Preneu notes!

Sempre insisteixo que cal prendre notes al camp. Com a mínim cal fer una llista completa de tots els ocells que observeu en una localitat determinada però també apuntar detalls d'identificació, comportament, en quin hàbitat es troba l'ocell, interacció amb altres espècies, què menja, on menja, amb quina freqüència copula... (i us frustrareu perquè els ocells copulen diverses vegades seguides en molt poc temps. Són uns campeons!).

Fa pocs dies vaig parlar d'un sr. que porta 50 anys observant ocells al seu mateix local patch. Us imagineu quina pèrdua de temps si no hagués fet cap llista? si no hagués anotat res? Quantes hores perdudes pel coneixement! Potser ell s'ho hauria passat molt bé però la seva satisfacció s'hauria quedat en la seva memòria i quan ell ja no hi sigui (esperem que d'aquí molts anys) això també moriria, en canvi, el seu llegat a la ciència i el coneixement, perdurarà per sempre.

Doncs bé, a part d'aquesta dimensió transcendental de fer llistes també hi ha la de l'aprenentatge personal. Sempre estem aprenent, sempre, sempre, sempre. Al camp, en els llibres, en xerrades, quan ens relacionem amb altres ornitòlegs... l'aprenentatge de l'ornitologia no té fi i, quan estem al camp, això vol dir prendre notes, potser complementades amb fotografies, gravacions de sons i altre material "col·leccionable". Fer dibuixos o descripcions d'espècies que no coneixem és fonamental per consolidar en la memòria allò que estem veient.

En les sessions de cursos en les que ens ha aparegut alguna raresa (p.ex., recordo mosquiter de doble ratlla i àguila cridanera grossa), sempre he pres notes, he fet algun esboç i, sobretot, una descripció dels caràcters importants de cara a la identificació de l'ocell. No val fer una foto i res mes. Si no diem què s'ha de mirar de la foto des del punt de vista de la identificació, no ens serveix. És com si miréssim el dibuix en una guia i no hi hagués cap text associat. No sabríem on mirar. Com deia, en els cursos en els que ha aparegut un ocell rar, he pres notes, òbviament amb la finalitat de donar exemple, encara que ho hauria fet igual en solitari però potser sí ho he fet més ostensiblement per tal que el principiant digui "ostres, els pros també necessiten apuntar coses".

Malauradament, haig de destacar dues coses:

1.- Ha estat molt difícil que cap alumne seguís els passos del profe! Sembla que el bloc pesi, pesi molt a la butxaca i que costi, costi molt treure'l d'allí (afortunadament hi ha algunes excepcions).

2.- Els altres ornitòlegs experts dels voltants generalment no ajuden a donar bon exemple. No veus ningú prenent notes! Molta foto i gens descripció i anàlisi. També hi ha excepcions a això, òbviament.

Dit això va ser un autèntic plaer veure al Delta Birding Festival com un dels grans (un dels que ens dóna cinquanta mil voltes a la majoria de nosaltres pel què fa a identificació) prenia notes com un possés quan estava al camp. Killian Mullarney, dibuixant de l'aclamada Guia d'Ocells de la Collins (Omega), feia sketchos i prenia notes de les rareses que es van observar en les sortides de camp. Cosa que em fa pensar el següent:

1.- Que els grans de veritat precisament són GRANS perquè es prenen l'ornitologia com una activitat d'aprenentatge constant.

2.- Que als grans de veritat no els fa ridícula vergonya fer una cosa que molts pros identifiquen com una "cosa de novatos".

3.- Algú es pensa que pots fer la millor guia d'ocells del Paleàrtic sense prendre notes?

4.- I encara que prenguis notes, sempre t'enduràs sorpreses: Mullarney va descobrir que el jove de polla blava no té el bec vermell, com ell l'havia pintat a la guia. Veieu com sempre s'aprèn?

 

Killian Mullarney fent un esbós i prenent notes de la daurada del Pacífic que va aparèixer aquells dies. En primer terme, Magnus Robb en un dels pocs moments que no va estar gravant sons sense parar!

Així que siguis gran, grandet, expert, pro, aficionat o novato: pren notes, fes llistes i no deixis que les teves observacions acabin sent només un record al teu cap que, malauradament, tard o d'hora s'esvairà i aprèn, aprèn, aprèn...

Bon birding!