Alguns regals d'hivern

La primavera és la meva època ornitològica preferida de l'any, principalment perquè amb l'arribada dels ocells estivals hi ha més espècies, els plomatges dels ocells estan lluents mostrant el seu màxim esplendor i són molt més vocals i detectables; malgrat tot, potser acabaria sent avorrit si la primavera durés tot l'any i un avantatge que tenim a les nostres latituds és que ara, amb la rasca que fa al centre i nord d'Europa, ens baixen algunes espècies que aquí no tenim, expulsades per les dures condicions hivernals de bona part del continent europeu. Així que, atenció a l'hivern, que també ens ho podem passar molt bé!

Hi ha dos grups d'ocells que em fan especial gràcia pels "regals" que ens porten a l'hivern; m'estic referint a túrdids i fringíl·lids, que ens obsequien amb algunes espècies d'hàbitats molt nòrdics que no crien a les zones altes de Catalunya, com passa amb altres espècies de clima fred que troben en les muntanyes altes del Pirineu les condicions bioclimàtiques nord-europees. N'hi ha uns quants que hem d'esperar a l'hivern per tal que baixin a les nostres latituds i com més fred faci, com més nevi i com menys menjar hi hagi per allà dalt, més probabilitat tindrem de veure'ls aquí.

En els túrdids d'hivern hi tenim dues espècies francament interessants de veure: el tord ala-roig i la griva cerdana. Mirant les dades d'aquestes dues espècies a Ornitho, podem veure que en alguns hiverns és a partir d'ara (mitjans de desembre) quan ens poden envair en massa, tot i que hi ha força diferències entre els anys.

El tord ala-roig té un reclam força característic i, a més, és fàcil d'identificar al vol o posat. El dessota de les ales (o les "aixelles") de color vermellós el delaten ràpidament quan vola i la marcada cella blanca se li veu força bé en gairebé totes les condicions de llum en les que es faci l'observació. El seu reclam, emès amb freqüència, crida l'atenció encara que inicialment no el coneguis. En definitiva, és un ocell fàcil d'identificar però, atenció, que segurament passa més desapercebut del què hauria de ser.

Distribució del tord ala-roig on es veu que la zona de cria (vermell) és molt nòrdica i a l'hivern arriba a baixar fins el nord d'Àfrica (blau).

La griva cerdana encara mola més perquè és un punt vermell a Ornitho i això sempre va bé per fer-se el xulo davant els col·legues. Òbviament, els punts vermells es paguen més cars i la griva cerdana costa més de trobar que el tord ala-roig, així que un consell serà que mireu a Ornitho on se n'estan veient i aneu a per elles. Un bon lloc és al Turó de l'Home, al Montseny. Aquest és un ocell més esquiu, d'aquells que quan el veus ja te n'adones que t'està mirant amb ganes de marxar, si és que no ha marxat abans. No és difícil d'identificar -el cap i el carpó grisos la delaten- però has d'estar al cas de mirar bé tots els ocells amb pinta de griva que et surtin de zones obertes i, com sempre, estar amatent al reclam.

Curiosament, la griva cerdana és resident (lila) molt aprop de nosaltres (França i Suïssa) però no baixa tant com el tord ala-roig i és un punt vermell d'Ornitho.

Pel què fa als fringílids, és sempre un plaer trobar el pinsà mec. Aquest ocell també és de distribució nòrdica i baixa a Catalunya a l'hivern, també amb moltes fluctuacions segons els anys. Realment li agrada el fred perquè el trobarem hivernant amb certa abundància en llocs molt nevats a muntanya però també es veu a zones baixes, generalment infiltrat en estols de pinsans. És un clàssic deixar-se la vista mirant grups de pinsans comuns durant una bona estona fins que al final trobes l'agulla en el paller: el pinsà mec al mig de l'estol de 200 pinsans comuns. Un cop vist, és inconfusible.

El pinsà mec, un altre visitant escandinau i eslau que arriba a les nostres latituds empès pel fred.

En conclusió, si aprofiteu l'hivern per buscar aquests ocells que no podem trobar a casa nostra en cap altra època de l'any us serà força més fàcil aguantar el fred. Aquest mateix cap de setmana pot ser un bon moment per fer-ho.

Bon birding!