CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dijous, 10 d’abril de 2014

Sobre el pobre pardal comú

En l'últim report SOCC hi ha un magnífic article que sintetitza en poc més d'una pàgina les dades sobre la davallada progressiva de la població de pardal comú a Catalunya. Val la pena llegir-lo en detall perquè posa en perspectiva la situació de caiguda poblacional d'aquesta espècie tan comú, no només a Catalunya sinó a tot Europa. És molt interessant veure alguns comentaris sobre com a davallat el pardal a Londres i altres ciutats europees.

A més, els que ja portem unes quantes dècades mirant ocells sabem que la cosa és encara molt pitjor que el que reporta el SOCC. El SOCC es va iniciar al 2002 i aquest es pren com a "any zero", és a dir, es considera si les poblacions d'ocells pugen o baixen a partir d'aquesta data i ben bé des d'una dècada abans ja hi havia hagut una caiguda molt perceptible d'aquest ocell.

En l'esmentat article del Report SOCC hi ha un mapa on es veu si els censos indiquen una tendència a la baixa (vermell i ambar) o al creixement (verd). Òbviament, la gran majoria estan en els colors que indiquen disminució i, com sempre fem tots en aquests casos, he mirat el punt on hi ha el meu SOCC, que ja em temia de quin color seria: vermell!

El meu SOCC és a la finca de la Torre Marimon, una antiga granja escola que va crear la Mancomunitat de Catalunya a principis del s. XX en un entorn molt agradable i ric en ocells. Realment no tenia cap dubte que ara compto menys pardals que abans però tampoc era conscient que la cosa hagués anat molt malament, així que he mirat per curiositat la gràfica que et dóna la pròpia aplicació del SOCC per fer-te gràfics dels teus itineraris. I el resultat ha estat aquest, terrible!:

Barres taronja: cens de primavera / blaves: hivern
Els meus pardals baixen dels 150-200 a la primera dècada dels 2000 a 20-50 en els 2010 endavant!. No vaig fer SOCCs en 2008-09 per un problema personal però està clar que aquest forat no influeix en res.

En el meu SOCC la gran concentració de pardals es donava als voltants de l'edifici de la granja-escola, que estava ple de forats de ventilació, estables amb bestiar i altres elements que et feien pensar que estaves en una antiga casa de pagès. Ara, l'edifici ha estat remodelat i ha quedat molt bonic però el primer que han fet ha estat eliminar o tapar tots els forats i deixar els voltants molt més netets, eliminant esbarzers, fent-hi hivernacles... Total que és molt maco però molt més pobre.

Incidentalment, un comentari. Un dels avantatges de fer-se gran sent ornitòleg és que tens observacions de dècades anteriors i pots comparar-les amb les d'ara, si, a més, participes en projectes com el SOCC, pots tenir una visió molt interessant de com estava l'entorn natural abans i com està en l'actualitat, que no sempre ha anat a pitjor però que sembla que sí ho ha fet, precisament, en les coses més autèntiques, properes, com el pardal comú.

I acabant de filosofar, sembla impossible que una simple gràfica et pugui fer evocar records nostàlgics de quan passaves per la Torre Marimon, veient sortir volades de dotzenes de pardals i fer-te recordar èpoques que han marxat per no tornar mai més. Aixx...


Bon birding!



10 comentaris:

  1. Espero que les estadístiques no segueixin baixant, i, sobretot, que no tornin a tenir aquest forat "per un problema personal" mai més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, gràcies, aquest problema personal podia haver provocat l'extinció definitva, no del pardal, sinó del pardalero jajaja!
      Salut

      Elimina
  2. Los datos que nos presentas, parecen pedir a gritos, algún tipo de intervención, para evitar quedarnos sin gorriones los prox. años; algunas medidas de protección de la especie, y otras para favorecer, al menos su estabilización,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, pero es más difícil salvar al pardal que al trencalòs u otras aves emblemàticas porque lo que afecta a los gorriones es estructural de la propia sociedad (edificies sin cavidades, agricultura y ganadería intensiva, limpieza absurda del medio).
      O sigui, que ho tenim fotut, fotut...

      Elimina
    2. Cierto, pero recuerda tu post de los americanos salvando la grulla americana.......

      Elimina
    3. Mhhh... Sí, pero la grulla americana es más parecida al quebrantahuesos que al gorrión. Para éste hay que decirles a los agricultores, arquitectos y muchos otros que hagan las cosas de forma totalmente distinta y eso es muchísimo más difícil...

      Elimina
  3. Proposo col.locar caixes niu en la ciutat (con el apoyo y permiso de ayuntamientos), menjadoras en llocs estrategicos, i salvar tots els pollets de pardal que caiguin del niu i estiguin absolutamet abandonats.
    bon article¡¡.
    antonio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sobretot lo de les caixes niu. Alguns ajuntaments es mostren receptius, altres (la majoria?) no tant...

      Elimina
  4. Interessant i trist alhora...esperem que aquesta davallada freni i en uns anys parlem del "retorn del pardal" :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del "retorn del pardal" sona una mica, diguem-ne, especial... jajaja!

      Elimina