L'art del Pishing

Si bé aquí no és gaire freqüent, en molts països anglosaxons, especialment als EEUU, els ornitòlegs van pels boscos fent pishing mentre miren ocells. Et preguntaràs, i què és el pishing?

El pishing és, senzillament, anar pel bosc fen pshhh pshhh i sorollets diversos esperant que els ocells es vegin atrets pel so i l'ornitòleg pugui observar-los millor. L'ornitòleg no només va fent pshhh pshhh, també va fent squeaking, és a dir, fent xarrupets donant-te sorollosos petonets al palmell de la mà. Cada ornitòleg que fa pishing (en podríem dir pisher?) té el seu propi estil i, mentre alguns fan un discret pshhh com si fessin estar en silenci a una altra persona, n'hi ha que semblen una autèntica orquestra de pshhhs, squeaks, shurrups i similars...

En realitat és com anar fent uns reclams genèrics que se suposa que han d'atraure els ocells. Els defensors del pishing diuen que funciona, sobretot en mallerengues, cargolets, pica-soques i altres ocells forestals típics. Segons ells, aquests ocells tenen curiositat per veure qui o què és l'emissor del so i s'acosten per comprovar-ho. Altres diuen que el so els recorda el d'un ocell ferit o en perill i que s'acosten per comprovar si hi ha algun depredador. 

D'altra banda, sembla que funciona més en latituds septentrionals que en zones càlides o tropicals. En alguns casos, es reporten ocells que han anat a parar al cap mateix de l'individu que feia pishing per comprovar no-sé-què...

A 10000birds.com, un blog interessant de veure, Mike Bergin diu que el pishing realment funciona i ho sentencia amb aquest paràgraf: "La part increïble del pishing és que quan funciona sembla cosa de màgia: un arbre pelat de cop fructifica amb tot d'ocells petits intentant esbrinar la font d'aquell so sibil·lant".

                                                                                      No se li llencen al cap els ocells...

Com que sóc un incrèdul, mai no he pensat que el pishing funcioni, la veritat però com que la meva forma de pensar és científica, no m'atreviria a negar l'efectivitat del pishing sense tenir alguna prova, així que he fet dues coses.

Una, buscar algun article científic on es demostri l'efectivitat d'aquesta tècnica. No n'he trobat cap, això sí, moltes entrades en blogs que diuen que "els estudis científics diuen que el pishing funciona..." però de l'estudi, ni rastre. Això sí, hi ha un llibre "The art of pishing: How to attract birds by mimicking their calls" que no he tingut ocasió de revisar però no té pinta de gaire científic. No he fet una recerca exhaustiva, així que si algú troba algun article científic sobre el tema, s'agrairà la referència.





I la segona cosa que he fet ha estat provar-ho jo. Aquest diumenge em vaig desganyitar fent sorollets diversos pels boscos del Vallès Oriental i bé... vaig veure uns quants ocells interessants... més o menys com sempre! Òbviament, un dia de pishing (encara que ja ho havia provat altres vegades) no confirma ni desmenteix res però donat que no hi ha hagut resultats tangibles, com a mínim el funcionament no és tan immediat com sembla. Un efecte tangible que sí que he comprovat no ha estat sobre els ocells sinó sobre altres humans que circulin per la zona. Intenta que no et vegin fent el freaky pel mig del bosc o se n'enfotran de tu, comprovat!

Per últim, amb la incorporació de neologismes en la nostrada llengua catalana sempre hi ha problemes, i la pregunta en aquest cas és: com conjuguem el verb del pishing? Jo pisho, tu pishes, ell/ella pisha...? 

Bon pishing!
 


Comentaris

  1. Crec que això no ho provaré, ja em prenen prou per boig :-)
    Per cert, en temps de cacera de vegades cal fer "xiiuling" És a dir, com el que pishing però molt més fort, per tal que qui volta amb escopeta no et trobi de cop...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ja ja! Sí, el xiuling també és important. Jo l'he hagut de fer més d'una vegada!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars