CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dimarts, 29 de juliol de 2014

Tracking d'ocells amb GPS


Des que s'han començat a posar als ocells sistemes de tracking basats en gps o geolocalitzadors de diferents tipus, les sorpreses no han parat d'arribar pel què fa a distàncies recorregudes, vies migratòries i, sobretot, velocitat dels desplaçaments.

Amb l'anellament tradicional tenim diversos problemes importants. El primer és que tens un lloc d'origen (anellament de l'ocell) i un lloc de destinació (recuperació, viu o mort) però no saps absolutament res de què ha passat entre mig. Generalment, el què fem és traçar una línia recta entre origen i destí i començar a fer suposicions, com per exemple, que no haurà creuat grans braços de mar o deserts, cosa que no tindríem per què assumir.

A més, has de tornar a tenir contacte amb l'ocell (recuperar-lo i llegir l'anella), cosa que no sempre és fàcil. En passeriformes petits, com mosquiters, tallarols o boscarles, la taxa de recuperació a més de 10Kms del lloc d'anellament és del 0,5 o 1 per mil. És a dir, has d'anellar 1.000 o 2.000 ocells per, estadísticament, recuperar-ne un. De fet, en alguns ocells no se'n recupera mai cap en el lloc on t'interessa. En uns 80 anys d'anellament de falciots al Regne Unit, només hi ha una desena d'individus recuperats a l'Àfrica subshariana (tots a l'Est i Sud d'Àfrica) en ple hivern, indicant una gran àrea on poden anar els ocells però sense saber ni per on hi arriben ni si els ocells romanen estables a la mateixa zona o volten per Àfrica tot l'hivern (si algú pensa que per això l'anellament no té sentit és perquè no hem parlat de la foto completa: pes, muda, biometria, greix, estat reproductor i altres només es poden saber capturant l'ocell).

La BTO (British Trust for Ornithology) mostra els resultats dels seus projectes de tracking a la seva web a l'adreça http://www.bto.org/science/migration/tracking-studies. Són molt interessants els resultats dels falciots, que mostren coses com aquestes:
  • L'àrea d'hivernada d'un mateix individu comprèn diversos països, rondant per zones a centenars o milers de kms. durant l'hivern.
  • Hi ha individus que han anat o tornat de l'Àfrica al Regne Unit a una velocitat de... 1.000 Kms diaris! (no m'ho puc creure).
  • Hi ha llocs de "recàrrega de combustible" molt importants per aquesta espècie a l'Àfrica.
  • I molt més, que podeu investigar en aquesta sucosa web.
Ara bé, l'estrella de com es mostren els resultat en temps real, la part dedicada als cucuts marcats amb GPS. Es veu on estan en cada moment, pots filtrar per individu, que han estat batejats amb noms humanitzats com Peter, Chris o David (no sé si m'agradaria que un cucut es digués Abel, el cucut Abel...) i veure el seu recorregut. Recomano que mireu els viatgets de Dudley, Peter, Emsworthy (quin càstic de nom) i Meavy, per exemple. Tots aquests ocells ja estan al sud del Sahara a països com Txad, Nigèria, Níger i Benín. A més, alguns d'ells han creuat braços enormes del Mediterrani de centenars de kms d'una sola volada.
El passeig turístic del cucut Maji

El viatge de Maji té nassos. D'Anglaterra se'n va Àustria a tota pastilla i d'allí en línia recta tira cap a Menorca però sembla que decideix encara no anar cap a l'Àfrica, gira cua cap al nord oest i se'n va a la Vall d'Aran. Quina forma de fer turisme!

Això em fa pensar que el passat dissabte (26/7/2014) vam veure un cucut al Cadí en una sortida de l'ICO, pujant a Coll de Pal i vaig pensar "mira, encara no han marxat els cucuts d'aquí". Quina tonteria! No podem assumir res del què no tinguem dades. No hi ha res que em demostri que el meu cucut no és com la Maji i que en lloc d'anar a fer turisme a la Vall d'Aran se n'ha anat al Cadí. Així, compte, companys, compte... Remeneu per l'adreça de la web de la BTO que he posat i jugueu mirant els viatges dels diferents cucuts i tindreu sorpresa rere sorpresa.

Per cert, tots els cucuts estan patrocinats i és el patrocinador qui tria el nom. Si voleu posar nom a un cucut podeu fer-ho donant 3.100€ a la BTO (cost del GPS) i pagant 75€ al mes pel cost de transmissió de dades del satèl·lit. Als països anglosaxons hi ha tradició de fer mecenatge de ciència i educació, cosa que aquí ens sembla raríssim. Estic segur, però, que això també arribarà aquí i que en un temps tindrem exemples similars (de fet, ja n'hi ha algun de molt destacable). Això sí, en el meu cas, em sembla que el cucut Abel haurà d'esperar...

Bon birding!

4 comentaris:

  1. Ets genial Abel!!, Com no reconeixer la teva tasca i la pasió quan tractes aquests temas. Felicitacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Vicente.
      Sí, la veritat és que m'ho passo bomba! Ja ja ja!

      Elimina
  2. El falciot o ballester "Mireia" també haurà d'esperar...

    jijiji :P

    ResponElimina