia estar pràcticament a tocar del cotxe. O pensant-ho bé... potser el del cotxe de Google és birder i intenta capturar ocells junt amb les imatges dels carrers. El nostre nivell de friquisme pot arribar a això i molt més.

Total, que no sé si la gent hi passa molt de temps però em sembla que no paga la pena. El birding és una activitat en la que, a més d'ocells, gaudeixes de la natura, de l'aire fresc i de tot l'entorn. Per mi, anar a observar ocells és un paquet on hi ha tota una experiència que va més enllà d'identificar els ocells i guardar-te'ls a la memòria (i a Ornitho, és clar). Els dies que sembla que tots s'hagin amagat, desaparegut o mort, també acabo gaudint de la sortida per poc que hagi mirat el paisatge, un arbre, una flor o qualsevol detall que m'hagi cridat l'atenció. El contacte directe amb la natura sempre té alguna cosa a oferir i no hi ha Google Street View que li arribi a la sola de la sabata.

I per cert, al meu poble, Palau-solità i Plegamans no he trobat cap ocell, i mira que he estat estona, mirant tots i cada un dels carrers...

Bon birding!