Fraus ornitològics!
Quan els ornitòlegs parlem amb profans en la matèria
(especialment si esmentem maratons, big years o concursos diversos) sempre ens
pregunten com es verifica que l'ornitòleg estigui dient la veritat sobre allò
que ha vist. Fora del sector, costa d'entendre que l'ètica de l'observador
jugui un paper molt important i que, excepte per rareses que necessitin
l'avaluació d'un comitè, hi ha la confiança en què l'ornitòleg serà honest amb
els altres (i ell mateix) a l'hora d'afirmar que ha fet determinades
observacions. Els casos en què algú "flipa" o, encara pitjor, enganya,
s'acaben detectant entre la gent del ram i les observacions del personatge en
qüestió comencen a ser vistes en recel (com a mínim) per la resta.
En els últims anys diversos països han fet algunes revisions
de les cites de rareses i s'ha trobat que hi ha un cert percentatge de cites
que són errònies o falses. En aquest sentit, hi va haver un article (no exempt
de polèmica) en un British Birds de l'any passat que fa aquesta revisió de
forma exhaustiva amb resultats significatius sobre el nivell de gent
"flipant" (Harrop et al., 2012). Lee Evans, un personatge
peculiaríssim (i molt controvertit) de l'escena ornitològica britànica però rigorós pel que fa a identificació
d'ocells afirma en una entrevista a la BBC que ha calculat que el 13% de les
rareses reportades a Gran Bretanya són falses o errònies.
Però en aquest article no parlo de gent amb excés
d'imaginació o amb cert afany de protagonisme. Vull parlar de fraus flagrants i mentides descomunals i en aquest
camp the winner is:
Richard Meinertzhagen!
Aquest individu (RM en endavant) va ser un ex-empleat de
banca, reconvertit a militar, espia i ornitòleg que va viure una vida de
mentides i manipulacions de 1878 a 1967. RM va entrar a l'exèrcit britànic i va
ser promocionat a coronel, participant en campanyes militars principalment per
Àsia i Àfrica. En el camp de batalla va destacar per ser especialment brutal,
assassinant i exterminant els enemics sense compassió. Dotat d'una personalitat
autoritària i molt ben connectat amb les elits del poder britànic, els seus
subordinats (i també superiors) no s'atrevien a qüestionar cap de les seves
actuacions. Expliquen que l'any 1916 a Tanganika (actual Tanzània), va entrar a
la tenda d'un oficial alemany mentre aquest sopava, el va matar d'un tret i es
va asseure tranquil·lament a menjar-se el seu sopar ("Per què malbaratar
un bon àpat?", va dir).
A l'Índia va matar el seu assistent i va fer declarar la zona
en estat de quarantena per amenaça de còlera per tal que no poguessin recollir
proves... i així una llarga llista de fets esgarrifosos.
RM era un entusiasta ornitòleg que, en la versió de l'època,
volia dir que col·lectava ocells per museus i feia extenses observacions en
dietaris on registrava tots els detalls d'allò que observava. La col·lecció
d'ocells que va arribar a reunir era impressionant i les seves notes omplien
milers de pàgines amb descripcions, dibuixos, esquemes i notes diverses, cosa
que li va valer un gran reconeixement entre la comunitat ornitològica de
l'època, que el considerava com "un dels pares" de l'ornitologia a
Gran Bretanya.
Pràcticament tot era
fals. Molts
exemplars que afirmava haver recol·lectat ell, van ser robats a altres
naturalistes i moltes de les notes no eren seves sinó d'altres a qui havia
silenciat amb estratègies diverses, no sempre pacífiques. Les dates i
localitats dels exemplars col·lectats moltes vegades eren falses, atribuint-les a llocs que eren a centenars o milers de kms
de l'àrea de distribució coneguda per tal de posar-se la medalla d'haver trobat
l'espècie en un lloc nou. El 1919 va
robar ocells naturalitzats del Museu Britànic i li van prohibir tornar-hi
però 3 anys més tard el van readmetre gràcies als seus contactes a altíssim
nivell entre les altes esferes britàniques. No cal dir que va continuar robant
espècimens del museu!
Va escriure un llibre sobre els ocells d'Egipte que va
resultar ser un plagi quasi literal
d'un llibre d'un altre ornitòleg. Es jactava que de petit havia conegut Darwin i Henry Seebohm quan aquest últim
acabava de descobrir on criava el pigre gris (Pluvialis squatarola); el problema és que Seebohm havia fet la
descoberta 3 anys abans del naixement de RM i Darwin va morir quan ell tenia 4 anys, després d'una malaltia
degenerativa que difícilment hauria permès a Darwin explicar res a cap infant.
RM va robar ocells naturalitzats d'altres col·leccions i els
va "redissecar" perquè no
s'assemblessin a l'exemplar original. P.
Rasmussen i N.J. Collar (1999) demostren, amb tècniques de raig X i anàlisi
de la pell, com va desmuntar un exemplar naturalitzat d'una rara estrigiforme
de l'Índia (Forest Owlet Athene blewitti)
perquè l'exemplar semblés preparat per ell i assignar-lo a un altre lloc que es
podia atribuir. De tota manera, es va equivocar i en la data que li va assignar
a l'ocell ell estava en un altre lloc del món! Tela...
Richard Meinertzhagen. Qui diria que aquest home d'aspecte intel·lectual era un megafrau?
Però la combinació
entre un militar sanguinari i un mentider compulsiu pot ser molt perillós
pels qui estiguin prop d'ell. RM es va casar amb Annie Jackson, ornitòloga que treballava per prestigiosos museus. Inevitablement,
Annie es va adonar que tota
l'activitat científica de Meinertzhagen era un pur frau i se li va enfrontar,
amenaçant de revelar-ho tot. Poc després de l'incident, RM se l'enduia de
cacera per les muntanyes d'Escòcia i apareixia morta d'un tret a la nuca per un
desafortunat accident en el que ella mateixa es va disparar amb la seva arma (a
la nuca?!). L'informe de la policia evidencia, fins i tot irònicament, la poca
credibilitat de l'incident però les relacions de RM amb les altes esferes el
feien intocable...
No tinc aquí prou espai per relatar totes les troles d'aquest
mentider compulsiu, tant en l'aspecte ornitològic com militar o en la seva
activitat d'espionatge sobre la que, per exemple, afirmava que es va entrevistar amb Hitler i que va tenir l'oportunitat de
matar-lo (en una data en la que la història explica que Hitler estava en un altre lloc del món!).
Si us heu quedat amb ganes d'investigar més, The Meinertzhagen mystery: The Life and Legend of a Colossal Fraud, de Brian Garfield, dedica les seves 353 pàgines a relatar els fraus de Richard Meinertzhagen. Potser si sabés el que no s'ha descobert encara necessitaria més pàgines...
Si us heu quedat amb ganes d'investigar més, The Meinertzhagen mystery: The Life and Legend of a Colossal Fraud, de Brian Garfield, dedica les seves 353 pàgines a relatar els fraus de Richard Meinertzhagen. Potser si sabés el que no s'ha descobert encara necessitaria més pàgines...
Bon birding!
Referències
Harrop, A. H. J., Collinson, J. M., & Melling, T. 2012. What the eye
doesn’t see: the prevalence of fraud in ornithology. Brit. Birds 105: 236–257.
Rasmussen, P. & Collar, N. J. 1999. Major Specimen Fraud in the Forest Owlet Heteroglaux (Athene auct.) blewitti. Ibis 141: 11-21.
Garfield, B. 2007. The Meinertzhagen Mystery: The Life and Legend of a Colossal Fraud. Potomac Books Inc., Washington
Quin "pàjaru"!
ResponEliminaÉs mort, no?
Sí, sí, va morir el 1967, feliç i content el punyeteru...
EliminaEm quedo més tranquil.
ResponEliminaQuin fill de puta!
ResponEliminaImpressionat per l'història.
Pels que ens agrada la història negra i l'ornitologia, aquest escrit és una perla.
Felicitats.
Un personatge realment negre i sinistre. I el punyetero havia aconseguit guanyar-se un nom molt important en el panorama ornitològic britànic.
EliminaLa història dels fraus en ciències naturals sembla que ha estat més extesa del que pensem.
Una abraçada!