Sobre Bond, James Bond

En l'apunt que vaig publicar sobre famosos aficionats a l'ornitologia vaig escriure que Ian Fleming va batejar el seu agent secret com a James Bond perquè un ornitòleg de Hawaiï es deia així i Fleming, que també era ornitòleg, va trobar el nom molt escaient pel seu personatge.

Afortunadament, aquest blog és llegit per gent molt documentada i l'amic Jordà, Cristòfol Jordà, em va fer notar que James Bond no estava a Hawaiï sinó a Jamaica i que, de fet, era l'autor de la guia d'ocells més important de la zona, "Birds of the West Indies", publicat per primer cop el 1936. No sé d'on vaig treure que J.Bond era de Hawaiï, ho vaig posar de memòria, absolutament convençut però gràcies a aquesta correcció, la meva curiositat es va despertar i van passar dues coses.

Primera, la meva memòria fotogràfica em va fer recordar que en algun lloc havia vist un vell llibre de les índies occidentals que no era el meu, que és més modern i d'uns altres autors. En el ICO, vaig investigar una lleixa amb guies d'ocells plenes de pols, pràcticament fossilitzades, i allí estava: "Birds of the West Indies" by James Bond.

Julien, Abel Julien, després de trobar el llibre de Bond, James Bond. Foto: Aymí, Raül Aymí

La segona cosa que va passar és que en obrir el llibre hi havia dos retalls de premsa que algú havia guardat curosament dintre de la guia. Eren els obituaris de J. Bond publicats a TheTimes i The Independent el febrer de 1989, uns dies després de la seva mort. Llegint-los m'he fet la idea de la importància de l'ornitòleg de James Bond com a pioner, "pare" de l'ornitologia al Carib, força més notable que el que jo em pensava primer. Òbviament, els dos obituaris esmenten l'anècdota que Ian Fleming "robés" el nom de l'ornitòleg pel seu personatge. Tradueixo el text on es parla d'això en The Times perquè val la pena:

"[el llibre de Bond] Era lectura de tauleta de nit per Ian Fleming, un àvid birdwatcher, en la seva casa a Jamaica. Pensant en un nom pel seu personatge de ficció, Fleming va agafar la seva bíblia d'ornitologia de Bond. "Em va cridar l'atenció que el seu nom -breu, gens romàntic però al mateix temps molt masculí- era just el què jo necessitava i així va néixer James Bond II"

[...] Els dos homes només es van trobar una vegada a la casa de Jamaica de Fleming el 1964, poc abans de la mort de l'autor. El creador de l'agent secret va donar a Bond una còpia del seu llibre "Només es viu dues vegades" amb la dedicatòria: "Al Bond real, de part del lladre de la seva identitat".

Bond ornitòleg va considerar el robatori del seu nom com una mena d'acudit: com a resultat d'això a vegades era tractat amb una deferència extraordinària, particularment per agents de duanes que passaven el seu equipatge sense obrir-lo, el miraven de forma rara quan es registrava a hotels i, en una ocasió, el caixer d'un banc es va negar a pagar-li un xec perquè va pensar que la signatura era un acudit. En realitat, era la antítesi del personatge de ficció, un home tranquil, tímid i discret que evadia la publicitat"."

També m'han comentat que James Bond estava una mica cansadet (de fet, fins els nassos) de la conya que es feia amb el seu nom d'agent secret i que no semblava estar massa content amb el seu veí d'estiueig a Jamaica, Ian Fleming, però no he pogut constatar res d'això. De tota manera, és una possibilitat bastant raonable.

Bon birding!

Els dos obituaris de The Times i The Independent per si voleu llegir-los al complet.