Qui és millor: el Merlin o els ornitòlegs reals?

Quan Merlin va començar amb la funció d'identificació automàtica de fotos, vaig pensar que seria molt difícil que aconseguissin fer una aplicació d'aquestes característiques. Tots sabem que les combinacions d'edat, sexe, època de l'any i desgast del plomatge fan que cada espècie tingui múltiples opcions d'identificació, algunes d'elles semblant a diferents espècies. Això complicava molt les coses però una cosa que he descobert de mi mateix és que soc força competent en qüestions tecnològiques i, malgrat els meus 60 anys dono canya als jovenets (excepte en convertir una cara de persona en conill al mòbil i altres xorrades que molen molt a la penya...). Però hi ha una cosa que tinc clara: no soc un visionari! Sempre m'he equivocat amb les coses que tindrien èxit, des del pas del mode text a l'entorn gràfic al Windows a principi dels 90 fins a la utilitat del Whatsapp el 2008, que vaig pensar que la gent s'apanyava millor amb els SMSs de tota la vida. Quina vergonya!

Doncs bé, amb el Merlin també vaig pensar que això no funcionaria... però una característica bona que tinc és que no em fa res rectificar les meves posicions davant l'evidència i, fins i tot, tornar-me defensor a ultrança del que creia que no valia un pepino. Doncs bé ara això és el que faig amb el Merlin: quina canya!

Un servidor a una sortida amb la Wasatch National Audubon Society a Utah. L'home al darrere meu era el guia de la sortida i Merlin eren les seves orelles! Acabarem així tots?

 

Primer, pel que fa a la identificació d'imatges, cal dir que l'app n'ha après una autèntica barbaritat. No he vist que a cap lloc hagin qualificat Merlin com un sistema d'intel·ligència artificial sinó que parlen de "machine learning". Quan van començar, van demanar a la gent que pugés fotos d'ocells positivament identificats i que indiquessin totes les dades conegudes de l'ocell (edat, sexe, lloc, època de l'any, etc.) i marquessin on estaven la cua, el bec, les ales, potes, etc. Merlin va anar aprenent ell solet i sembla ser que ho continua fent amb ocells de tot el món. Tinguem en compte que hi ha moltes zones del món on no hi ha tan material com a Occident, on els birders gairebé som una plaga. A Europa i EEUU es considera que Merlin té més d'un 90% d'identificacions correctes. Tenint en compte que la gent no deu posar un pit roig en plomatge adult o una merla mascle sinó ocells amb un mínim de dificultat, això està força bé. Chapeau per la tropa del Cornell Lab of Ornithology!

Grup amb BirdMic, un micro parabòlic amb moltes possibilitats de connexió que, combinat amb Merlin, és de gran ajuda per aprendre a identificar sons.

 

Segon, pel que fa a la identificació de sons aquí sí que és per caure de cul. Val a dir que el visionari que escriu aquestes ratlles va dir que la identificació de sons era tan difícil que, si mai s'aconseguia, cosa poc probable, trigaríem molt de temps a tenir una cosa que mig funcionés. Ejem... foteu-me una patada als morros mateixos, si us plau! L'app -abans BirdNet, ara integrada amb Merlin- és una autèntica passada. Si bé algunes vegades patina i es passa tres pobles, la immensa majoria de les vegades ho clava amb una facilitat que em deixa de pedra. I no només això. Com que no funciona com la ment humana, que és monotasca, Merlin ho escolta tot en tot moment. Quan nosaltres escoltem un ocell i hi ha fressa de molts ocells cantant al voltant, necessitem focalitzar-nos en aquell i aïllar-nos de la resta. Què passa si en aquell moment ens sobrevola un simple gafarró fent un momentet el seu reclam? Doncs que se'ns passa per alt perquè precisament ens estem aïllant voluntàriament de la resta de sons. A Merlin no li passa això. El gafarró piula un momentet i el punyetero el pilla perfectament. Frustrant, la veritat.

Llegeixo que on Merlin trinxa bastant és en espècies que imiten els cants (val a dir que els ocellets tenen mala llet). Als EEUU hi ha el mockingbird (Mimus polyglottos) o mim políglota en català, que és el rei dels imitadors. Doncs bé, toma ya!, el mockingbird enganya al Merlin com un xino! (aquesta expressió es considera racista avui en dia?), mentre que els birders experimentats saben intuir quan aquest punyetero està fent de les seves. Visca els mockingbirds! Clar que normalment el que fem els birders per deduir que és una espècie imitant és mirar amb prismàtics cap on hi ha aquell poutpourri tant seguit de cants diferents. Tampoc té molt de mèrit, la veritat.

Visca els mims políglotes, que enganyen el Merlin! (Foto: Pixabay - Zhnee)

Com que els americans són molt competitius i els agrada el show, la Cornell van fer un vídeo on competien Merlin i ornitòlegs per identificar visualment i auditivament 10 ocells. Era una sessió en línia en la que un ornitòleg expert, melenut i amb pinta de penjat, havia d'identificar els ocells. A més, la gent participava veient un broadcast de facebook i també votaven. Tenien 30 segons per identificar la foto o el so. Com creieu que van quedar? Doncs bé, tots van quedar molt bé, la veritat.

Merlin: 8/10

Ornitòleg melenut: 9/10

Penya online: 9/10

Per tant, els humans vam batre Merlin però val a dir que tots ho van fer super bé. Teniu el vídeo de la sessió a l'enllaç més a baix. Mola perquè a més hi ha un desenvolupador explicant algunes intríngulis de Merlin.

 

Comentàvem amb uns companys, en to de broma que potser Merlin ens fotrà la feina als que fem sortides al camp. No crec que arribem a això però ja sabeu que no soc un visionari, així que si algú del ram està llegint això, que no em vingui amb reclamacions d'aquí uns anys (o uns mesos).

El cert és que el cap de setmana passat estava amb un grup guiat pel Ramiro Aibar, un crack nostre d'Aula i Natura, i jo vaig preguntar al grup quin ocell era un que sentíem cantar. Del darrere meu, una noia que havia vingut a cursos meus va dir:

-Un tallarol de casquet.

-Fantàstic! Es nota com n'aprèn la gent que fa cursos amb mi! -la modèstia abans que res. Em giro i, tot mirant el mòbil, diu...

-No, si m'ho ha dit el Merlin.

Frustrant...

 

Bon birding!