CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dijous, 27 de febrer de 2014

Picots i orenetes a l'estómac de taurons?

A veure, una pregunta pels lectors d'aquest blog, que em consta que són gent formada i inquieta culturalment. 

Què fan picots, orenetes i alàudids a l'estomac de taurons?
Com han arribat allí?
Com han aconseguit menjar-se'ls?
Algunes suposicions?

Se sap que els taurons mengen aus marines quan poden, cosa que no ens sorprèn en absolut. Però... com poden haver caçat ocells que no es posarien de cap manera a l'aigua? És evident que poden haver caçat un corb marí mentre estava flotant a la superfície o quan es capbussava però és evident que un picot o una oreneta no estaven ni flotant ni capbussant-se a l'aigua.

Abans de continuar llegint, us dono una pista i penseu-hi:
La situació es dóna (relativament sovint) al voltant de les plataformes petrolíferes a alta mar.



       Font: Wikipedia

Doncs bé, desvetllem el misteri.

Els ocells en migració es desorienten molt fàcilment per les llums d'edificis, focus i enllumenat humà en general quan hi ha boira. En nits clares s'orienten principalment per les estrelles (en un altre article parlarem de veritat sobre com s'orienten els ocells) i quan es veuen envoltats de boira ho tenen més difícil, tot i que poden utilitzar altres "claus" de l'entorn, com el camp magnètic terrestre. Però si entre mig de la boira apareix una font de llum la interpreten com una estrella amb les que orientar-se, dirigint-se cap a ella, o en direcció contrària o donant voltes al seu voltant, depenent de què cregui entendre l'ocell que és aquella llum. Això passa als picots, aloses, orenetes i altres ocells migrant pel Carib (sí, allí hi ha picots migradors) que citàvem al principi d'aquest articles.

En alta mar, les plataformes petrolíferes estan il·luminades molt potentment per advertir els vaixells de la seva presència i indicar la seva posició a helicòpters, avions, etc. Quan en plena migració arriba una nit de boira espessa que no deixa veure res (poseu-vos en la pell d'un ocell i deu fer un yuyu...) l'únic punt visible pot ser una plataforma petrolífera en alta mar. Els ocells, que s'hi veuen irremissiblement atrets, xoquen contra l'estructura de la plataforma o volen en cercles fins que ja no poden més i cauen a l'aigua, ofegant-se a milers.

Els taurons, oportunistes com ells sols, ho aprofiten. No se sap si ho saben anticipar (boira, època de migració...) però el que si és cert que ronden pel voltant de la plataforma petrolífera més sovint del que tocaria.

Solució? Òbviament, no es poden deixar les plataformes petrolíferes sense il·luminar perquè constituirien un perill molt seriós per la navegació. Una solució l'està implementant Philips amb tècnica i imaginació.

Els ocells no veuen el mateix espectre de llum que nosaltres; en realitat tenen visió tetracromàtica i veuen un color més que nosaltres (no t'ho pots imaginar? no et preocupis, jo tampoc!) però els distreu molt més la part de l'espectre tirant al vermell, mentre que els tons que nosaltres veiem com blau i verd els són molt menys atractius.

La solució ha estat dissenyar una il·luminació que irradia només una part de l'espectre del color i d'una manera que no arriba a gran distància, minimitzant enormement la quantitat de víctimes. Més info a http://www.newscenter.philips.com/main/standard/about/news/news/20070824_bird_lighting.wpd


    Font: www.philips.com

En els estudis, de diversos anys de durada, demostren que les plataformes amb la il·luminació adequada pels ocells provoquen moltes menys baixes entre els migrants.


Malgrat tot, queda un altre problema. Hi ha plataformes extractores que cremen petroli amb unes enormes flamarades que sobresurten desenes de metres. Doncs bé, en nits de boira, es formen allí unes barbacoes improvisades d'ocellets que val més que no hi pensem. Algunes organitzacions proteccionistes estan treballant en la cerca de solucions per aquest problema.

Bon birding!


5 comentaris:

  1. Esta prou bé que una empresa que se suposa que ha de fer negoci es dediqui a desenvolupar alguna cosa per intentar minimitzar la pressió humana sobre els ocells. Un bon punt per Philips!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, crec que a vegades ens tanquem massa en la crítica i val la pena també reconèixer quan algú fa bé les coses. No sé bé l'origen de per què van fer aquesta actuació però sembla que va ser per iniciativa pròpia, sense pressió de cap associació conservacionista. Va ser iniciativa d'ells i una petroliera, Nederlandse Aardolie Maatschappij (que m'he deixat de citar a l'article i van tindre tan interès com Philips a solucionar el problema!).
      Salut

      Elimina
  2. No tothom ha de ser dolent sempre, no?
    Molt interessant, com sempre.

    ResponElimina
  3. Dona esperances saber que, de tant en tant, alguna multinacional sigui notícia per alguna cosa positiva. Gràcies per donar-ho a conèixer!

    ResponElimina
  4. Sí, a veure si n'hi ha més que prenen exemple!

    ResponElimina