CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

diumenge, 12 de gener de 2014

Tècniques de supervivència al fred

És fascinant veure ocells en la part més crua de l'hivern. A -10ºC o -15ºC, quasevol de nosaltres ha d'anar tapat amb unes quantes capes de roba, guants, bufandes i passamuntanyes que et tapen cada centímetre quadrat de la pell... i llavors veus un ocell saltant amb els peus nus sobre la neu o una mallerenga de 15 g. treballant-se una pinya colgada de neu.

El meu rècord són -24ºC al mes de gener a l'estat de Utah. En aquestes condicions se'm va acudir anar a pajarear (com no!) prop del Great Salt Lake, en una reserva de caça d'aus aquàtiques. En aquesta sortida vaig descobrir dues coses: una, a aquesta temperatura els mocs es congelen al nas, cristal·litzen i foten molt de mal i dos, amb el llac completament glaçat no hi ha una punyetera au aquàtica! Malgrat tot, els gestors de la reserva deixen muntanyes de gra per ocells granívors al costat mateix dels camins i algunes espècies de passeriformes, particularment certs emberícids, són capaços d'aprofitar aquest recurs i sobreviure. Era espectacular veure'ls reticents a volar per poder estar al costat del menjar i no gastar energia anant massa lluny!

Foto: alumnes meus en un curs en què ens va enganxar una copiosa nevada. Vam veure 2 pitrojos en tot el matí però la guerra de neu en acabar la sortida va ser memorable.

Com aguanten el fred les aus? Com s'ho fan per no congelar-se? Hi ha tres respostes bàsiques a això:

Aïllament: és la protecció contra el fred més important. Les plomes d'un ocell són extraordinàriament aïllants, molt més que no ens pensem. Dintre d'aquest "abric" o "edredon" de plomes, els ocells aguanten la temperatura corporal amb força eficàcia encara que la temperatura exterior sigui molt baixa. Òbviament, això té un lími i la mida de l'ocell és crucial. Els ocells petits tenen molt menys marge que els grossos, ja que (de fet és fàcil intuir-ho) el fred pot penetrar abans a l'interior d'un objecte petit que en un de gros.

Greix: és la seva reserva d'energia, el combustible per fer funcionar la caldera del metabolisme que manté la temperatura corporal. Mentre un ocell pugui menjar, emmagatzemar greix i consumir-lo quan el necessita, la resistència al fred és espectacular i, fins i tot ocells petits, poden aguantar amb relativa facilitat temperatures per sota dels -20ºC. Això sí, en el moment que no poden menjar durant unes hores, passen a millor vida...

Tremolor: talment com fem les persones, quan el fred penetra el cos de l'ocell, comença a tremolar de forma involuntària. El moviment dels músculs genera escalfor (d'una manera bastant més òptima que nosaltres), que poden salvar l'ocell in extremis. Malgrat tot, aquesta és l'ùltima oportunitat per la supervivència. Si no hi ha aliment o escalfor aviat, la mort és segura.

Altres adaptacions inclouen la capacitat de concentrar la sang en òrgans vitals (cervell, cor), tancar l'aixeta de sang a les potes per no dissipar calor, abaixar la temperatura basal i determinades envejables adaptacions.

A part de les estratègies per resistir la temperatura extrema, la facultat de vol de les aus els permet fugir quan les coses es posen lletges però la migració no està exempta de perills i s'haurà de disposar de l'energia necessària per fer un vol que probablement serà de centenars de kms. En hiverns freds es poden detectar moviments inusuals d'ocells que han fugit així.

En la recent invasió d'aire fred polar al nord est dels Estats Units, en què s'han assolit temperatures insòlitament baixes (-30ºC o -45ºC), la National Audubon Society encara no disposa de dades concretes però apunten cap a una resistència superior a l'esperada. Moltes espècies, senzillament han fugit (p.ex., rapinyaires i ànecs) i, això sí, s'espera una mortalitat superior a l'habitual en ocells petits semi-insectívors (omnívors a l'hivern) i en estrigiformes sedentàries. Els reports de la Audubon esmenten curiosiotats com ocells protegint-se del fred en llocs poc freqüents, aprofitant fonts de calor humanes i altres recursos enginyosos per no morir de fred.

Així que, mentre observeu ocells aquests dies de fred, dediqueu un moment a pensar en aquestes prodigioses adaptacions i encara gaudireu més de les vostres observacions. I recordeu omplir les menjadores!

Bon birding!


 

1 comentari:

  1. M'ha agradat molt aquesta entrada!
    I també reconèixer a alguns dels "pajarus" de la foto, jeje :)

    ResponElimina