Aprenent i ensenyant a identificar cants d'ocells

Ja ho sabem. Aprendre a identificar els cants dels ocells és un dels punts durs de l'ornitologia. Un os dur que se li fa una muntanya al principiant. Algun alumne m'ha comentat que és frustrant anar amb un expert que en pocs minuts al camp, mentre surt del cotxe, ja t'ha identificat una dotzeneta d'ocells sense veure'n cap ni un. Per una banda impressiona i per l'altra frustra. Fa temps que un servidor s'està esprement el cap per trobar algun sistema que sigui el màxim d'eficient en el procés d'aprenentatge d'identificació de cants i, la veritat, m'ha costat trobar alguna metodologia que sigui útil. Però alguna cosa he aconseguit...

D'entrada cal dir que res no ens estalviarà un bon pilot d'hores de pràctica al camp o a l'ordinador però en aquesta recerca he descobert dues coses:

1. No hi ha fórmules màgiques
2. Sí que hi ha dreceres!

És a dir, haurem de treballar força però hi ha metodologies que ens poden fer reduir o optimitzar el temps d'aprenentatge.

 

La primera d'elles és fer un curs o sortida amb algú que en sàpiga. No penseu que escombro cap a casa (bé, una miqueta sí) però t'estalviarà hores de feina que algú t'expliqui en què t'hi has de fixar i com t'hi has de fixar. En una sortida amb un guia expert tindràs una primera introducció a la tècnica. Quan ve algú que va a mirar ocells per primera vegada sempre els dic que el primer que cal fer és recordar que tens orelles. Tenim tendència a focalitzar-nos només en un sentit i, dindre d'aquest, només en allò que ens demana l'atenció en aquell moment. Vas en cotxe, has posat una música que tenies ganes d'escoltar, arribes a la destinació, aparques, mires de no donar cap toc als cotxes de davant i darrere, controles que no hi hagi senyal de prohibit aparcar i, ops, la cançó que volies escoltar s'acaba i t'adones que el teu cap estava en un altre lloc. La teva atenció estava focalitzada a aparcar i el sentit de l'audició havia desaparegut com per art de màgia. Quan anem a "observar" ocells hem de tenir en compte que en realitat anem a "observar i escoltar" ocells. Cal tenir el sentit de l'oïda tan connectat com el de la vista.

El contacte amb un expert serà útil però el següent pas serà fer un curs especialitzat en la identificació de sons d'ocells. No espereu que això sigui la solució definitiva i que fent el curs ja sabràs identificar els cants i reclams amb els ulls tancats. Després del curs, hauràs de dedicar-hi moltes hores, menys hores que si no haguessis fet el curs però, tot i així, seran moltes hores.

A la classe teòrica va molt bé explicar els cants visualitzant sonogrames o espectrogrames, que són una representació gràfica del so. A l'eix vertical tens la freqüència del so en Khz i a l'eix horitzontal tens el temps. Com més alt estigui el gràfic en l'escala de Khz, més agut és, com més baix, més greu. 

El pssiiii, pssiii, pssiiii del reietó, molt agut, entre 8 i 9 Khz, es veu així:

 

El "refila petit" del raspinell, una mica menys agut, es veu així:

 

I l'udol del duc, greu, d'una freqüència per sota dels 2 Khz, així:

 

Hi ha cants complexos que sembla que ocupin tot l'ample de l'espectre, aquí podràs identificar xiulets, matraques, repeticions, pauses i moltes altres coses que si el profe t'hagués de fer-t'hi fixar en elles sense aquest suport gràfic ho tindria difícil. D'aquesta manera, avançaràs més ràpidament. No sé per què, molt gent es mira els espectrogrames de reüll o amb una certa por, com si fos una cosa reservada al professional. No és així. En absolut.

Un problema que tens al camp és que els ocells sembla que s'hagin posat d'acord per cantar tots al mateix temps, especialment a principi de primavera. Sents barrejats tallarols de casquet, pit rojos, gratapalles, cargolets, mallerengues, raspinells i, sobretot, els pesats dels rossinyols, que amb el seu cant potent ho emmascaren tot. Que pesats! En aquestes circumstàncies és molt difícil ensenyar a l'alumne en quin cant s'hi han de fixar. A vegades és, senzillament, impossible.

Nosaltres utilitzem un estri que ens ha ajudat molt a solucionar aquest problema. És el BirdMic, de BirdFox. Aquest micròfon parabòlic et permet enfocar un ocell en concret i escoltar preferentment el seu so. És cert que també s'hi barregen els altres però pots aïllar molt el que t'interessa escoltar, cosa que sense l'aparell és impossible: t'arriben tots en massa a les orelles.

El fem servir conjuntament amb audioguies (com les dels guies turístics) per fer que tot el grup escolti el mateix. Cada participant porta un receptor d'audioguia amb uns auriculars, del receptor poden sortir dos auriculars així que poden anar dues persones juntes amb el mateix receptor. Els participants escolten el que rep la parabòlica BirdMic del profe i és molt més fàcil entendre'l quan et diu que et fixis en un so determinat. La veritat és que és una eina molt bona per a nosaltres.

 

 

 

El micro de la càmera està agafant una mallerenga que s'escolta de fons però el professor està ensenyant als alumnes un altre ocell que ha enfocat amb la parabòlica. Tots escolten el mateix que ell.

Una altra opció -però aquesta és trampa- consisteix a connectar el mòbil a la parabòlica, engegar el Merlin i, apa, a veure com els identifica automàticament. Sempre insisteixo que mentre escoltes el cant pels auriculars i veus com el Merlin l'identifica, cal fixar-s'hi molt en l'espectrograma perquè així veuràs amb temps real quina pinta té el so visualment. Crec que una vegada algú em va fer cas...

Hi ha molts recursos online que ens permeten aprofundir en el coneixement de cants, principalment són el Xeno-canto i la Macaulay Library  del Cornell Lab of Ornithology. La veritat és que em deceben una mica perquè hi ha tantíssimes gravacions que és difícil el que busques o està ple de cants i sons que són exactament el mateix. A més, les opcions de filtratge o de cerca de Xeno-canto em semblen bastant pobres i confuses; en canvi, les de la Macaulay són molt potents. Un avantatge important de Xeno-canto és que et pots descarregar l'àudio, mentre que amb la Macaulay Library no pots. Sempre pots gravar-lo amb una captura de vídeo de pantalla però no és el mateix.

Les opcions de cerca de la Macaulay Library són molt potents.

Amb aquestes diferents opcions que hem descrit ja teniu algunes idees per progressar en la identificació de cants, és a dir, progressar en l'os de l'ornitologia.

Bon birding!