CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimecres, 5 de febrer de 2014

Ok, Ocells dels Jardins ja està online!

El dimecres de la setmana passada vaig penjar un sospitós article parlant dels programes de seguiment d'ocells als jardins a altres països. En realitat, bocamoll que és un, n'havia escrit un on donava alguna indicació que el projecte Ocells dels Jardins (OdJ) es llançaria el divendres. Algunes persones del staff de l'ICO, més pausades i assenyades que jo, em van dir que m'esperés a que el projecte ja estigués disponible a tothom, per això vaig refer l'article i va quedar una mica híbrid, encara que espero que el contingut fos igual d'interessant pel lector. Un servidor conduirà part de l'administració del projecte i durà a terme la feina de comunicació i difusió.

I ara que OdJ ja està online, m'agradaria comentar unes quantes coses:

1.- Animeu-vos a participar-hi (pros, amateurs, nens, escoles, supernovatos...). Pot semblar que el projecte sigui només per distreure'ns mirant ocellets (ep!, cosa que també està molt bé) però a més, la informació que se'n pugui obtenir pot ser molt important de cara a conservació (vegeu més avall).

2.- Els seguidors d'aquest blog generalment ja esteu mínimament orientats en el món ornitològic, per tant no m'estendré explicant què és OdJ i altres coses bàsiques però sí una recomanació: ningú no neix ensenyat, així que llegiu-vos bé les instruccions i mireu-vos el tutorial en vídeo explicant com funciona l'entrada de dades. Us estalviareu descobrir per prova-error algunes coses que allà s veuen molt clarament.

3.- En 4 dies justets ja hi ha 100 usuaris. Personalment, crec que està molt bé i m'ha sorprès molt gratament. Això sí, el repte és sobrepassar els 1.000 a final d'any, per tant... mans a l'obra!




                                                         Mapa amb els 87 jardins donats d'alta als 4 dies de funcionament d'Ocellsdelsjardins.cat

Recordo quan, fa una mica més de 10 anys, es va llançar el SOCC i teniem dubtes sobre si els ornitòlegs catalans tindrien motivació i interès per participar-hi. A Catalunya no existia la tradició anglosaxona i centreeuropea de fer llistes absolutament de tot, reportar-ho tot a coordinadors, aportar dades a projectes comuns, etc. així que alguns de nosaltres teníem dubtes que el projecte pugués ser un gran èxit, tot i que sabíem que funcionaria. Recordo que vaig comentar que si arribàvem a 50 participants el primer any ja seria un èxit; en canvi Gabriel Gargallo, director de l'ICO, que és molt llençat i sempre va embalat va esmentar la xifra de 150. Doncs bé, parlo de memòria però crec que a final d'any rascàvem els 200 participants i milloràvem les previsions més optimistes.

Passarà el mateix amb OdJ? No ho sé però és un projecte que pot interessar des de l'amateur més recent que encara mira els ocells amb uns prismàtics d'anar a l'òpera perquè no sap quins comprar-se fins al professional que treballa en el sector, així que l'objectiu de 1.000 usuaris per un any no sembla inabastable.

Sobre resultats aplicables a conservació, vull posar dos exemples d'altres programes de seguiment en jardins que trobo interessants i que simbolitzen molt elegantment el significat últim de projectes com aquest:

1.- A Anglaterra el tord comú està en caiguda lliure i ha entrat a la Llista Roja per la davallada de les poblacions, tot i continuar sent un ocell freqüent. Doncs bé, s'analitzen dades del sud-est d'Anglaterra i resulta que aquesta tendència no és així en els jardins, on la població és estable. La davallada correspon a zones agrícoles i forestals de zones naturals. Els jardins, amb un 2% de la superfície de la regió, mantenen ni més ni menys que el 71% de la població de tord (vegeu Andrew Cannon (1999), The significance of private gardens for bird conservation,  Bird Conservation Interantional).

2.- A l'est dels USA es va detectar una malaltia bacteriana mortal que afecta el House Finch (Haemorhous mexicanus) als ulls. Amb el projecte Feederwatch es va poder fer el seguiment de com la malaltia progressava cap a l'oest, com s'afeblia en allunyar-se de les zones d'origen i com tornava a agafar virulència quan arribava a la costa oest. Els treballs que es van fer sobre l'epidèmia després han tingut aplicacions fins i tot al control epidemiològic per malalties en humans (http://feederwatch.org/learn/house-finch-eye-disease/)

Doncs això. Aquestes són només algunes de les coses que podem ajudar a fer entre tots. Cool, oi?.


Bon birding!

4 comentaris:

  1. Enhorabuena por la iniciativa!!...y por la buena acogida.
    Seguro que los datos revelarán una información valiosísima, tanto para profesionales, como para los aficionados......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguro, Matilde

      Y los que tenéis jardines con comederos tan concurridos como el tuyo, podéis arrassssarrr!

      Un abrazo

      Elimina
    2. Abel, ja saps que m'encanta el projecte i me n'alegro molt de que tingui tan bona acollida :D
      Això serà la bomba, jeje!

      Ah, y los comederos de Matilde son los mejores, ¡doy fe!

      ¡Un abrazo para ambos!

      Elimina
    3. Ojo, que la competència és dura. Mira les fotos q pengen els usuaris. Tela com estan de concorregudes algunes menjadores!

      Elimina