Més coses interessants a Euro Bird Portal

En aquest blog ja vaig parlar d'una web francament cool per veure els moviments dels ocells a escala europea que agafa milions de dades dels projectes tipus Ornitho de gairebé tot Europa i mostra la presència de diferents espècies a escala temporal. Podeu veure l'entrada al blog aquí http://abeljulien.blogspot.com.es/2015/06/jugant-amb-el-eurobirdportal.html.


En aquella entrada ja posava com exemple el mapa de presència del còlit gris a primavera. Mentre la majoria d'ocells estivals entren primer pel sud, procedents d'Àfrica, el còlit gris arriba primer a Gran Bretanya i la Normandia francesa, donat que es una espècie que s'està demostrant que hiverna al continent americà, fent una ruta via Groenlàndia i Canadà (té nassos). Per si el voleu tornar a veure, el teniu aquí:


Jugant amb el EuroBirdPortal i mirant espècies que se sap que tenen comportament migratoris com a mínim curiosos, voldria remarcar alguns com aquests.

Escorxador (Lanius collurio)
Aquest ocell migra a Àfrica per l'est d'Europa, a diferència de la majoria d'ocells migradors europeus, que presenten el que es diu "divisió migratòria" de forma que les poblacions occidentals (més o menys a l'oest del meridià per sobre d'Itàlia) entren a Àfrica per la Península Ibèrica mentre que les orientals hi entren preferentment per Turquia, Israel i costa del Mar Roig. En canvi, les poblacions occidentals d'escorxador (és a dir, les nostres), no migren pel camí més curt a Àfrica sinó que van cap a l'est, entren per la ruta orienta i hivernen a l'est d'Àfrica. Ganes de complicar-se la vida!

EuroBirdPortal reflecteix molt bé l'entrada de migrants per l'est a la primavera, on es veu que Itàlia, França, Alemanya, Àustria i fins i tot Polònia, reben els primers escorxadors abans que nosaltres, que estem més al sud on arriben en primer lloc la gran majoria de migrants transaharians. Els ornitòlegs catalans coneixedors de l'espècie saben que aquest és un ocell que aquí no solem veure fins el maig, mentre que tan aviat com finals de març i ja àmpliament durant l'abril aquest ocell es veu pels països esmentats Es veu força clar en la captura de vídeo que poso aquí.


Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Durant l'hivern l'únic mosquiter que tenim de forma regular -rareses apart- és el mosquiter comú però aviat ens arribarà el seu gairebé bessó mosquiter de passa (per tocar els nassos i complicar la identificació). Aquest ocell només és migrant a Catalunya, no hi cria i les seves localitats de cria més properes es troben al centre de França. Observeu en els mapes com els mosquiters arriben primer al sud com la majoria de migrants transaharians però a finals de maig ja es troben principalment a les seves zones de cria del centre i nord d'Europa. Observeu també que els primers que ens arriben aquí és a principis de març i sobretot mitjans de març i abril, o sigui que ojito que ja els tenim a sobre. Observeu també com es deixen de veure a l'estiu i es tornen a veure a la tardor fins a finals d'octubre (tinc la tendència a no creure'm gaire les observacions de dates extremes, així que les de novembre...).

Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
Si em pregunten quin és el meu rapinyaire preferit sempre dic que és el falcó mostatxut. És una monada que em captiva encara més que les grans àguiles (cosa que no treu que també em fascinin aquestes!). En el seu gràfic de migració es veu una cosa curiosa que indica com migren els falcònids, és a dir, a sac! Diuen, on sóc? al Nigèria? la distància més curta entre dos punts és la línia recta, no? Doncs per anar a Holanda tiro recte creuant Sàhara, mar Mediterrani i el que faci falta. A més, a tota pastilla.

Es veu ve en els mapes com arriba en paral·lel a Europa en un ample front de migració i, a més, arribant gairebé al mateix temps al sud i centre d'Europa. A Escandinàvia hi triga una mica més senzillament perquè al març i abril allí encara és pràcticament ple hivern.
Cuereta groga
Aquesta cuereta té el mèrit de ser un gran migrant transaharià. És un ocell capaç de viatjar grans distàncies en vol actiu. El seu mapa a EuroBirdPortal ens mostra també la típica entrada a la primavera d'un ocell amb un amplíssim front de migració, és a dir, arriba al mateix temps a totes les latituds del sud d'Europa, des d'Espanya a Sicília. Ens indica que hauran creuat el Sahara per la via més curta, en línia recta. Si aquesta estratègia ja ens semblava valenta pel falcó mostatxut, per un passeriforme petit com la cuereta groga la podem qualificar d'èpica.

Tallarol xerraire
Espècie que no cria ni migra regularment a Catalunya i que molts surten corrents a veure-la quan n'apareix alguna per les nostres contrades. EuroBirdPortal ens mostra clarament per què. Com l'escorxador, el tallarol xerraire és un ocell que entra a Europa en migració des de l'est però així com l'escorxador entra a la Península Ibèrica i nidifica aquí, el tallarol xerraire habita zones més fresques del centre i nord d'Europa, fent que sigui poc habitual que algun individu es despisti i arribi a les nostres contrades.
La pauta migratòria es veu bé al mapa: una entrada des de l'est, arriba a les zones de nidificació (pujant força amunt a Escandinàvia) i es retira per on ha vingut.
Cigonya blanca
Haureu sentit sovint que les cigonyes de Catalunya cada vegada són més sedentàries, i així mateix passa a Espanya, on en molts llocs on tradicionalment les cigonyes eren ocells estivals ara hi són tot l'any. Però, és només així aquí o també passa a la resta del continent? Mireu el mapa i observeu com les cigonyes aguanten com unes campiones el mes de desembre i gener a Suècia, Dinamarca i altres països on l'hivern és més que fred.
Ignoro si en aquests casos hi influeix també el costum d'anar a alimentar-se a abocadors, un fenomen que a Catalunya sens dubte ha tingut a veure en aquesta sedentarització de l'espècie.

 Espero que aquesta entrada al blog hagi servit per dues coses: 1) constatar una vegada més el valor de EuroBirdPortal (això ho hem fet 100.000 aficionats de tot Europa enviant 30 milions d'observacions l'any!) i 2) veure les diferents estratègies de migració que segueixen una varietat d'ocells, de tal forma que tots aconsegueixen el mateix objectiu -arribar a les zones de cria a la primavera-estiu del continent- però per vies que poden ser força diferents.

Bon birding!

Comentaris

  1. Realmente maravilloso poder apreciar los movimientos migratorios de una forma tan gráfica, pulsando unas cuantas teclas del ordenador. Gran labor de colaboración y participación, tecnología y ciencia!
    Y está claro que para el Alcaudón Dorsirrojo los insectos del este son más sabrosos y nutritivos que los ibéricos.....o más torpes y fáciles de "ensartar".

    ResponElimina
    Respostes
    1. El resultado de 100.000 personas pajareando al cabo del año... Tela!

      Elimina
    2. Fantástico!Toda una multitud! Cada vez que salgo a pajarear disfruto por duplicado, el birding en sí mismo, y el momento de introducir los datos en Ornitho, sabiendo que éstos contribuirán al mayor conocimiento de cada una de las especies que he localizado.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars