CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

divendres, 21 de febrer de 2014

Dones valentes i ocells

Fa uns 70 anys, és a dir, fa relativament poc,  les dones no podien fer coses com votar,  tenir passaport i viatjar si no era amb autorització del marit, pare o altre mascle responsable. Les dones que treballaven a les fàbriques en feines miserablement pagades, no podien cobrar el sou directament sinó que aquest era entregat al cap de família. Així podríem continuat explicant dotzenes d'estupideses del sexisme de no fa gaire temps.
En aquesta situació, no deixa de ser sorprenent que la societat ornitològica amb més socis del món, la RSPB (Royal Society for Protection of Birds), fos creada per dones, ni més ni menys que l'any 1889 (sí, sí, al s. XIX). El motiu va ser molt concret. A l'època Victoriana les dones de classe alta (també les que no ho eren però volien semblar-ho) portaven enormes barrets de plomes que havien estat obtingudes massacrant a l'engròs diferents espècies d'ocells molt apreciades, especialment ardèides, cabussó emplomallat, gavineta de tres dits i moltíssimes altres de tot el món, incloent-hi els llocs més exòtics imaginables.

Segur que no us havíeu imaginat mai que podíeu veure aquesta imatge: 1.600 pells de colibrí per utilitzar les plomes pels barrets! Una petita comanda d'un comerciant de plomes de Londres.

Les xifres de les massacres d'aquella època impressionen perquè són de l'ordre de milions cada any, provocant la reacció de gent dels països amb mentalitat conservacionista (els de sempre, no cal citar-los). Per quedar-vos glaçats amb xifres, vegeu http://fashioningfeathers.com/murderous-millinery/ i flipareu amb la magnitud de la tragèdia (p.ex., s'hi cita una sola comanda de 1892 de més de 400.000 plomes!)

En aquest context, un grup de dones angleses benestants van decidir passar a l'acció i fundar la RSPB, "moltes d'elles sent just el tipus de persones que s'esperaria que portessin les plomes; persones com la Duquessa de Portland, que va ser la primera Presidenta de la Societat" (citat de la web de la RSPB). Aquestes dones la van liar parda, fent una extraordinària pressió sobre el govern, parlamentaris i la societat per establir una avançada legislació proteccionista i aturar la carnisseria.

Curiosament, es va destapar també un masclisme conservacionista en alguns homes notables, que van començar a acusar les dones, amb la seva frívola afició als barrets de plomes i la seva vanitat, de ser les causants de la massacre. W.H. Hudson, naturalista i per cert vinculat a la creació de la RSPB, va escriure un article "Dones amb plomes" que criticava sense pietat les dones en general i les qualificava de "enemigues dels ocells".

I mentre al Regne Unit les dones fundaven la RSPB, als EEUU, les dones fundaven la Audubon Society amb exactament la mateixa motivació. Molt a l'americana, la Audubon es va constituir en chapters o seccions locals que arribaven als ciutadans de forma propera i directa. Aquelles dones, actives com elles soles, organitzaven xerrades, cursos i actes públics per conscienciar els seus conciutadans, fossin homes o dones. També molt a l'americana, van posar guardes armats per protegir les colònies d'ardèides de les Everglades de Florida. I també molt a l'americana van donar alternatives i van dissenyar uns barrets per dona que anomenaven "audubonnets" que substituïen les plomes d'ocells salvatges per plomes de faisans i galls domèstics.

El comerç de plomes i la història del naixement de la RSPB i la National Audubon Society donen per escriure llibres sencers, cosa que no puc reflectir en aquest blog, on no puc esperar més que haver estimulat el lector a saber més sobre això.

Una última reflexió: no deixa de ser curiós que les dues societats ornitològiques més poderoses del món hagin estat creades per dones, en un món que tradicionalment s'havia encaparrat a mantenir-les en un segon pla. Mare meva, quina tonteria...

Bon birding!

6 comentaris:

  1. No sabia que les grans RSPB i National Audubon Society varen ser fundades per dones! Gràcies per una descoberta més, mestre :)

    Què més puc dir? Amb dos ovaris, m'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una història molt curiosa que sempre m'ha cridat l'atenció, no només pel fet original (dones contra el comerç de plomes) sinó pel què s'han convertit posteriorment. Cada una d'elles té més de 1 milió de socis i gaudeixen d'un reconeixement social impressionant. Tot i que tal com ha evolucionat la Audubon en els últims anys (molt ecologisme de "sostenibilitat"...) no m'acaba de convèncer.

      Elimina
  2. Caram, una reflexió una mica tardana ... però val més tard que mai diuen ...

    ResponElimina
  3. Molt interessant gràcies Abel!
    Quan escriguis el llibre ja avisaràs, jejeje!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ja ja! El tinc al cap, dissenyat, escrit i fins i tot compaginat!

      Elimina