Gaig imitant aligots

És sabut que el gaig imita el reclam de l'aligot a la perfecció. Personalment, ho he experimentat moltes vegades, sense anar més lluny, el cap de setmana passat a l'entorn de Castellterçol, a la nova i flamant comarca del Moianès.

No sé què passa aquest any, que trobo gaigs fins a la sopa i, a més, sovint molt confiats. Voltava per una de les meves zones preferides en un mosaic agroforestal amb marges molt ben conservats i vaig començar a escoltar el típic enrenou de gaigs escandalosos. No sé si l'escàndol era en honor meu -no crec que jo tingui gaire cara de predador però no se sap mai que en pensa un gaig- però el cert és que es van excitar força i llavors, de cop, el reclam de l'aligot a la perfecció des de l'arbre on hi havia 3 gaigs. Vaig mirar, no fos que hi hagués precisament un aligot allí i no, comprovat no n'hi havia cap i quan m'hi vaig apropar els 3 gaigs es van desplaçar per seguir una mica més lluny la seva festa de sorolls escandalosos, incloent-hi el reclam de l'aligot.

Podeu escoltar el reclam del que estem parlant a aquí a xeno-canto

Aquesta imitació de l'aligot l'he escoltat moltes vegades; és força freqüent i sempre que ho comento en els cursos o ho escoltem en les sortides la pregunta que em fan a continuació és inevitable: "per què?" moment en el qual jo quedo com un pallús perquè no puc donar cap resposta taxativa sinó explicar les hipòtesis que circulen en l'entorn, suportades més o menys (més aviat menys) per estudis científics. Precisament avui he rebut una petita notícia de la revista Birdwatch americana (n'hi ha una britànica del mateix nom) en la que es parla de les diferents hipòtesis que hi ha sobre això, referides en aquest cas a la gralla blava americana (Blue Jay), que també imita els rapinyaires.

Julie Craves, investigadora del Rouge River Bird Observatory, explica que hi ha dues teories que semblen ser les més lògiques per les que els gaigs (europeus o americans) fan això:

La primera diu que els gaigs intenten avisar els altres individus que hi ha o hi havia un rapinyaire per les rodalies.

La segona suggereix que els gaigs intenten enganyar els altres ocells per tal que pensin que hi ha un rapinyaire i marxin, amb la finalitat de tenir accés a una font d'alimentació per ell solet o que marxin de l'entorn del seu niu i així els deixin tranquils. Potser passava jo prop d'un niu? Ho dubto... precisament els gaigs que jo estava veient recordaven un grup familiar.

Una tercera hipòtesi diu que el gag senzillament imita els sons que escolta i el reclam de l'aligot li és fàcil. Vale, aceptamos pulpo como animal de compañía...

A causa de la meva natura inquieta, inquisitiva i sempre curiosa respecte el món natural ;-) he fet una petita recerca al Google Scholar sobre articles que donin explicacions sobre aquest fenomen del mimetisme d'aligots per part de gaigs i he trobat explicacions com aquestes:

1. Fer por a un altre depredador com dient-li, "Uhhh... vigila que aquí hi ha un altre predador"
2. L'ocell té el mateix estat emocional de quan va escoltar el reclam de l'aligot i el repeteix. És a dir, va tenir por quan va sentir un aligot per primer cop i quan ara té por, el repeteix. Urghh...? S'ha de reconèixer que la hipòtesi és original.
3. El mimetisme serveix per la selecció sexual: les femelles trien els mascles que tenen un major repertori de cants.
4. Però l'argument anterior té un problema: les femelles també imiten aligots ergo... els mascles també seleccionen? Raríssim, en la majoria d'espècies el mascle va a aparellar-se amb qui pot i és la femella qui tria parella.
5. Generalment, imiten també altres sons tipus xiulet; vol dir això que senzillament els és més fàcil imitar aquest i ho fan per tenir més repertori?

 Total, que no tenim ni idea!

Quan ja tornava de la meva sortida per Castellterçol vaig escoltar de nou el reclam de l'aligot; llavors em vaig adonar que el soroll venia de sobre el meu cap, vaig aixecar la vista cap al cel i, oh, un bonic aligot remuntant-se en una tèrmica.

Bon birding!