Identificant ocells pel comportament

En els cursos trobo molt sovint que em costa "convèncer" els alumnes que per identificar ocells cal mirar altres coses que no són el color de l'ocell, com l'estructura del cos, proporcions (bec respecte el cap, projecció de les ales sobre la cua), tipus de vol (rectilini, ondulat, tipus papallona) i detalls de comportament o de l'hàbitat on l'hem vist. Generalment, el principiant es concentra en el color i sovint troba que "apa!, el color del pit de l'ocell a la guia és pràcticament vermell i el que estem veient és marró!". La guia representa un o diversos plomatges però, segons l'època de l'any, desgast del plomatge, edat, sexe, visibilitat i un llarguíssim etcètera de factors, allò que realment veiem al camp pot ser radicalment diferent.

Enllaçant amb això, acabo de rebre l'últim número de Birdwatching, revista americana d'ornitologia pel gran públic, en la que hi ha una nota per ajudar a identificar ocells quan aixequen el vol des de terra en ser espantats per l'observador, escrita per David Allen Sibley, autor de nombroses guies de birding. M'agrada comentar-ho aquí per tal que es vegi que no és una tonteria tenir molt present detalls del comportament per afinar en la identificació. En el dibuix es representen quatre trajectòries de vol quan els aixeques:

1)      volen uns metres i tornen a caure al terra

2)      volen baixos fins a un arbust

3)      s'aixequen cap amunt i es paren a un arbre, en zona relativament alta

4)      volen alt, per sobre de les copes del arbres i desapareixen de la vista

                                                                      Font: Birdwatching. December issue 2013. Pg. 56


Segur que a l'ornitòleg expert que estigui llegint això ja haurà pensat tota una sèrie d'espècies d'ocells que fan algun d'aquests comportaments en concret. En la nota a Birdwatching, es posen exemples d'espècies americanes que lògicament no ens diuen gran cosa però podem traslladar-ho perfectament als ocells de les nostres latituds. Potser algun pot seguir dues de les estratègies representades, en funció de la cobertura vegetal existent (per exemple, serà difícil anar a un arbre si no hi ha arbres!).

Què faran pinsans i la major part dels altres fringílids quan els espantem del terra? És altament probable que se'n vagin als arbres o, com a mínim, a arbustos alts. Què farà un estol d'aloses? Doncs volaran alt, generalment semblant desorientades, passant per sobre els nostres caps i se n'aniran bastant lluny. I on anirà un gratapalles o un sit negre? Generalment anirà a l'arbust o arbre baix. I una titella? Tindrà tendència a aixecar-se volant i tornar a caure al terra més lluny.

Tal i com diu l'autor de la nota, no identificarem l'ocell només per on a anat volant i, per tant, necessitarem altres claus però això ens ajudarà a restringir ràpidament les possibilitats. No és el mateix dubtar entre tots els ocellets petits de la guia o només entre 2 o 3. Com sempre, caldrà tenir l'orella desembussada i amatent a escoltar quin reclam faci l'ocell en aixecar-se, fixar-s'hi en com vola, veure els detalls que puguem de pauta de color (p.ex., rectrius -plomes de la cua- externes blanques) i la combinació de tot això ens permetrà fer diana en la identificació.

Aquest cap de setmana vaig portar un grup a observar ocells; recordo que algú va apuntar cap a un ocell contrallum en un arbust a uns 80 m. al que d'entrada no se li veien colors i em va dir "mira allò, no sé si és un pinsà". Abans de dur-me els prismàtics als ull ja sabia que no era un pinsà i, per la postura, tenia la clara intuïció que era un gratapalles. Efectivament, en mirar-lo amb prismàtics i observar els detalls de l'ocell, veig veure un mascle de gratapalles. Em seria molt difícil descriure-ho per un altre, explicar-ho o teoritzar-ho d'alguna manera, però allò només podia ser un gratapalles!

Recordeu: hi ha moltes altres coses que no són el color que ens donaran pistes molt clares sobre la identitat dels ocells que observem. Els principiants només heu d'acostumar-vos a fixar-vos en aquestes altres coses i la resta vindrà sola.

Bon birding!