Escollir prismàtics: el maremàgnum d'especificacions tècniques

Quan la persona que es vol iniciar en ornitologia té intenció de comprar els seus primers prismàtics, comença a mirar per internet o anar a botigues per veure quines opcions hi ha en el mercat. Després d'unes llargues hores de recerca, pot acabar més confós que al principi. Quin lio! Quines diferències de preu! Com pot ser que aquests 8x42 valguin 80€ i aquests altres, també 8x42, en valguin 1.500?! S'han equivocat i han posat un zero de més?

Com en totes les coses, cal començar pel principi, així que en aquest article definirem els conceptes que ens trobem quan llegim les especificacions tècniques d'uns prismàtics, sense fer encara cap recomanació o comentari sobre la seva aplicació en l'observació d'ocells.

Magnificació. El primer que veiem són dues xifres: 8x42, 10x50, 7x50, etc. La primera xifra és la magnificació, és a dir, els augments dels prismàtics. Com sàviament haureu deduït, uns prismàtics de major magnificació "apropen" més els ocells i els veiem més grans

Diàmetre de la lent. La segona xifra (8x42, 10x50) és el diàmetre en mm de les lents del davant  i està en relació directa amb la quantitat de llum que entrarà a l'interior. Com més ample sigui la lent, més llum entrarà i veurem els ocells amb més lluminositat i claredat. La lluminositat és un factor molt important.

Distància mínima d'enfoc.  El màxim de prop que podem enfocar (a una distància menor, l'objecte queda desenfocat). Generalment varia entre 1,5m i 4m.

Camp de visió. Es dóna com l'amplada en metres que quedarà dintre del "cercle" del que es veu pels prismàtics a 1.000 m. de distància. Per exemple, si ens diuen 112 m a 1.000 m, vol dir que si mirem a camp obert, sense obstruccions, a 1.000 m. estarem veient un tram de 112 m. d'esquerra a dreta. També es pot donar en graus º.

Relleu ocular. És la distància màxima a la que podem col·locar l'ull respecte la lent de sortida i continuar veient tot el camp d'imatge que ens donen els prismàtics. Més lluny d'aquesta distància veurem només una part del camp de visió (fins a no veure res si ens allunyem molt). És d'importància si portem ulleres perquè llavors l'ull sempre queda més lluny de l'ocular i no ens interessa que perdem camp de visió. Pels observadors amb ulleres, hauríem de tenir un relleu ocular d'uns 20 mm. per anar bé.

 Font diagrama: www.optika.cl

Pupil·la de sortida. És el diàmetre del con de llum que surt de l'ocular i té aquest nom perquè depèn de com sigui la pupil·la de l'ull del propi observador pot significar perdre lluminositat. Una pupil·la humana es pot dilatar fins 5mm - 7mm, en funció moltes vegades de l'edat de l'observador (com en tantes altres coses en la vida, es perd capacitat amb l'edat...). Ens interessarà que la pupil·la de sortida dels binocles sigui el màxim de gran per guanyar lluminositat.

Diferents pupil·les de sortida, on la de la dreta és la que coincideix (correctament) amb la de l'ull. Font del diagrama: www.optika.cl

Prismes roof i porro. La imatge que entra per la lent d'uns binocles queda girada de cap per avall per les lents i, per tant, cal girar-la perquè la veiem en la posició real. Això es fa mitjançant un conjunt de prismes a l'interior i que determinen la forma que tenen els prismàtics. Els prismàtics compactes (de roof) permeten fer aquesta funció d'una forma més eficaç, perdent menys nitidesa i aconseguint uns binocles més fàcils d'agafar amb les mans, això sí, a costa d'una major dificultat tècnica en l'alineament dels prismes i les lents (necessita una precisió extraordinària).

                                                        Font del diagrama: www.optika.cl

Estanqueïtat - A prova d'aigua. Per tal que uns prismàtics siguin considerats "Waterproof" (estancs, submergibles) han de poder estar submergits a 2 m. de profunditat durant 2 setmanes sense que hi entri ni mica d'aigua. Per aconseguir això, cal fer tots un procés en el que es fa el buit a l'interior dels prismàtics, s'injecta nitrogen, s'hi posa dessecant per evitar l'aparició de fongs i es segellen hermèticament. Tot un procés laboriós però imprescindible si volem uns prismàtics que durin anys.

Fins aquí aquestes dades tècniques (n'hi ha més però no és qüestió de diplomar-nos en òptica!).

La pregunta ara és: quins triar per ornitologia? No us preocupeu, ho veurem en un següent article. Mentrestant, identifiqueu què torna a fer malament aquest ornitòleg novell, encara que tingui immerescudament uns Swarovski a les mans:

Bon birding!