Banys de formigues: per què?
Hi ha molts aspectes de la
biologia de les aus dels quals no tenim NI IDEA. Anem tan desorientats com
Aristòtil que, malgrat la seva extraordinària capacitat d'observació, afirmava
que les orenetes hivernaven sota el fang.
El "anting", que batejo
aquí lliurement com a "bany de formigues" per evitar un altre
anglicisme, és un comportament d'algunes aus reportat per aficionats i
investigadors des de fa molts anys. Es tracta d'un comportament observat en
alguns ocells, majoritàriament passeriformes, en què es col·loquen sobre un
formiguer o en un pas de formigues i, amb les ales i cua desplegades tocant el
terra deixen que les formigues els pugin per tot el cos. A vegades l'ocell
sembla estar completament passiu i altres vegades amb el bec sembla que vagin
pentinant les plomes amb les formigues. Probablement és un comportament
freqüent però és difícil d'observar. Personalment, no he tingut mai la sort de
veure-ho.
Font: www.treknature.com (copyright: Ivan Kruys)
Sempre que havia llegit sobre
això, els llibres apuntaven que aquest comportament podria correspondre a un
sistema de manteniment de les plomes gràcies a l'àcid fòrmic, que eliminaria
paràsits diversos com polls i àcars. L'àcid fòrmic és molt irritant i algunes
formigues poden injectar-lo en unes concentracions importants que poden ser
molt doloroses per les persones. Per exemple, una mossegada de la formiga bala
dels tròpics americans significa anar a l'hospital. Donades aquestes
característiques de l'àcid, la hipòtesi antiparasitària sembla lògica. El
problema és que realment ningú no ho ha pogut demostrar mai amb evidència
experimental i totes les hipòtesis sobre les finalitats dels banys de formigues
s'han basat en proves indirectes.
Thomas Eisner i Daniel
Aneshansley, de la Universitat de Cornell, van publicar un treball fa
relativament poc (2008) on demostren una altra finalitat dels banys de
formigues, al menys en els gaigs blaus americans (Cyanocitta cristata), un
bonic còrvid nordamericà. Segons aquests autors, els ocells que fan aquest
comportament estan preparant el sopar, que no és altre que les pròpies
formigues.
En condicions controlades, els
autors van comprovar que les formigues (de l'espècie Formica exsectoides)
llencen àcid fòrmic des de la punta de l'abdomen mentre recorren el plomatge
dels ocells, de forma que al cap de poca estona han buidat tota la seva reserva
d'àcid, moment en el que els gaigs aprofiten per anar-se-les menjant. Per
demostrar la causa-efecte, van presentar als ocells formigues a les quals se'ls
havia buidat prèviament el seu sac d'àcid formic: els gaigs se les menjaven immediatament
sense iniciar el bany. Quan presentaven formigues intactes (carregades d'àcid
fòrmic) als ocells, aquests iniciaven el bany de formigues i se les anaven
menjant després d'un temps prudencial.
Van anar filant més prim i van
poder observar que, efectivament, els ocells esperaven a menjar-se les
formigues quan no tenien àcid fòrmic. En una de les proves, impedien que
l'ocell es mengés la formiga després del bany (senzillament espantant-lo de
forma que deixés caure la formiga) i, un cop recollida i observada al
laboratori, comprovaven que havia buidat el seu contingut de verí.
En el treball demostren també que
el comportament és netament instintiu, ja que es dispara exactament igual en
gaigs blaus americans nascuts en captivitat que probablement ni tan sols havien
vist mai una formiga.
Per tant... misteri solucionat? Fan falta més evidències per concloure de forma generalitzada que
els banys de formigues tenen la finalitat aquí descrita però la veritat és que
els indicis són bastant clars. Malgrat tot, si busqueu videos d'ocells amb aquest comportament a Youtube (paraules: bird anting) veureu que n'hi ha molts en els que els ocells no semblen tenir la menor intenció de menjar-se les formigues...
En ciència, tot allò que
senzillament "suposem" no es pot prendre com a definitiu o ni tan
sols com l'opció més probable. Només amb l'observació, experimentació i anàlisi
d'informació concreta podrem treure conclusions amb un mínim de fonament.
L'article complet es pot trobar aquí:
Bon birding!
Molt interessant!!
ResponEliminaSí, és molt curiós. Si et descarregues l'article original, surten fotos interessants de com els gaigs blaus americans "pentinen" les formigues abans d'ingerir-les.
EliminaAunque necesite más estudio y observación, es sorprendente la inteligencia y eficiencia vital, que puede esconder el baño de hormigas....!!
ResponEliminaSí, son los misterios de la naturaleza. Y parece mentira lo que nos cuesta a los humanos entender su significado.
EliminaHola
ResponEliminaJo ho he observat i fotografiat en un Puput. Considerant la seva dieta podria coincidir amb el que expliques del Gaig blau america, no?
Sí, efectivament, podria ser. Ara, no sé si vas veure que al final es menjava les formigues o no. Jo crec que a l'estudi li falla alguna cosa perquè moltes observacions en estat natural no reporten que l'ocell acabi menjant-se les formigues. Però està clar que el cas de la puput podria ser el mateix que el descrit a l'estudi.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCarai, què interessant! No me l’esperava aquesta! Ja sé una cosa més, a veure si ho observo alguna vegada!
ResponEliminaEduard Batista
A veure si hi ha sort! Després de milers d'hores de vol, jo encara no ho he vist.
EliminaPerdona el retard.
ResponEliminaNo, no se les va menjar, vaig estar obsrvant i fotografiant mes de mitja hora, tot es va acabar quan va apareixer un gat. En cap moment vaig veure menjar-se'n cap.
Salut