No s'ho poden perdre! Que no! Que no!

Quan vaig a mirar ocells sol i veig altra gent passant pel costat, caminant, corrents o passejant, sempre penso "Ostres, el que s'estan perdent! Amb tots els ocells interessants que tenim aquí i ells sense adonar-se'n", així que amb els anys m'he anat acostumant a passar de tot i quan tinc algun bitxo xulo enfocat al al telescopi, cridar-los que vinguin a donar una ullada. Punyeta, és que és una pena que s'ho perdin! Segur que ja esteu pensant que sóc un freaky de nassos i que la gent deu flipar quan un tio amb barret de cowboy els diu que s'acostin a ficar l'ull en un aparell estrany per mirar no se sap ben bé què. Òbviament, això ho faig si hi ha un bitxo xulo i llavors la resposta de la gent sol ser una expressió de fascinació que no té preu de veure-la.

Fa uns mesos va passar una parella (edat de jubilació) mentre jo tenia un mussolet preciós en una tanca de fusta a Torre Marimon. De foto. Els dic, "Volen veure algo xulo, mirin, mirin..." La senyora va ser la primera a posar l'ull "Ohhh... Mira, mira Joan" i immediatement l'home posa el seu ull i fa altres exclamacions de sorpresa. És que realment el mussolet estava de postal. Vam xerrar un parell de minuts i van continuar el seu camí. Uns dies més tard se'm va posar un esparver a uns 100 metres en un arbre (em sembla recordar que és una figuera) al mig d'un camp a Can Pujol. Li poso el SWAROVSKI ATX a 70x i es veia de conya i, coses de la vida, apareixen de nou la parella de jubilats senderistes que ja de lluny venien somrient en vislumbrar el xalat del telescopi un altra volta. Els dic que posin l'ull al telescopi i flipen un altre cop. "Però escolti, com troba vostè tots aquests ocells? Nosaltres sempre passem per aquí i no els veiem" diuen. Els explico que s'ha d'anar sempre amb la vista mirant cap a tot arreu, tenir l'oïda connectada en tot moment i que cal fer-ho fins i tot quan parles amb algú o quan fas alguna altra cosa. Converses un parell de minutets i tots feliços com uns gínjols.

Si us trobeu aquest individu pel camp, vigileu. Us liarà a que poseu l'ull aquí.

Recordo també un parell de col·legues ciquentons que venien caminant a bon pas per l'Hostal del Fum quan jo tenia el cata enfocat a un aligot absolutament impressionant. Els dic que donin una ullada i el primer que posa l'ull fot un bot "¡Hóstia, tío, mira esto! ¡Qué pasada!". Trobo molt curiós que la reacció general és de sorpresa i de voler-ho compartir immediatament amb les persones que vagin amb ells. Tot seguit em va preguntar que "¿Dónde estaba el botón para sacarle la foto?". Li vaig explicar que no, que allò no era una càmera sinó un telescopi. Vam estar uns moments xerrant i, com sempre, tots feliços com uns gínjols.

Jo em pensava que fent això estava fent una mica el freaky, cosa que se me'n fot completament perquè m'encanta compartir amb altres el coneixement de l'ornitologia, però, en qualsevol cas, que era una mica només per què jo soc així. Doncs anava errat, Llegeixo a la revista americana BirdWatching que Pete Dunne, llegendari ornitòleg americà ho fa constantment i, a més, a l'estil americà que és molt més pel·liculero que el nostre. No us penseu que Pete Dunne diu a la gent "Miri, miri que xulo", no. En l'article a la revista explica que en un dels casos estava davant d'una biblioteca i tenia un bitxo impressionant enfocat en el telescopi, entra a la biblioteca i li etziba la bibliotecària "Vols veure una cosa que canviarà la teva vida per sempre?". Oh my God! Aquí li dius això a una bibliotecària i truca immediatament a la policia dient que un tio li està fent proposicions rares. A l'article explica, a més, que realment li va canviar la vida a la noia i es va enganxar a l'ornitologia. Potser hauré de fer el meu proselitisme ornitològic d'una forma més contundent perquè de moment cap de les persones a qui he ensenyat ocells d'aquesta manera s'han enganxat, al menys que jo sàpiga.

Aquest tio encara és més perillós que l'anterior. Si te'l trobes et dirà que et si fas no sé què et canviarà la vida. Pete Dunne.

Ara penso que potser aquestes frases m'escauen, després de tot, sempre vaig amb barret de cowboy o gorra tipus beisbol, com un ianqui del mig oest, així que podria dir frases com aquestes (totalment originals, no us penseu que són cap plagi):

• Eh, nois! Posar l'ull aquí és un petit gest per vosaltres però un gran gest per la humanitat
• Mira aquí i no et preguntis què poden fer els ocells per tu sinó què pots fer tu per als ocells
• Estic parlant amb tu, sí estic parlant amb tu, vols veure una cosa xula?
• Mira per aquest aparell, nena, i veuràs de què estan fets els somnis
• Me'n vaig però tornaré. Llavors, nois, us ensenyaré aquest abellerol impressionant.

Si pel que sigui aquestes frases us sonen, respectivament, a coses que han dit Neil Armstrong, John Fitzerald Kennedy, Robert de Niro a Taxi Driver, Humphrey Bogart al Falcó Maltès o al General McArthur quan marxava de Filipines és pura coincidència.

Bé, no sé si seguiré l'estil americà o continuaré amb l'estil català més nostrat però és cert que llegir l'article de Pete Dunne m'ha fet content perquè he vit que no soc l'únic. En qualsevol cas, no pensava deixar de fer-ho mai. El meu raonament és molt simple. Després d'ensenyar jo l'ocell als vianants casuals, com creieu que se senten, millor o pitjor? i com creieu que em sento jo, millor o pitjor? Doncs això, ja està.

Bon birding!