100 anys des de la mort de Martha


Fa cent anys que va morir Martha, un colom, però no un colom qualsevol. Martha és el nom que se li va posar a l'últim exemplar conegut de colom viatger (Ectopistes migratorius). Era una femella captiva al Zoo de Cincinatti que es va intentar fer criar, sense èxit, amb un mascle també captiu que va morir abans que ella. Amb Martha es va extingir una espècie que és un autèntic símbol per la conservació de la fauna.

El colom viatges es considera l'ocell que ha estat més abundant a la terra en temps històrics, amb poblacions que fa 180 anys eren de milers de milions d'individus. Us remeto a aquest article que ja vaig penjar al blog l'any passat per qui no l'hagi llegit. És llarg, així que, take it easy.


http://abeljulien.blogspot.com.es/2013/07/extincions-docells-el-colom-viatger-i.html

I també us remeto a l'interessant article, també llarg, de John Fitzpatrick (Director del Cornell Lab of Ornithology) al New York Times de diumenge. Val la pena donar-li una ullada perquè Fitzpatrick fa una repassada a la situació de la protecció dels ocells als EEUU aplicable universalment, amb referències interessants al president Theodore Roosvelt, que va prendre un compromís seriós vers la protecció de la natura pels volts de l'any 1900.

http://www.nytimes.com/2014/08/31/opinion/sunday/saving-our-birds.html

Llegiu sobre el colom viatger i adoneu-vos de com hem estat de burros durant segles. Com que jo sóc optimista de mena, crec que ara la situació és diferent, la conscienciació social ara és molt superior i històries com la del colom viatger no es repetiran. I serà així, de fet, perquè ara hi ha gent que no deixarem, de cap manera, que aquestes barbaritats es repeteixin.

Bon birding!



Comentaris

  1. Conten les cròniques que els esbarts d'aquests coloms arribaven a tapar el sol...el problema ara és un altre. Podem ser còmplices d'extincions sense ni adonar-nos-en. He estat en autèntics paradisos ornitològics a milers de quilòmetres de Catalunya, però amenaçats pel sistema econòmic depredador i injust. Ep, però jo també sóc optimista.

    ResponElimina
  2. Sí, quan dic que no deixarem que això passi em refereixo a una barbaritat com la del colom viatger, el dodo o l'alca gegant però n'hi ha uns altres que se'ns escapen de les mans, sovint precisament en autèntics paradisos ornitològics. Hi ha una autèntica barbaritat d'espècies amenaçades!
    De fet, estem en la sisena gran extinció de fauna des del naixement de la vida al planeta, amb la diferència que les altres van ser naturals (que si meteorits, que volcans) i en canvi ara som nosaltres la causa. Som pitjor que un meteorit!
    Salut

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars