CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimecres, 12 de juny de 2013

Escollir una guia de camp




Com ja havia esmentat en el meu primer article d'aquest blog, comentarem quines serien les millors guies de camp per iniciar-nos en la identificació d'ocells. Encara que tinc una opinió molt clara d'entrada, esmentarem alguns dels criteris a considerar abans d'arribar a conclusions.


Primer hem de descartar les guies de "las aves más comunes" (ho poso en castellà, perquè generalment aquest producte no existeix en català). Si la guia fa referència a les aus més comunes, vol dir que omet les que no són tan freqüents, que precisament són les que ens serà difícil identificar quan progressem una mica. Això vol dir que quan arribem a aquest punt ens quedarem totalment perduts perquè veurem espècies que no surten a la guia i les identificarem malament. Com a greu inconvenient afegit, solen ser traduccions de guies de les aus més comunes d'Anglaterra, Alemanya o qualsevol altre lloc on quan apareix un tallarol capnegre tots corren a veure'l com a espècie excepcional.


També hem de descartar les guies on la il·lustració de l'ocell són fotografies. Encara que d'entrada pugui semblar que una fotografia és més fidel a l'aspecte de l'ocell que un dibuix (de fet, sembla lògic, ja que el dibuix intenta ser una representació de l'ocell viu). En la pràctica, la fotografia detalla menys els aspectes destacables del plomatge i esbiaixa molt la informació visual sobre allò que es ressalta a la foto (el pit, dors, ales o la part del cos que sigui), plantejant aquella part del cos com la més important per la identificació, sense que en realitat hagi de ser així. Vol dir això que les guies en fotografies no ens interessen? En absolut, podem treure'n molt de partit com a complement a la guia de camp. Les podem tenir a casa per comprovar altres detalls, llegir el text (recordeu: llegir el text, llegir el text...) i ens poden ajudar molt en el nostre coneixement dels ocells.


Dintre ja de les guies que utilitzarem, podríem fer una classificació referida a l'abast, nivell i, fins i tot, ambició de la guia i podríem dir que hi ha guies d'àmbit regional, limitades a Espanya, Catalunya o Països Catalans, i d'àmbit continental, que abasten tot Europa o el Paleàrtic Occidental (WP).


Depèn d'on hàgim de practicar el nostre birding haurem de triar quin abast ha de tenir la nostra guia. Al principi pots pensar que com més gran sigui la zona geogràfica coberta, millor; així podràs anar a qualsevol lloc i sabràs que tens tots els ocells a la teva guia. Precisament pel principiant, això en la majoria dels casos és un error. Mireu els mosquiters o les titelles a la Guia d'Ocells de Svensson i Mullarney i veureu que fàcil és perdre's entre aquella amalgama d'ocells molt similars, quan en realitat només haureu de triar entre unes poques espècies en el vostre birding habitual.


En un proper article explicaré per què crec que la guia de Joan Estrada amb dibuixos de F. Jutglar i T. Llobet, Ocells de Catalunya, P.  Valencià i Balears i la Guia d'ocells de Lars Svensson i Killian Mullarney són, de llarg, les millors eleccions que pot fer l'ornitòleg a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada