Prismàtics per l'ornitòleg: quins triar?
En un article anterior vam explicar què eren les
especificacions tècniques d'uns prismàtics sense entrar en quins eren els
criteris que havíem de seguir per utilitzar-los en ornitologia. Ara que ja sabem
què és això del 8x42 o el 10x50 tractarem el tema de la magnificació i diàmetre
de la lent.
Saber quina magnificació i diàmetre de la lent són els
adequats per ornitologia és la primera decisió que hem de fer. La tendència
inicial és pensar "si trio els prismàtics de més magnificació, veuré els
ocells de més a prop, més grans i, uau!, els identificaré millor", llavors
anem i triem uns 12x50. Error! Uns prismàtics de més de 10 augments no es poden
sostenir amb suficient estabilitat amb les mans i es necessita trípode.
Òbviament, amb una gran magnificació qualsevol moviment de la mà representa una
escombrada important de camp de visió i perdem -o de fet, ja no trobem- els
ocells que estem mirant. També, trobar-los al vol és gairebé impossible amb
molts augments.
Pel birding habitual tots els ornitòlegs fem servir
prismàtics en el rang dels 8x i 10x. Els problemes que hem esmentat en el
paràgraf anterior també es presenten en els 10x però, amb una certa pràctica,
són fàcilment solucionables. De tota manera, els 8x són molt més portables i el
problema del moviment de la mà, trobar l'ocell dintre del camp de visió i
similars també existeixen però molt aviat t'hi acostumes, així que en la meva opinió
uns 8x42 són la millor elecció pels teus primers prismàtics en la majoria dels
casos.
Personalment, vaig anar una colla d'anys amb uns Carl Zeiss de 8x40
heretats del meu besavi (fabricats els anys 1930) i anaven la mar de bé fins
que em vaig fotre de lloros pujant a un niu de garsa (que, per cert, estava
parasitat per un cucut reial) i els prismàtics van sortir disparats cap al
terra.
A menys que facis el teu birding en llocs molt, molt oberts
(plana de Lleida, Delta de l'Ebre, etc.), uns 8x42 són la magnificació que jo
aconsellaria al principi. A més, proporcionalment són més barats i et podràs
permetre una millor òptica que si comences amb els 10x (els meus antics Carl
Zeiss tenien una definició i una qualitat extraordinària, proporcionant una
imatge nítida i lluminosa). Després de tot, si fas birding sovint en les zones
obertes que esmentem, els 10x també se't quedaran curts i necessitaràs un
telescopi.
En definitiva, la millor opció seria iniciar-te amb uns
prismàtics de 8x42 de qualitat moderada amb la idea de substituir-los per uns
10x42 o 10x50 al cap de 2-3 anys si la teva addicció a l'ornitologia continua
en ascens o, com a mínim, la malaltia no remet.
Tenim opcions de magnificació menor amb força més
lluminositat amb els prismàtics de 7x50 però aquí la manca d'augments ja és
perceptible i no és aconsellable, a excepció de si vols observar aus nocturnes
al capvespre, on la lluminositat és un factor important. Malgrat tot, uns 7x50
dolents donen menys lluminositat que uns 10x42 bons. Jo porto uns 7x50 russos al
cotxe que vaig cometre l'error de comprar molt barats per 38€ després d'un
vehement regateig a la Barceloneta i, sabeu allò de "lo barato surt
car"? Doncs més o menys. En realitat els meus Swarovski EL 8x42 són més
lluminosos al capvespre que els russos, que tenen una permanent boirina blavosa
que deu vindre de la mateixa Novosibirsk (no sé la marca perquè són tan dolents
que ni es van atrevir a posar-la!). En canvi, vaig tenir uns TASCO 7x50
recoberts de goma que m'anaven perfecte per observació al capvespre, lluminosos
i raonablement nítids.
Per últim, els prismàtics de butxaca de diàmetres generalment
entre 25 i 32 (8x25, 10x32, 6x21, 9x28 i una munió de combinacions més) no són
una bona opció per portar habitualment al camp. La seva lluminositat, inevitablement,
és bastant pobra tot i que les grans marques solucionen força bé aquest
problema. Els prismàtics de butxaca serviran per tenir-los al cotxe, portar-los
a la motxilla de les excursions no ornitològiques, a la taula de la feina i
altres situacions en les que aparegui inesperadament algun ocell que mereixi
ser observat fora de les nostres sortides de birding habitual.
En un proper article tractarem les altres especificacions
que cal considerar. De moment, aquest article ha tractat la primera qüestió en
l'elecció de la òptica. I espero que els que acabeu de començar guardeu el
ticket dels prismàtics de 12x50 que vau comprar impressionats per la seva
potència...
Bon birding!
Hola
ResponEliminaBastant d'acord, es nota que tenim la mateixa edat i, sembla ser, la mateixa llarga malaltia.
Només que, en dedicar-me preferentment a rapinyaires, els 10X sempre han estat els meus preferits, ja que dos augments de diferència es noten quan vols observar-ne el vol.
També dir que els prismàtics petits, plegables, si són de qualitat -Zeiss, Leica i Swarovsky, bàsicament- al final els fas servir tant o més que els "grans" ja que és fàcil portar-los sempre al damunt. A més, són la millor elecció per als no ornitòlegs estrictes.
Gràcies per la feina.
Sí, Màrius, el què dius és cert (incloent-hi lo de l'edat i la malaltia :-)
ResponEliminaEls 10x són la magnificació ideal quan ja estàs ficat en el tema. Recomano els 8x durant els primers 2-3 anys, quan encara estàs en rodatge però després s'imposen aquests 2 augmentets de més que marquen una diferència (encara més si et dediques a rapinyaires o zones obertes).
Lo dels prismàtics petits ja no em convenç tant a menys que et gastis una pasta en les marques que esmentes però, de tota manera, els models grans d'aquestes marques donen millor prestacions i també són molt compactes (els meus SW 10x42 no abulten gaire). De tota manera, és cert el que dius que són una bona elecció per als no ornitòlegs estrictes.
Gràcies pels comentaris!
Abel
Hola
ResponEliminaPrenc bona nota, abans de la compra
Una salutació
Josep Mañà
M'alegra que et sigui d'utilitat, Josep.
EliminaGràcies, ha estat molt útil!
ResponEliminaM'alegro que hagi estat d'utilitat!
Elimina