Quants anys pot viure un ocell?

Aquesta pregunta me la fan sovint: "Quants anys pot viure un ocell?" i òbviament la resposta és "depèn" sinó hauria de dir "entre 2 i 65 anys aproximadament", un rang prou imprecís com perquè el meu interlocutor m'engegués a fer punyetes. Lògicament, depèn de l'espècie.

El primer que cal dir és que en la majoria d'espècies presa, que solen tenir niuades nombroses, la mortalitat durant la seva primera tardor-hivern és brutal. Aquest és el cas típic dels passeriformes. Mosquiters, pit-rojos, tallarols, boscarles, mallerengues, pinsans i tota la resta d'ocellets experimenten una mortalitat generalment entre el 70-80% durant el primer hivern, de forma que només el 20-30% dels nascuts aquesta primavera que ara deixem arribaran vius a l'època de cria de l'any vinent per poder reproduir-se. Això és així tant per ocells sedentaris com per migrants de llarga distància.

Doncs bé, no us penseu que si aquests ocells superen el seu primer hivern els espera una llarga i productiva vida; en realitat, la immensa majoria d'ells només viuran un parell d'anyets més i una minoria privilegiada i beneïda amb el do d'una vida llarga podran batre rècords de 6, 7 o 8 anys de vida. Però serà una minúscula minoria.

En altres espècies la longevitat és força superior i normalment hi ha una relació entre la mida de l'ocell i la seva longevitat, així com amb el seu paper a l'ecosistema (presa o predador). Així, gavines, bernats i rapinyaires viuen força més anys que els ocells petits. A Catalunya, recentment es va obtenir una lectura d'una gavina capblanca marcada de fa 13 anys i tenim uns quants registres de rapinyaires anellats fa més de 20 anys. Un grup d'ocells especialment longeu són les aus marines; deu ser que l'alimentació a base de peix és més saludable que la carnívora, insectívora i granívora perquè els rècords de longevitat en el món de les aus han estat sempre en poder de baldrigues, albatros i xatracs.

He recollit alguns rècords de longevitat que són interessants, curiosos, destacables...
Pel què sé, l'ocell més vell conegut fins ara és el d'un Laysan albatros que a l'any 2011 estava criant un pollet a l'illa de Midway, a l'edat de 60 anys, cosa que impressiona encara més perquè vol dir que, a més, era sexualment fèrtil. Campeón! Hi ha força registres d'albatros (tot i que no són espècies massivament anellades) superant els 40 i 50 anys de vida.

Un xatrac àrtic de 34 anys. No està malament, especialment si tenim en compte que aquest ocell cria a l'Àrtic i hiverna a l'Antàrtic, és a dir, cria a les rodalies del pol nord i hiverna prop del pol sud. Cada any recorre la terra d'extrem a extrem, volant uns 19.000 kms d'anada, uns altres 19.000 de tornada i això, en el cas d'aquest ocell, durant 34 anys. 38.000 x 34 = 1.292.000 Kms!

Una baldriga de 51 anys i força més entre els 40 i 50, una fragata de 43 anys i frarets de 30 anys s'afegeixen al pòdium dominat per les aus marines.

Els grans rapinyaires també celebren aniversaris amb canvis de dècades:

Àguila marina americana (maltraduïda com àguila calba a gairebé tot arreu): 32 anys
Aligot cua-roig: 30 anys
Àguila marina europea: 29 anys
Aligot vesper: 29 anys
Duc americà: 29 anys
Arpella vulgar: 29 anys

Els ocellets petits, tal i com hem comentat viuen molts pocs anys, però hi ha aquests rècords d'autèntics Matussalens que realment impressionen per aquest petits ocells:

Pardal de bardissa: 20 anys (una barbaritaaat!)
Pit roig: 19 anys (una altra barbaritaaat!)
Gralla blava americana: 17 anys.
Boscarla de canyar: 14 anys.

Guanyaré el rècord de longevitat amb aquest pit-roig que estic anellant? Hauré d'esperar al menys 19 anys (Foto: Mireia Birdbrother Martin)

 Òbviament, aquesta llista està esbiaixada cap a Europa i els USA perquè és on s'han anellat més ocells en tot el món i on es va començar abans, per tant, és possible que altres grups d'espècies absents en aquestes regions del planeta tinguin vides més longeves. Això seria d'esperar en els lloros, que sabem que en captivitat viuen molts anys però dels que no hi ha prou dades d'ocells en estat salvatge. De tota manera, cal dir que els rècords en captivitat no valen: generalment els animals en captivitat viuen moltíssim més que en llibertat, on la selecció natural no tolera un simple constipat.

A la web de l'EURING http://www.euring.org/data-and-codes/longevity-list i del Patuxent Wildlife Research Center podeu tafanejar sobre rècords de longevitat, distàncies de recuperació i similars d'ocells europeus i nord-americans.

Bon birding!