Qüestió d'olfacte

Ha costat molt arribar a saber que moltes espècies d'ocells tenen un sentit de l'olfacte extraordinàriament desenvolupat. Hi ha espècies que utilitzen l'olfacte per seleccionar el material del niu (molsa i similars), trobar aliment o, fins i tot i encara que sembli impossible, orientar-se en la migració com fan algunes espècies d'aus marines.

M'agradaria explicar aquí un dels primers casos en què es demostrava la capacitat olfactiva dels voltors que és especialment curiós, ja que en el descobriment hi va intervenir la casualitat (tal i com passa tan sovint en ciència). 

Els anys 60 del s. XX, Kenneth Stager era un conservador d'Ornitologia al Los Angeles County Museum que havia estudiat el sentit de l'olfacte en ocells quan, en una conversa casual, un enginyer retirat de la Union Oil Company, de nom Ralph Openshaw, li va explicar que utilitzaven els voltors per localitzar fuites en els gasoductes de gas natural. Openshaw li va explicar que l'any 1938 tenien moltes fuites en un gasoducte de 68 kms de llarg que discorria per terreny abrupte en les muntanyes de Califòrnia, en zones de difícil accés amb vehicle.

En aquella època, en què no hi havia sensors automàtics de pressió baromètrica, localitzar fuites significava haver de recórrer tot el gasoducte i els enginyers de la Union Oil estaven desesperats per la quantitat de temps que havien de perdre en aquesta tasca. Un enginyer de Texas que en aquell moment treballava amb ells, els va dir que ells havien injectat etanotiol (ethyl mecaptan) als seus gasoductes i que això atreia els voltors, de forma que quan els veien sobrevolant en cercle una zona concreta del gasoducte, els enginyers anaven allí i, invariablement, hi havia una fuita. Sembla ser que a Texas sabien això de feia temps però no va ser possible saber com es va descobrir el fenomen per primer cop.

                                             Turkey Vulture (Cathartes aura), el voltor que olora fuites de gas. Foto: Mike Baird. Wikicommons.

Els de la Union Oil de Califòrnia no tenien res a perdre provant-ho, així que van injectar fortes dosis d'etanotiol al gas i... els voltors es van tornar bojos sobre el gasoducte! L'etanotiol fa olor a col podrida o ous podrits (segons el nas humà que l'olori) que recorda també a l'olor repugnant de la carronya (els qui han fotografiat voltors en un canyet suposo que saben a què em refereixo).

Stager havia trobat, de cop, una prova de l'ús de l'olfacte en voltors després de buscar-la científicament sense massa èxit. Lògicament, Stager havia de comprovar que allò que li havien explicat era cert, així que va fer una sèrie d'elegants experiments amb etanotiol amb l'espècie de voltor dels gasoductes, el Turkey Vulture Cathartes aura, però també amb altres espècies de voltors americans i europeus. Els resultats van ser contundents amb tots ells i va demostrar que l'olor d'aquest producte químic (present de forma natural en la carronya) tenia influència en el comportament dels voltors des de grans distàncies, demostrant que els voltors poden percebre olors presentes en petitíssimes quantitats a l'aire. Va descriure un curiós patró de vol que va anomenar "de verificació" que seguien els ocells per trobar l'origen de l'olor amb plena certesa.

Els descobriments de Kenneth Stager es van publicar el 1964 en un article a la revista del Los Angeles County Museum (Stager, 1964). Si voleu saber alguna cosa més sobre l'olfacte dels ocells, és molt recomanable la lectura de Bird Sense, Tim Birkhead, llibre del qual ja vam fer un comentari en aquest blog.

M'encanten aquestes històries curioses...

 

Bon birding!

Referències

Stager, Kenneth. 1964. The role of olfaction in food location by the Turkey Vulture (Cathartes aura). Los Angeles County Museum Contributions in Science, Number 81.