CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimarts, 6 d’agost de 2013

Els ocells matinen



En aquest agost en què redueixo la meva activitat al blog (no perquè no tingui ganes d'explicar coses sinó perquè molts esteu desapareguts en combat i em fa il·lusió que algú em llegeixi...) vull parlar d'un tema interessant des del punt de vista biològic i vital des del punt de vista de l'ornitòleg de camp: la mania que tenen els ocells de començar l'activitat extraordinàriament d'hora.


La literatura anglosaxona parla sovint del "dawn chorus", és a dir, "la coral de l'alba". Des d'aproximadament mitja hora abans de la sortida del sol fins a una hora després, molts ocells cantors emeten els seus cants amb una intensitat i unes variacions molt superiors a la resta del dia. La freqüència del cant, és a dir l'estona que passen cantant, és molt superior i els especialistes en bioacústica han comprovat -sonograma en mà- que les variacions de frases i notes en el cant d'ocells com la merla, el tord o el tallarol de casquet, són extraordinàriament més riques en aquests primers instants del dia.


Les raons d'aquest frenesí cantaire encara no són del tot conegudes. Sabem que el cant dels ocells (mascles) té dues finalitats: establir els límits del territori, dissuadint altres mascles d'ocupar-lo, i atraure les femelles per aparellar-se. Segons sembla, la hipòtesi que guanya terreny sobre aquesta inusitada motivació a cantar a l'alba és que té com a finalitat establir les regles de joc per la resta del dia, és a dir, determinar qui és qui i on és cada un des de primera hora per acordar un "status quo" en la repartició del territori.


L'activitat cantora d'un tallarol de casquet o d'un tord entre les 6 i les 7 del matí durant el mes de juny, probablement quintupliqui la corresponent activitat a les 12h i això vol dir, òbviament, que la detectabilitat d'aquest ocell a les 12h és prop de cinc vegades inferior. O dit d'una altra manera, si anem a veure ocells cap a mig matí ens avorrirem bastant més que si matinem i hi anem a les 6h.


A més, jo diria, subjectivament, que moltes escenes de comportament memorables que he vist en la meva vida han estat també a primera hora, no només quan els ocells estan més actius sinó també quan tenen menys molèsties humanes que els facin recular a llocs més inaccessibles.


Això és vàlid per ocells cantors a la primavera-estiu. Per altres grups d'ocells o altres èpoques de l'any -i també segons en quins hàbitats- les normes poden ser diferents. Per exemple, molts rapinyaires són més detectables a partir de mig matí, quan es formen tèrmiques per l'escalfor de l'aire i les aprofiten per moure's sense esforç (però, atenció, que trobar un astor o aligot a l'alba en un poste al mig del nostre recorregut també val la pena).


En època hivernal, fins i tot pels passeriformes, pot ser que gaudim d'una major detectabilitat al cap d'una o dues hores després de la sortida del sol, quan ja s'hagi fos el gel i els pocs insectes que sobreviuen al fred comencin a voltar. En aquest sentit, és molt interessant consultar el Report SOCC n. 9 de l'ICO (Pág. 9) que podeu descarregar en l'apartat de publicacions de l'ICO, a http://www.ornitologia.cat, on s'exposen els resultats d'un test de detectabilitat amb 44 voluntaris que es va realitzar en la segona jornada SOCC el 9 d'octubre de 2010.


Una constant que sí és patent és que les hores centrals del dia, sigui l'època que sigui, solen ser les hores més fluixes. Dit d'una altra manera, les hores del dia que tu catalogaries com "la hora de la siesta" ho són també pels ocells, així que no et sentis malament si decideixes trencar el son al migdia durant una estona (o alguna horeta...).


Aquí un petit resum i algunes normes genèriques que, com en tantes altres coses en biologia, tenen tantes excepcions com normes:


Passeriformes en primavera: primeríssima hora (fins i tot abans de l'alba).

Rapinyaires tot l'any: mig matí (més d'hora a l'estiu).

Passeriformes en hivern: depèn del fred i glaç però generalment 1-2 hores després de l'alba.

Ocells en joques: capvespre

Nocturnes: capvespre - nit, depenent de l'espècie.

Marines: depèn més d'altres factors, com vent i ubicació de l'observador que l'hora del dia.



I un consell pel què ens queda d'estiu: a matinar!


Bon birding!

                                                                          Sortida matinera de l'ICO a la Val d'Aran (foto: Mireia Martin)




6 comentaris:

  1. Un altre plaer dels estius és despertar-se amb el cant dels ocells i no amb l'estrident so de l'alarma del despertador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però si estàs al llit i sents els cants dels ocells... vol dir que ja has fet tard! Te pillé! Jajaja!
      Malgrat tot, sí, realment és molt més agradable que el despertador ;-)

      Elimina
  2. Com sempre, cent per cent d'acord en tot, es nota l'experiencia.
    Els SOCC, per exemple, si arribo a l'inici per error ja amb llum me'n torno cap a casa i ho deixo per un altre dia, ja que els resultats son molt pitjors.
    El primer sector, primers cinc-cents m. son espectacularment rendibles i complicats a la primavera.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Sí, es nota l'experiència dels qui ja tenim algunes canes... Jajaja!
    Jo començo el socc d'hora però que ja hi hagi llum i, això sí, també m'ha passat que ha vegades m'he n'he tornat a casa (o a pajarear per hobby) i he deixat el cens per un altre dia. És que per l'experiència, ja veiem que els resultats varien molt. En el meu cas crec es nota especialment en les dues últimes seccions, que són les que em queden més a camp obert i si se m'ha fet tard, ja fa una calor que notes que t'estàs perdent bastanta cosa.
    És curiós que, en el meu cas, la primera secció també és la més rica (esbiax de quan vam seleccionar el recorregut?). En aquesta secció m'arribo a estressar. En el de primavera d'aquest any (ho acabo de mirar) em surten 31 espècies en aquest tros (entre ells 13 tallarols de casquet, 9 rossinyols, 7 merles, 5 rossinyols bords, 6 pitrojos..., ja et pot imaginar l'escàndol de tota aquesta tropa i 26 espècies més cantant junts en un tram de 500m!) Ara bé, millor estressar-se que avorrir-se, no? :-)
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els professionals em frustreu!!! Jo amb prou feines reconeixo el cant del rossinyol bord!!!!!!!!!
      Vale, Abel, ja se que em diras, que fagi un curs!

      Elimina
  4. Ei, Andreu, veig que tens transmissió de pensament: fes un curs... :-))

    ResponElimina